Mitològica

Centelles acomiada l'any amb la tradicional Festa del Pi

2011-12-31T20:07:00.000+01:00

Cada 30 de desembre, dia de Santa Coloma, és festa grossa a Centelles
(Osona), que celebra la Festa del Pi. Documentada des del 1751, hom
creu que és d'origen pre-cristià i que festiva el solstici d'hivern,
el renaixement del dia i la fecunditat de la terra. Després d'una
missa a les set del matí, i de les escopetades dels galejadors al
replà de l'església, tothom se'n va al bosc a esmorzar i a tallar el
pi.

A migdia el carro tirat per bous que porta el pi fa l'entrada solemne
a la vila, amb acompanyament de músics i públic. Després hi ha
galejada general i ball, i a continuació l'acte central de la festa:
el pi entra a l'església i l'hi pengen, ornat de pomes i neules, bo i
cantant l'himne de Santa Coloma. La festa s'acaba a les set del
vespre, amb una altra galejada des de dalt del campanar. La Festa del
Pi de Centelles va merèixer el 1987 títol de Festa Tradicional
d'Interès Nacional de la Generalitat. Però després es va declarar
Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3966108/20111230/centelles-acomiada-lany-tradicional-festa-pi.html
http://www.naciodigital.cat/noticia/38433/fotos/festa/centelles/bon/temps/molta/fressa

La bandera dels EUA és d'origen català

2011-12-30T00:15:00.000+01:00

Hi ha una relació directa entre la bandera actual dels Estats d'Units
d'Amèrica i la bandera catalana. Les barres vermelles de la bandera
americana es corresponen a les barres vermelles de la bandera
catalana. L'única diferència és el canvi del daurat per l'argent,
perquè fins i tot el nombre de barres -dues, tres, quatre o cinc- és
el mateix en ambdues senyeres.

Aquest dijous l'escriptor i investigador i el cap de recerca de
l'Institut Nova Història (INH), Jordi Bilbeny, defensarà l'origen
català de la bandera dels Estats Units en el marc del 2n Cicle sobre
la Falsificació de la Història. La conferència tindrà lloc a partir de
dos quarts de vuit de la tarda a Plural-21 de Barcelona.

Segons Bilbeny, com que molts territoris dels actuals EUA van ser
espanyols, els seus símbols, banderes i escuts també ho eren. "I com
que els símbols i les banderes espanyols antics també eren els senyals
de la nació catalana, és evident que hi ha una relació directa en la
bandera catalana i la bandera dels Estats Units", sosté. Un altre
investigador de l'INH, Manel Capdevila, exposa en un article que el
mot anglès paper prové del català paper.

http://www.llibertat.cat/2011/12/la-bandera-dels-eua-es-d-origen-catala-16020

Ripoll vol que la Unesco reconegui la portalada romànica patrimoni de la humanitat

2011-12-27T12:31:00.000+01:00

L'Ajuntament de Ripoll vota avui una moció perquè la portalada
romànica del seu monestir es pugui convertir en patrimoni de la
humanitat de la Unesco. Si la proposta municipal tira endavant, tal
com està previst, l'Ajuntament posarà fil a l'agulla per a un
reconeixement que fa anys que es reivindica des del Ripollès. La moció
que es votarà per engegar el reconeixement de la Unesco de la
portalada romànica del monestir de Ripoll parteix d'un text d'ERC, que
està a l'oposició, i que l'alcalde Jordi Monell, de CiU, creu que
assumirà tothom.

"Aquesta proposta que ara es planteja en forma de moció ja fa uns anys
que plana a Ripollcom una idea", ha explicat Monell. L'alcalde també
ha subratllat que es vol aprofitar que l'any 2013 Ripoll celebra la
capitalitat de la cultura catalana. Amb tot, reconeix que serà un camí
llarg i recorda que a Espanya hi ha 23 monuments que estan en llista
d'espera. La portalada romànica, de segle XII, amb tot de relleus que
representen passatges de la bíblia està considerada una de les joies
del romànic europeu.

Els cants aborígens catalans

2011-12-20T09:55:00.000+01:00

Detall d'un pandero quadrat

La música d'arrel tradicional catalana és rica i variada, sovint sorprenent, sobretot quan coneixem projectes com el del Pandero Quadrat. Ens expliquem! Fa deu anys el músic Guillem Ballaz, component del grup de folk Sol i Serena, va començar a investigar un tipus de cant oral improvisat, interpretat per dones i acompanyat per un pandero quadrat de dimensions considerables.

Els orígens d'aquesta música, cants aborígens catalans, és incert. Els primers documents daten del segle XVI, però la història es remunta més enrere. Només se sap que els cants són recurrents a diferents punts del Principat i de la Franja de Ponent, en canvi, no se n'han trobat indicis ni al País Valencià ni a les Illes. Segons Ballaz, aquests cants són "una mena de hip hop femení ancestral català".

Des del descobriments dels cants, Guillem Ballaz ha recorregut diferents escenaris catalans per presentar un espectacle basat en els cants improvisats, acompanyats per un trio de músics que construeixen la base harmònica i rítmica del cant (es diu que la millor improvisació és la que està preparada!). Si els espectadors s'animen poden intervenir a l'espectacle i, d'aquesta manera, es produeix una interacció privilegiada entre públic i intèrprets. El resultat és que cada concert és ben diferent.

El projecte però, no s'acaba amb els concerts. Guillem Ballaz i companyia s'han proposat enregistrar un CD i, per fer-ho, han decidit fer servir el sistema de micromecentatges de Verkami. Si tot va bé, el disc es començarà a gravar a finals de desembre!

http://estassonant.blogspot.com/2011/12/els-cants-aborigens-catalans.html

Els fòssils de la humiliació borbònica #història

2011-12-10T20:12:00.000+01:00

Les prospeccions arqueològiques per a dur a terme obres de
canalització d'aigua als Prats de Rei (Anoia), que el 1711 va viure la
tercera batalla més important de la història de Catalunya, han posat
al descobert una vuitantena d'objectes de la vida quotidiana i d'ús
militar que confirmen que l'exèrcit borbònic va fugir del municipi
cames ajudeu-me. Fou un dels últims triomfs austriacistes abans de la
caiguda de Barcelona.

"Lo dia 17, sbra 1711 va eser assetjada esta vila estan lo exersit de
Carlos tercer de Can Selva fins a puigfarner de numero de 22000 homens
governats per lo General Staranverch qui estava a Casa Roca de la
manresana. Los de phalip quint estaven de St. Palvim fins a la devesa
de la portella eran lo numero de 35000 homens governats per lo princep
bandoma qui estava a Calaff a Casa Mn Geroni abadal posaren bateria de
peses a la hera den llobet per espatllar la moralla y casas encara que
las casas las espatllaren mes los alamanys per traurer las bigas per
fer foch que no la bateria y estigueran fins al dia de Nadal que sen
anaren lo exersit de phalip quin y lo de Carlos tercer lo dia de St
Joant dia 27 de dbra deixant las casas de la vila menos la Ra y Casa
Candalo inhabitables." Així relatà al seu diari un pagès de Cererols,
Joan Fàbrega, els efectes causats als Prats de Rei (Anoia) per la
batalla disputada entre l'exèrcit borbònic –comandat pel mariscal
Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme– i els austriacistes –del
mariscal Guido von Starhemberg. Els Prats de Rei és l'escenari de la
penúltima victòria dels Àustria sobre els Borbó, una lluita de
trinxeres en què van participar uns 60.000 soldats, durant tres mesos
d'hivern.

Moment clau per a la història. La guerra de Successió va ser un
conflicte bèl·lic transcendent per a Catalunya pel seu tràgic
desenllaç, l'11 de setembre del 1714, però també per a la resta del
món, "perquè és la primera gran guerra en la qual s'enfronten dues
concepcions sobre el món i la política: la concepció absolutista i
dictatorial dels Borbó i el concepte més constitucional, mercantil i
respectuós amb les llibertats, que està a la base de l'Europa actual i
la modernitat il·lustrada, que defensen els aliats i la monarquia
benvolent dels Àustria, amb el suport de Catalunya, la potència
constitucional i mercantil del sud d'Europa", explica Francesc Xavier
Hernàndez, catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB.
Militarment, Catalunya va ser a punt de guanyar la guerra, va ser un
poble en epopeia.

La batalla dels Prats de Rei confirma aquest vigor bèl·lic, que va
tenir continuïtat a Talamanca (Bages), on es va registrar la darrera
victòria del bàndol austriacista, el 13 i el 14 d'agost del 1714. La
batalla dels Prats de Rei, entre el setembre i el desembre del 1711,
és la tercera en magnitud de tota la història de Catalunya: "la
batalla de l'Ebre, la batalla d'Ilerda entre Juli Cèsar i els
pompeians, i la dels Prats de Rei, que, de fet, era una continuació
dels combats que es vivien simultàniament a la fortalesa de Cardona.
És molt important numèricament i també per la duresa, perquè va tenir
lloc durant l'hivern. Fou també una guerra de posicions singular que
acabà oferint una moratòria a la causa aliada i frenant l'ofensiva
absolutista", relata Hernàndez.

L'arqueologia contra els Borbó. L'any en què es commemoren els 300
anys de la victòria aliada als Prats de Rei coincideix amb una
troballa arqueològica que s'afegeix als testimonis escrits i a la
recerca històrica per a certificar que en aquest municipi,
efectivament, els invasors van haver de fugir amb la cua entre cames.
La troballa ha estat per atzar, fruit d'unes prospeccions
arqueològiques dutes a terme per l'empresa Antequem SL, amb la
col·laboració de l'empresa local CatPatrimoni, com a treball previ a
les obres d'un projecte de subministrament d'aigua a diversos
municipis entre Calaf i Igualada.

L'existència de cartografia del municipi elaborada per tots dos
exèrcits va facilitar molt la tasca de prospecció, fins al punt de
precisar la localització concreta d'un campament temporal borbònic.
"Tots dos exèrcits van dibuixar els plànols, la posició de les tropes,
el lloc de disparar, etc. Aquest material va ser la nostra primera
font d'informació per a veure si la traça d'aquesta obra afectava cap
d'aquests punts. I ens vam adonar que al nord-est del poble hi havia
localitzat un dels campaments borbònics. Gràcies a la prospecció vam
poder confirmar l'existència d'aquest campament", explica Marc Bosch,
arqueòleg d'Antequem SL.

Fruit de la intervenció arqueològica, s'han trobat una vuitantena de
peces relacionades amb la vida quotidiana dels soldats borbònics, i
també amb la seva activitat militar a la zona. Els campaments militars
eren temporals, amb tendes de campanya, sense edificis construïts.
Això explica que quan el campament es dissolia només hi quedessin
objectes. "Hi hem trobat força material, com ara una forquilla amb la
flor de lis, diversos tipus de bales, restes de metralla –perquè els
altres els havien bombardejats–, restes de bala de morter, alguns
botons, alguna moneda, una clau, metralla de granada, un esperó per al
cavall, un picarol i una medalla religiosa, entre més. Tot plegat, un
patrimoni important, que, a més a més, confirma que l'exèrcit borbònic
va haver de fugir precipitadament de la zona quan va ser derrotat, i
es devia deixar molts objectes abandonats", relata Marc Bosch.

A l'est del poble, a tocar de la Torre de la Manresana, hi havia
instal·lat l'exèrcit austriacista. La Torre va esdevenir l'observatori
estratègic del comandament aliat, mentre Starhemberg s'instal·lava,
amb el seu estat major, en una masia propera i les tropes es
desplegaven entre Can Selva i Puigforner. D'una altra banda, les
tropes borbòniques eren situades entre Calaf i Sant Martí Sesgueioles,
i formaven un front que encerclava els Prats de Rei des del mas de
l'Albareda fins a Solanelles. El principal objectiu de l'exèrcit
borbònic era controlar l'altiplà calafí per tal de facilitar l'assalt
definitiu de Cardona i després avançar cap a Barcelona. Així mateix,
els exèrcits aliats necessitaven fer-se forts en aquesta zona per a
obstaculitzar les pretensions borbòniques i garantir l'arribada de
reforços militars, subministrament d'armes, municions i queviures al
territori català sota control aliat.

Tot i que aquest espai no forma part de la intervenció arqueològica
preventiva que fa Antequem SL, els arqueòlegs han trobat restes de
bales de canó esclatades al vessant d'un turó, fet que demostra que
els austriacistes llançaven les bales des de la posició de la Torre, i
no sempre encertaven el blanc, perquè algunes bales passaven de llarg
i explotaven.

Més detalls amagats. Hi ha molta documentació sobre una de les
batalles més importants de la història de Catalunya. Diaris personals,
cartografia, referències històriques i informació arqueològica. Però
amb tota probabilitat, n'hi ha d'haver més que encara resta oculta. Es
calcula que a l'exèrcit borbònic hi va haver unes 10.000 baixes en els
tres mesos que va durar l'enfrontament i, segons els arqueòlegs, "és
molt possible que alguns dels cossos fossin enterrats en aquesta zona,
si bé alguns cadàvers devien ser retornats a les famílies", opina
Bosch. De fet, considera necessari de continuar les intervencions
arqueològiques a tot el municipi, en un radi de 12,5 km, que, segons
la cartografia de l'època, era el perímetre que encerclava els Prats
de Rei o bé on devia tenir lloc la batalla. "Pensem que podrien
aparèixer restes humanes, i per la seva posició podríem saber si
pertanyien a un exèrcit o a un altre."

Per a dur a terme excavacions calen els permisos de la Generalitat i
dels propietaris afectats. El tràmit no ha de ser dificultós, però el
principal impediment és el finançament. En el cas estudiat per
Antequem SL, com que ha estat una intervenció preventiva, el cost ha
anat a càrrec de l'empresa que construeix la canalització –una empresa
del ministeri espanyol de Medi Ambient que a la vegada en subcontracta
una altra. Però si la intervenció és amb finalitats científiques, el
cost de prospecció i d'estudi ha de provenir d'una altra font, pública
o privada. I el fet cert és que, d'ençà de la crisi, les intervencions
arqueològiques de caràcter científic s'han reduït dràsticament, fins i
tot les que poden tenir més interès i més projecció.

On es guarden les peces? Els materials ja han estat estudiats i
catalogats, i ara esperen el moment de ser dipositats. Per proximitat,
les peces haurien d'incorporar-se al catàleg del Museu de la Pell
d'Igualada, de caràcter comarcal. Però el municipi dels Prats de Rei,
de 570 habitants, té un petit museu, no reconegut com a tal sinó com a
col·lecció, i voldria que les peces es quedessin a casa. És per això
que, de moment, s'ha signat un conveni amb el Museu d'Igualada perquè
el material consti com a part d'aquest museu, però pugui quedar en
dipòsit al municipi originari i pugui ser visitat en aquest petit
museu. Aquest dipòsit, tanmateix, serà temporal.

L'any 2010, el municipi va endegar un projecte de Centre
d'Interpretació de la Batalla dels Prats de Rei i la Guerra de
Successió, que s'instal·larà dins la Torre de la Manresana –l'únic
element que resta de l'antic castell medieval de frontera– i serà una
realitat l'estiu del 2012. De fet, aquest escenari ja forma part de la
Ruta 1714, un projecte de la Generalitat que aplega indrets clau de
Catalunya vinculats a aquest conflicte bèl·lic, tant per la
importància en els fets de guerra com per la dimensió social i
cultural.

http://www.eltemps.cat/noticia/379/fossils/humiliacio/borbonica

Cardona commemora el 300 aniversari del Setge de 1711 que la vila va aconseguir resistir

2011-12-07T23:44:00.000+01:00

El Setge de 1711 constitueix el primer dels episodis bèl·lics de la guerra en què Cardona va tenir un protagonisme destat, salvant el castell i derrotant l'exèrcit francoespanyol de Felip V. Cardona reviurà la història del Setge de 1711 durant el qual va resistir el primer dels atacs que les tropes borbòniques van llançar contra el castell i la vila en el transcurs de la Guerra de Successió. El Setge de 1711 constitueix el primer dels episodis bèl·lics de la guerra en què Cardona va tenir un protagonisme destat, salvant el castell i derrotant l'exèrcit francoespanyol de Felip V.

Per aquest motiu, tres segles després de la derrota borbònica al setge de Cardona, l'Ajuntament de Cardona i el Museu d'Història de Catalunya han programat diversos actes commemoratius per rememorar els fets. La jornada de commemoració del 300 aniversari del setge de Cardona es durà terme el proper dissabte 17 de desembre i comptarà amb l'assistència del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, de manera que es farà un acte institucional amb parlaments. Prèviament es visitaran les obres de restauració del baluard de Santa Maria i la poterna de l'arxiduc.

A continuació, es presentarà un breu relat escenificat sobre el desenvolupament del Setge de Cardona. Finalitzada l'actuació, la comitiva visitarà l'edifici de la casamata –antic polvorí del castell- que ha estat recentment restaurat i obert al públic. La jornada commemorativa del 300 aniversari del setge finalitzarà als peus del baluard de Sant Llorenç, on es farà una ofrena floral i una companyia de Miquelets llançarà tres salves d'honor en homenatge als defensors del castell de Cardona.

Xerrades i visites guiades

L'activitat es reprendrà a dos quarts de set de la tarda amb la conferència sobre el setge de 1711 que pronunciarà a la casamata l'historiador Francesc Serra, especialista en la història de la Guerra de Successió. Finalment, la col·legiata de Sant Vicenç acollirà a les 8 del vespre un concert de música barroca a càrrec del Trio Virelais que interpretarà diverses obres del repertori musical vinculat a la Guerra de Successió. A més, la Fundació Cardona Històrica de l'Ajuntament de Cardona oferirà en el marc de la commemoració del 300 aniversari diverses visites guiades al castell de Cardona i pels escenaris històrics del setge de 1711 durant tot el cap de setmana.

Per altra banda, el diumenge 18 de desembre l'Associació Cultural 18 de setembre ha programat diverses activitats que començaran a les 11 del matí amb una xocolatada al mirador de la Fira i un espectacle de titelles a les 12 del migdia a la Fira de baix. Finalment a la una del migdia es farà una ofrena i un parlament al baluard de Sant Llorenç.

Jordi Salat presenta nous descobriments que relacionen Catalunya i Colòmbia #història #agenda #cultura

2011-11-29T13:17:00.001+01:00

La verge de Monserrate, símbol de Bogotà, amb la seyera al costat.

La periodista Omaira Beltrán al programa 'La Veu del Poble' de l'emissora llatina 'La Bomba' (100.3 FM) o al web http://labomba.fm

entrevista aquest migdia en directe a les 13,30h a l'historiador Jordi Salat, redescobridor de les 4 Columnes catalanes de Montjuic i expert en la figura de Colom i la descoberta catalana d'Amèrica.

Al programa, Salat farà una presentació de la conferència que té previst donar el dia 30 de novembre al consolat de Colòmbia, on presentarà nous descobriments de les seves investigacions.

Conferència de Jordi Salat al Consulat de Colòmbia
Dimecres, novembre 30, 2011 / A les 19:30 h
Al Consolat de Colòmbia a Barcelona
A càrrec de l'escriptor i historiador JORDI SALAT ORTEU

Òmnium localitzarà les batalles de la Guerra de Successió a Osona #història

2011-11-23T11:31:00.000+01:00

L'entitat ha establert un acord de col·laboració amb la Universitat de
Barcelona. Un grup d'investigadors i historiadors duran a terme
prospeccions a la Gleva, Montesquiu, Sant Boi de Lluçanès i Santa
Maria de Merlès.Marxa dels Miquelets, a l'acte d'homenatge dels
màrtirs de la Gleva. Foto: Xevi Mas

Un grup d'investigadors i historiadors de la Universitat de Barcelona
(UB) s'ha proposat localitzar les batalles de la Guerra de Successió
que van tenir lloc a Osona. La secció local d'Òmnium Voltreganès ha
establert una col•laboració amb el departament de Didàctica i
Patrimoni d'aquesta universitat per localitzar i, si s'escau, excavar
a zones de la Gleva, Montesquiu, Sant Boi del Lluçanès i Santa Maria
de Merlès per documentar les batalles que hi van tenir lloc durant la
Guerra de Successió que els catalans van perdre el 1714. Segons ha
explicat a l'ACN un dels membres de l'equip, l'investigador Xavier
Rubio, les prospeccions es duran a terme a través d'innovadors
processos que usen les noves tecnologies.

El grup d'investigadors i historiadors de la UB, dirigits per
l'historiador i Doctor Xavier Hernández, utilitzaran una metodologia
americana avançada i "molt innovadora" de recerca històrica.
L'objectiu és contrastar les fonts textuals, nodrides bàsicament pels
textos de l'historiador i militar català austriacista Francesc de
Castellví, amb els resultats arqueològics. Xavier Rubio diu que no es
volen quedar només amb allò que explica Castellví sobre l'enfrontament
bèl•lic perquè "només s'hi exposa un punt de vista que fa realment
difícil saber com es va donar la batalla".

Detectors de metall i posicionadors GPS

Els investigadors de la UB no duran a terme una recerca arqueològica
"tradicional", sinó que aplicaran mètodes a través de les noves
tecnologies com per exemple la simulació, models matemàtics com la
teoria de jocs o l'anàlisi especial a través de sistemes d'informació
geogràfica. Segons Rubio, aquesta recerca permetrà saber "exactament"
on es va produir el combat ja que es podrà delimitar les zones de
batalla o veure els llocs de pas més lògics per l'exèrcit, entre
d'altres.

Així, la prospecció dels camps es durà a terme amb una tècnica que
combina detectors de metall amb posicionadors GPS amb què s'anirà
registrant de forma científica i amb equips d'arqueòlegs la informació
que s'anirà descobrint. Un cop recopilada, Rubio ha explicat que es
crearà una base de dades que combinarà totes les diferents
informacions i dades de què es disposa "amb l'objectiu de poder
interpretar les batalles".

Segons ha explicat el Doctor i historiador de la UB i la persona que
encapçala aquest projecte, Xavier Hernández, les traces més evidents
al segle XVIII són "les bales que es disparaven amb el fusell o amb
escopeta". D'altra banda, també es trobaran altres elements metàl•lics
com sivelles de cinturó, botons o navalles, ha assenyalat.

Quatre zones d'influència

L'equip d'investigació concentrarà els esforços a quatre zones
d'influència, tres a Osona i una al Berguedà (dins del Lluçanès). A la
comarca d'Osona, s'intentarà localitzar tot allò que es pugui
relacionar amb les batalles ocorregudes entorn el Santuari de la
Gleva, Montesquiu i a l'entorn de Sant Boi de Lluçanès. Xavier
Hernández ha explicat que al Berguedà s'investigara "tot allò que
tingui relació amb la matança de Santa Maria de Merlès".

Hernández ha assenyalat que les conclusions d'aquest estudi es
divulgaran a través de publicacions i xarxes socials però també, si
després es considerés oportú, museïtzant els espais de les batalles.

La Guerra de Successió, una guerra de primer ordre

Per l'historiador Xavier Hernández, la Guerra de Successió "tracta
sobre una de les primeres grans confrontacions mundials on es decideix
la sort d'Europa, però també la de Catalunya". Per Hernández, a una
banda hi havia la monarquia absolutista i, a l'altra, els països que
donaven suport a una opció "constitucional", "liberal" i "més basada
amb el comerç i la indústria" com Anglaterra, Holanda o Catalunya.
Així, segons Rubio, "l'objecte d'estudi fa que la difusió no només
sigui a nivell català, sinó que s'aconsegueix un impacte bastant
important a nivell internacional".

De fet, Hernández relata com la Guerra de Successió "no va ser una
guerra de guerrilles". L'exèrcit català era un exèrcit "professional",
ha assenyalat. "No es tracta d'un fet puntual, sinó que els soldats
anaven equipats amb els objectes propis d'un exèrcit i, fins i tot,
els catalans també disposaven d'un representant militar, el Marquès
del Poal, amb potestat per convocar consells de guerra", ha assenyalat
Hernández.

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29271

2n Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya

2011-11-22T11:46:00.000+01:00

L'Institut Nova Història i Plural-21 es complauen a convidar-vos al

Seminari sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica
2n Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya

PROGRAMA DEL CICLE

Cada dijous de setembre fins a al desembre, a 2/4 de 8 del vespre

22 de setembre
Jordi Bilbeny
Presentació general
"Adulteració de la descoberta catalana d'Amèrica per la censura espanyola: proves i raons"

29 de setembre
Jordi Indiano:
"Els Ianyes i els Ianyes Pinçon a Catalunya i Amèrica"

6 d'octubre
Francesc Jutglar:
"Els noms catalans de la fauna americana"

13 d'octubre
Pep Mayolas:
"Qui era realment «Hernando Cortés»?"

20 d'octubre
Pere Alzina:
"La introducció de l'atzavara americana a Espanya"

27 d'octubre
Manel Capdevila:
"La ciència nàutica catalana i la descoberta d'Amèrica"

3 de novembre
Pere Forès:
"Errors i falsedats en els viatges d'En Colom"

10 de novembre
Albert Fortuny:
"El port de Pals i la sortida del primer viatge al Nou Món"

17 de novembre
Àlex Sendra:
"Catalanades i catalanismes del Pare «Bartolomé de las Casas»"

24 de novembre
Enric Guillot:
"Banderes i escuts catalans en els mapes i còdexs d'Amèrica dels segles XVI i XVII"

1r de desembre
Lluís Ma Mandado:
"Cristòfor Colom a l'Orlando Furioso"

15 de desembre
Cesc Garrido:
"Projecció de les Verges de la Mercè i de Montserrat a Amèrica als segles XVI i XVII"

22 de desembre
Pep Comajuncosa:
"La descoberta d'Amèrica i el redreç econòmic de Catalunya"

29 de desembre
Jordi Bilbeny:
"Origen català de la bandera dels EUA"

Per confirmar la vostra inscripció a TOT EL CICLE (14 sessions) feu clic aquí
Contribució de 210 € per tot el cicle. Socis INH i P-21: 33% descompte
Per confirmar la vostra inscripció NOMÉS per a aquesta sessió feu clic aquí

Contribució de 20 € per sessió solta. Socis INH i P-21: 33% descompte
Més informació: hhtp://www.inh.cat

L'Atles genètic dels cognoms catalans es presenta a València #historia #cultura #ciència

2011-11-19T13:10:00.000+01:00

La X Matinal de l'Evolució a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània porta fins al centre de València avui al matí l'Atles genètic dels cognoms catalans, un projecte dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit i finançat per l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte es proposa utilitzar la variació en el cromosoma Y per a estudiar els cognoms catalans. Per això s'han seleccionat cinquanta cognoms, que es faran servir en l'estudi portat a terme per aquests tres professors de la Universitat Pompeu Fabra, adscrits a l'Institut de Biologia Evolutiva.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3951782/20111119/lestudi-genetic-cognoms-catalans-presenta-valencia.html

Els humans van emigrar d'Àfrica a través d'Aràbia, no per Egipte

2011-11-08T23:37:00.000+01:00

Els humans moderns van sortir d'Àfrica creuant la Península Aràbiga i
no a través d'Egipte, tal com es creia fins ara. Així ho afirma un
estudi coordinat per l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), que
ha fet servir nous mètodes d'anàlisi per estudiar la recombinació de
l'ADN humà.

Aquest estudi, que forma part del Projecte Genogràfic (consorci de
National Geographic i IBM) és el és ampli realitzat mai amb dades
genètiques de poblacions humanes, ha permès conèixer quines van ser
les primeres passes de l'expansió de l'home pel planeta, segons ha
informat aquest dimarts la Universitat Pompeu Fabra.

Els resultats d'aquesta investigació, que ha publicat l'edició digital
de la revista Molecular Biology and Evolution, mostra a més que els
nostres avantpassats es van expandir cap a Euràsia per una ruta
situada entre Iran i la Índia, no per Orient Mitjà com es va creure
fins ara (via Egipte al nord del mar Roig i Síria).

Les dades, que provenen d'un número significatiu de poblacions
humanes, facilitats pels científics que han col·laborat en el
projecte, s'han analitzat amb mètodes computacionals i potents
algoritmes per reconstruir les recombinacions d'ADN del passat i
mesurar el tamany i la història de les poblacions antigues.

Pel que respecta a la gran migració dels éssers humans des d'Àfrica,
l'anàlisi del cromosoma X de mil mostres procedents de zones
geogràfiques diverses, revel·len que l'home, en deixar la banya
d'Àfrica, es va dirigir a través de l'estret aràbic de Bab-el-Mandeb
cap al sud i, des d'allà, va anar cap a l'Índia i Euràsia.

Els científics han confirmat també que les poblacions africanes són
les més diverses sobre la Terra, segons indiquen les similituds entre
els patrons de recombinació de l'ADN, a més la diversitat de llinatges
fora d'Àfrica és un subconjunt de la que es troba en el continant.

L'estudi permet també calcular quin podria ser el tamany de les
comunitats humanes antigues i conclou que les comunitats humanes del
Vell Món quedarien integrades per uns pocs milers d'individus
cadascuna. Fins ara es creia que seria impossible fer el mapa de la
història de recombinació de l'ADN degut a la complexitat inherent a la
superposició dels patrons en cada generació.

Malgrat tot ha estat possible gràcies a un nou mètode analític que ha
permès inferir les recombinacions del passat de l'ADN humà, assenyalen
les mateixes fonts.

http://www.lamalla.cat/digitals/ciencia/article?id=497523

Hi ha or al Cadí?

2011-11-05T11:38:00.000+01:00

El camí més curt entre la llegenda i la realitat. És un esperit
inquiet: 26 anys, arxiver de la Seu, director del Retaule de Sant
Ermengol. Participa en un treball de camp per estudiar la història de
la mineria al Cadí. Entrevista a Lluís Obiols, historiador.

- Heu trobat or al Cadí?
De moment, només ferro. És possible que hi hagi hagut explotació
d'altres minerals, i potser podria haver-hi plata; però tot això s'ha
de demostrar.

- Així, de la mina d'or dels moros que recull la tradició popular, res de res?
Res. Segurament no és més que el record deformat per la tradició oral
que des d'antic hi ha hagut mines a la serralada.

- Pel que heu trobat fins ara, eren explotacions importants?
Ho van ser, per la documentació que s'hi conserva: hi ha moltes
sol·licituds de concessions d'explotacions i per instal·lar-hi
fargues. A causa del relleu del Cadí, no hi ha gaires restes.

- Eren mines a cel obert?
Algunes ho eren, i d'altres eren explotacions en galeries, però que
també es troben en un estat de conservació nefast.

- Com és que fins ara no s'havia estudiat aquesta zona?
Doncs segurament per aquesta manca de restes evidents que comentava.
I, d'altra banda, a tot el Pirineu i a l'Alt Urgell en particular hi
ha hagut poca recerca històrica; no hi ha publicacions de cap àmbit.

- Quin era el destí del mineral?
És difícil de saber. Hi ha indicis que les fargues de la vall de la
Vansa s'abastien en part del mineral del Cadí; i ja al segle XVI hi va
haver una companyia comercial que venia el ferro a Solsona.

- El relleu devia ser un problema per al transport.
No és un problema insalvable. És, sobretot, qüestió de saber trobar
els passos més adequats i aquelles rutes que siguin més senzilles i
directes.

- Es coneixen, aquestes rutes?
Hi ha diversos camins que coincideixen amb els punts d'explotació
minera, com el camí ramader, que va de la Catalunya central cap a les
pastures de la Cerdanya i el Conflent, i el camí cardoner, que era la
via de distribució de les mines de sal de Cardona cap al Pirineu. Però
enlloc no diu que el ferro es transportava per una ruta o una altra.

- La mineria explica la concentració de pobles a muntanya que hi ha a
l'Alt Urgell?
La mineria l'hauríem d'entendre sempre com una activitat
complementària o externa als pobles. El que sí és cert és que les
àrees més riques en recursos (pastures, fusta...) són a les zones
altes més que no pas a les valls. Per això hi ha aquesta concentració
de nuclis habitats a muntanya.

- Per què té interès estudiar la història de la mineria al Cadí?
Perquè una de les funcions importants de la història és ajudar, en la
mesura que es pugui, a trencar tòpics. I, en segon lloc, perquè
conèixer el territori ens ajuda a valorar-lo i a saber quin potencial
tenim, fins i tot com a punt de partida per a una possible
diversificació econòmica.

- Així, és segur que no hi ha or al Cadí?
El cert, si més no, és que és poc probable.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=15965

Dues dents trobades a Itàlia, les més antigues de l'"Homo sapiens" a Europa #història

2011-11-04T09:48:00.000+01:00

Un equip internacional d'investigadors, en el qual hi ha membres del
Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha confirmat que les
dues dents de llet que es van trobar en una cova del sud d'Itàlia són
les restes més antigues de la presència de l'"Homo sapiens" a Europa.

Es tracta del resultat d'un estudi més exhaustiu que s'ha fet
d'aquests fòssils, que es van trobar l'any 1964 a la Grotta del
Cavallo, que ara suggereix que els humans moderns van arribar a Europa
milers d'anys abans del que es pensava.

Concretament, gràcies a una datació més extensa i exhaustiva s'ha
pogut certificar que les restes tenen entre 43.000 i 45.000 anys
d'antiguitat en comptes dels 35.000 o 40.000 que es creia fins ara.

A més, la troballa també confirma que la coexistència de l'"Homo
sapiens" amb l'home de Neandertal va durar "milers d'anys més del que
es pensava", segons ha explicat el principal autor de l'estudi,
l'investigador de la Universitat de Viena Stefano Benazzi.

Segons els científics, "això té implicacions importants pel que fa a
la comprensió del comportament humà completament modern".

La cova on es van trobar les dents va estar habitada per Neandertals
fins que l'"Homo sapiens" els va substituir. Per això, fins ara, els
científics creien que les dents pertanyien a aquests primers
habitants.

Ara, però, es confirma que els homínids que van poblar aquesta regió
italiana aleshores ja eren humans moderns.

http://www.324.cat/noticia/1446586/societat/Dues-dents-trobades-a-Italia-les-mes-antigues-de-lHomo-sapiens-a-Europa

El Consell de la Gent Gran de Solsona enregistra les llegendes del municipi per transmetre-les al públic infantil

2011-11-03T10:39:00.000+01:00

La regidoria d'Acció Social de l'Ajuntament de Solsona i el Consell de
la Gent Gran han tirat endavant una iniciativa conjunta que consisteix
en enregistrar dues de les llegendes més populars del municipi per
transmetre-les als més menuts. Es tracta de les llegendes del Ruc i el
Campanar i de la Mare de Déu del Claustre i es podran escoltar a la
pàgina web dels infants de Solsona (www.infantsdesolsona.cat). "A mi,
de petita, els meus avis ja m'explicaven aquestes llegendes i jo
després les he explicades als meus fills i néts perquè són històries
molt arrelades a Solsona". Així s'expressa una de les participants al
projecte, Imma Serra, qui ha afirmat que l'experiència ha estat "molt
divertida". /acn

Un aventurer alemany podria haver estat devorat per caníbals

2011-10-17T15:10:00.000+02:00

L'aventurer alemany Stefan Ramin i la seva xicota Heike Dorsch, que
estaven donant la volta al món en catamarà, es van endinsar en una
remota illa del Pacífic, Nuku Hiva (a 1.300 quilòmetres de Tahití), on
encara sembla que romanen ritus d'un caire abominable.

Stefan se'n va anar de caça amb un guia, Henri Haiti, i ja no va
tornar mai més. Haiti sí que va tornar i va dir a Heike que Stefan
havia patit un accident i que havia d'anar amb ell però el que va
passar és que el guia va encadenar a la xicota d'Stefan a un arbre
després d'abusar sexualment d'ella.

No obstant això, Heike va poder escapar-se i donar la veu d'alarma.
Vint-i-dos policies van aparèixer a la petita illa de poc més de 2.000
habitants i van fer la macabra descoberta. Dins una foguera van trobar
un tros de mandíbula humana que, encara que s'han de fer encara les
proves d'ADN, podria molt segurament correspondre a la de Stefan.
'alemany, de 40 anys, hauria estat tallat en trossos, rostit i,
finalment, devorat.

No obstant això, i segons informa 'The Sun', els nadius al•leguen que
fa dècades que van deixar de banda el canibalisme però Henri Haiti
està en recerca i captura i, pel moment, no apareix enlloc.

L'escriptor nord-americà i creador de Moby Dick Herman Melville ja va
haver de deixar la mateixa illa a corre cuita quan va descobrir que
els nadius volien donar-se un festí amb ell... Sent ell el dinar
principal.

http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/10/un_aventurer_alemany_podria_haver_estat_devorat_per_canibals_91449.php

Les excavacions a les Coves de l'Espluga descobreixen jaciments del neolític antic

2011-10-13T12:36:00.001+02:00

Les excavacions que l'Institut Català de Paleocologia Humana i
Evolució Social (IPHES) han efectuat aquest estiu a l'interior de la
cova de la Font Major i de la cova de la Vila, que formen les Coves de
l'Espluga, a L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), han permès
trobar eines de pedra i ceràmica neolítiques. L'anàlisi dels fòssils
ha de permetre saber en què basaven els pobladors la seva
subsistència, les seves activitats quotidianes o, fins i tot, la
periodicitat i usos que donaren a la cavitat. Els arqueòlegs
consideren que pel volum de material en l'espai localitzat, es tracta
d'un dels "nivells arqueològics corresponents al neolític antic en
cova més importants dels documentats a Catalunya"./acn

Segons investigadors italians els Borbó regnen a Espanya per un testament fals

2011-10-12T16:06:00.001+02:00

Tal com ja havien denunciat els catalans del s. XVIII, ara s'ha
demostrat que el testament de Carles II, en què es deixen els estats
de la corona d'Espanya a favor de Felip V, és totalment fals. Aquí us
oferim la notícia que va aparèixer a la premsa a l'octubre del 2004.

Dos periodistes italians sostenen que la signatura de Carles II en el
seu testament a favor de Felip d'Anjou, amb el qual es va entronitzar
a Espanya la dinastia Borbó, és fals. Es basen per a això en el
peritatge efectuat per dos expert judicials en grafologia (Marina
Tonini, del Tribunal de Verona, i Andrea Faiello, del Tribunal de
Nàpols). Segons aquestes dades, el fals document hauria estat fabricat
per emissaris del rei Lluís XIV després de la mort de Carles II per
tal d'evitar que el tron passés a la família Habsburg.

L'obra, que porta el títol Secretum i que serà presentat a França i
Holanda en pocs mesos, va ser escrita per Rita Monaldi i Francesco
Sortie. Aquest llibre es basa en documents històrics descoberts en els
arxius de la cancelleria francesa Quai d'Orsay i a la biblioteca
Marucelliana de Florència, va precisar Francesco Sortie. Ambdós
investigadors van ser els autors el 2001 del reeixit Imprimatur, sobre
les intrigues de Lluís XIV al Vaticà.

Les proves pericials, va precisar Sortie, han estat dipositades davant
un notari vienès, de tal manera que puguin ser consultades per totes
aquelles persones que ho desitgin. Secretum sortirà a Holanda i
després a França en pocs dies. "No serà publicat a Itàlia perquè vam
ser víctimes d'un sabotatge per part del Vaticà després d'haver
llançat Imprimatur", va admetre Sortie. "Vam decidir deixar de
publicar a Itàlia", van assegurar els autors, els quals resideixen de
forma estable a Viena. També van assenyalar que el manuscrit no ha
estat ofert encara a Espanya, on només s'han plantejat buscar editor
després que sortís a Holanda i França.

Circumstàncies històriques

Carles II, fill de Felip IV i Mariana d'Àustria, el regnat del qual va
ser un veritable desastre, no va tenir descendència. I a la seva mort
li va succeir el 1700 Felip V -nét del rei francès Lluís XIV-, encara
que al tron espanyol li li va sortir un altre pretendent: l'arxiduc
Carles d'Àustria, descendent també d'una princesa espanyola. Aquest
enfrontament dinàstic va donar lloc a una contesa general a Europa,
coneguda com a guerra de Successió, en què França va donar suport a
Felip V, i Anglaterra, Holanda, Àustria, Portugal, Savoia i part de la
Corona d'Aragó es van alinear amb l'arxiduc Carles. Sostenen els
autors que "si Carles II hagués escollit un Habsburg -com pensava-,
Joan Carles de Borbó no seria avui dia en el tron d'Espanya". A
Secretum, segons va explicar Sortie, s'elucubra que el suposat fals
testament el van "arreglar" emissaris de Lluís XIV per impedir l'accés
al tron d'un Habsburg austríac, amb la col·laboració de la italiana
Maria Mancini, néta del cardenal Mazzarino, que Lluís XIV havia pretès
antigament.

Rebelión / Agències - 2004.10.30
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=6935
http://www.inh.cat/articles/Segons-dos-investigadors-italians-els-Borbo-regnen-a-Espanya-gracies-a-un-testament-fals

Avui concentració a les 19:00h a tots els ajuntaments del país per defensar el català a l'escola #somescola

2011-09-12T00:46:00.000+02:00

La comissió Somescola.cat ha convocat una concentració aquest dilluns, 12 de setembre, per tal de donar una resposta contundent als intents de desestabilització, per part del nacionalisme espanyol, del nostre sistema educatiu i del nostre projecte de normalització lingüística. Animem a tots els ciutadans a participar en aquest acte simbòlic. La crida de Somescola.cat és a les 19h. davant de l'Ajuntament de cada municipi. Per la nostra llengua, pel nostre país i per la nostra llibertat. Us hi esperem!

La població de Moià torna al segle XVIII per reviure la batalla final del setge de Barcelona #11setembre

2011-09-11T13:38:00.000+02:00

Barcelona, 30 de novembre del 1713. El Consell de Cent de la ciutat ha
de renovar, tal com marca la constitució, els seus càrrecs públics. La
guerra és a les portes de Barcelona i Rafael Casanova en surt escollit
Conseller en Cap per sorteig. Casanova haurà de dirigir una ciutat
assetjada per les tropes francoespanyoles. Aquesta és una de les
escenes que Moià va recrear durant tot el dia d'ahir i en què es
relata la vida del seu fill més il·lustre, Rafael Casanova, heroi
català en la guerra de Successió. Mig miler de persones van assistir
ahir als actes commemoratius, que continuen avui, Onze de Setembre.

Un dels moments més emotius, però, va ser la recreació de la batalla
final de Barcelona. Centenars de persones van acompa-nyar les torxes
cap a l'església de la vila, en un recorregut nocturn i sense llum, i
que es va acabar amb el cant dels Segadors. Una altra de les escenes
més aplaudides va ser el jurament de les banderes, una escena
introduïda en aquesta edició.

A més de les escenes, Moià va acollir el Mercat del segle XVIII, amb
botiguers i artesans d'època. Trenta-cinc parades van instal·lar-se al
voltant de la plaça Major, deu més que en l'edició de l'any passat,
segons l'organització. Segons les mateixes fonts, també va haver-hi un
augment d'entitats col·laboradores en la festa. Avui, els visitants de
Moià podran repetir en el Mercat del segle XVIII, fer la visita
comentada a la Casa de Rafael Casanova (11 h) i participar en la
desfilada de soldats i la tronada de canons (12.45 h). A més a més, a
les 13.30 h es faran els actes institucionals de l'Onze de Setembre i
l'ofrena a Rafael Casanova.

http://www.regio7.cat/manresa/2011/09/11/manresa-torna-clamar-independencia-torxes-enceses-pels-carrers/164797.html?utm_source=rss

La Diada dels Miquelets #11setembre

2011-09-07T17:04:00.001+02:00

Els Miquelets de Catalunya participaran en els següents actes amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya:

- Divendres, 9 de setembre de 2011
A Callús, dins els actes de celebració de la Diada, recreació històrica dels Regiments catalans a l'Exèrcit del Rei Carles III (1705-1713), a càrrec dels Miquelets de Catalunya. Horari: de 19:00 a 19:30.

- Dissabte, 10 de setembre de 2011
Els Miquelets amenitzaran la Passejada històrica "la Manresa del 1714", a càrrec de Francesc Serra, organitzada per Òmnium Bages. Hora: de les 10:45 a 13:00 - Inici la plaça de Sant Domènec

- Dissabte, 10 de setembre de 2011
Marxa dels Vigatans. Els Miquelets obriran la desfilada pels carrers de Vic i endegaran salves d'honor.
A partir de les 20:30

- Diumenge, 11 de setembre de 2011
Diada Nacional a Barcelona

De les 11:00 a les 12:00 aprox. desfilada dels Miquelets de Catalunya. Sortida del passeig de Lluís Companys cap al monument a Rafael de Casanova, d'allà cap a l'església de Sant Pere, el mercat del Born i el Fossar de les Moreres. Tornarem a Lluís Companys passant per la Ciutadella. Durant tot el dia serem a la Fira d'Entitats dels Països Catalans al Passeig de Lluís Companys.

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/21160

Mas presidirà la comissió per impulsar la commemoració del 300 aniversari de 1714

2011-09-06T22:49:00.001+02:00

El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà la comissió de
commemoracions, un dels objectius de la qual serà recuperar i divulgar
la memòria de la Guerra de Successió i les conseqüències que aquesta
va tenir a partir de 1714 per a l'organització política i
institucional de Catalunya. Aquesta comissió, la creació de la qual ha
estat aprovada aquest dimarts pel govern, impulsarà els actes que el
2014 commemoraran el 300 aniversari del final de la Guerra de
Successió, el 1714.
La Guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya per les
tropes francocastellanes i la desaparició de les institucions
catalanes que s'havien configurat des de l'alta Edat Mitjana.

La comissió estarà integrada per un representant del departament de
presidència i un altre de cadascun dels departaments competents en
relacions institucionals, ensenyament, salut, cultura, justícia,
turisme i universitats, a més de vuit experts a títol individual o en
representació d'alguna institució o entitat.
A més de recuperar la memòria de la Guerra de Successió, la comissió
tindrà com objectius divulgar la tradició de la cultura i el pensament
polítics; projectar internacionalment les aportacions de l'experiència
catalana de persistència històrica d'una nació; fer balanç del procés
de construcció nacional impulsat per la societat i impulsar i
coordinar iniciatives d'especial rellevància relacionades amb la
història de Catalunya.

La creació de la Comissió de Commemoracions suposa la supressió de les
tres comissions que existien fins ara: la del mil·lenari del naixement
polític de Catalunya, la Comissió Catalunya 2014 i la de
Commemoracions Històriques i Culturals. La creació d'aquestes comissió
no representa cap cost, ja que els seus membres no perceben cap
remuneració, ha assenyalat la Generalitat en un comunicat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/450393-mas-presidira-la-comissio-per-impulsar-la-commemoracio-del-300-aniversari-de-1714.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

L'historiador José Luís Espejo considera Leonardo Da Vinci català

2011-09-02T21:03:00.001+02:00

Segons l'historiador José Luís Espejo, Leonardo Da Vinci era d'origen català, com ja ha quedat confirmat amb Cristòfol Colom, aquest any, després que l'historiador Luis Ulloa ja ho afirmés fa prop de 100 anys. Així ho explica Espejo al llibre "El viatge secret de Leonardo Da Vinci", en què afirma que la família de l'artista -de creences cathares i naturals de Vinça (antiga Vinciano, al Conflent)- va emigrar cap a Itàlia al s.XIII, després d'haver estat perseguits per la Inquisició espanyola de l'ordre dels dominicani ("gossos de Dèu").

Segons recull l'historiador, Leonardo hauria visitat Catalunya en diverses ocasions, entre els anys 1421 i 1423, havent visitat el Canigó, a pocs kms de Vinça, i hauria plasmat alguns dels seus paisatges en quadres que més tard han fet la volta al món. És el cas, per exemple, de les muntanyes de Montserrat, que Espejo assegura que són les que es poden veure darrere "La verge de les roques" (foto en les dues versions que va fer) o a "La Gioconda".

La Verge de les Roques es considera la seva primera gran obra. Un cop acabada no es va posar d'acord amb el pagament del treball i per tant la va conservar per a si mateix tota la vida, lliurant molt després una còpia, en perdre el judici que li va fer la congregació de Franciscans que se l'havia encarregat.

Fins i tot l'historiador s'aventura i indica que el famós somriure de "La Gioconda" podria haver estat inspirat en el de la Moreneta -la Cibeles negre coronada amb Attis infant que -`portada a Roma per salvar-la d'Hannibal- es fa passar per l'esglèsia catòlica arreu per "Mare de Dèu"-, creant així un dels enigmes més estesos de la història sobre el gran geni que morí refugiat a França.

- ¿Leonardo seria d'origen català?

Crec que sí. El seu cognom i el seu escut són catalans. Vinci, per a mi, és un apòcope de Vinciano, que està al Conflent. El cognom Vince era comú a Catalunya. El seu escut és un escut de Catalunya amb tres barres, el que és una brisura, una varietat, de l'escut que representa el regne de Mallorca. La meva hipòtesi és que venien de Catalunya.

- I per què van deixar Catalunya?

Crec que la seva família aniria a Itàlia per motius religiosos a principis del segle XIII. Segurament serien heretges i es van instal.lar a Itàlia com tantes famílies catalanes i occitanes que fugien de la Inquisició. Llavors es van posar el cognom de Vinciano, perquè era el seu lloc d'origen. A Florència, els da Vinci apareixen com una família forana.

- Vaja, da Vinci d'origen català com un altre personatge cèlebre de l'època, Cristòfor Colom, segons indiquen algunes teories ...

Curiosament podien haver tingut un vincle d'amistat a través d'un amic comú, Américo Vespucio, amic de joventut de Leonardo. Tots dos segurament deixebles d'un mateix mestre, Giorgio Antonio Vespucci.

- I Leonardo va venir a Catalunya per conèixer els seus orígens?

Sobre el mes de setembre de 1481 desapareix de Florència i no se sap res d'ell fins el 23 d'abril de 1483, quan signa el contracte per pintar 'La Verge de les Roques'. Ningú sap on va estar durant aquest any i mig. Crec que ell hauria anat a Montserrat.

- En què es basa per arribar a aquesta conclusió?

Primer, en la iconografia que apareix en els seus quadres. En diversos es pot veure la muntanya de Montserrat. A més, va venir a pintar dos quadres. Un d'ells seria el 'Sant Jeroni', datat en 1482.

- Ho hauria pintat a Montserrat?

Sí Aquest 'Sant Jeroni' va aparèixer a Roma al segle XIX. Crec que les tropes napoleòniques se'l van emportar del monestir quan el van saquejar. Els francesos es van portar quadres de Montserrat, que van anar a parar a col.leccions franceses. L'oncle de Napoleó va poder haver-ho adquirit i després el va vendre al Vaticà. Dic que el va pintar a Montserrat perquè hi ha un relleu de Pau Serrra, fet el 1776, molt semblant al 'Sant Jeroni'. Només va poder haver-se inspirat en el quadre de Leonardo, cosa que el que el situa a Montserrat. A més, apareixen paisatges montserratins. Apareix el Cavall Bernat i unes roques característiques de la serra.

- Si el 'Sant Jeroni' va estar a Montserrat, hauria de quedar constància ... Ha parlat amb els monjos?

Vaig enviar diversos correus per demanar-los la seva opinió i no he obtingut resposta.

- A què ho atribueix?

A que són hermètics. No els agrada airejar les seves coses. Si consideressin que les meves teories són una tonteria em dirien clarament que no hi ha bases per sostenir-les. Però no m'ho han dit. Ho atribueixo al silenci administratiu. En canvi, hi ha gent que s'ha posat en contacte amb mi per ratificar extrems de les meves teories.

- Per exemple?

La musicòloga Andrea Hernández. Em va contactar per dir-me que la partitura que apareix en el quadre 'Retrat de músic' és una de les peces del Llibre Vermell de Montserrat.

- ¿Tem que considerin que les seves teories són una ximpleria o sensacionalistes?

No són sensacionalistes. Sempre dic que es tracta d'hipòtesis de treball. Ningú m'ha donat fins ara cap argument que contradigués els meus. No hi ha documents. Els únics que hi ha són sobre la seva visita al castell de Salses en 1504. Com a mínim, podria confirmar el segon viatge, que ens portaria a la 'Gioconda' ...

- Parlarem d'ella. Abans digui per què Leonardo aniria a Montserrat?

L'abat comendatari d'aquesta època era el que es convertiria posteriorment en el Papa Juli II. En aquests temps els Reis Catòlics volien convertir Montserrat en un monestir de jerònims. Fins i tot es van fer obres ...

- Per això el Sant Jeroni?

Sí. Cal tenir en compte que l'ermita més alta, la paret més alta, el pic més alt de Montserrat són els de Sant Jeroni. Al museu de Montserrat hi ha tres sant jerònims. A la biblioteca hi ha quatre incunables de Sant Jeroni. Hi havia un especial interès per Sant Jeroni. Seria molt normal i lògic que li encarreguessin el quadre. I també va anar a Montserrat a aprendre.

- Què?

Va anar a aprendre alquímia. Montserrat i Sant Cugat del Vallès eren dos centres alquímics molt importants en aquests temps. L'alquímia va néixer a Catalunya, a l'Europa occidental. Allà estan Ramon Llull i Arnau de Vilanova, que eren alquimistes.

- En quins altres quadres apareixen paisatges montserratins?

En 'La Verge de les roques', per exemple, apareixen tres cims que són l'emblema de Montserrat. També està representat el Cavall Bernat, que és un símbol fàlic, així com la cova representa l'úter. Són símbols hermètics per a representar la fecunditat, la vida. Són massa casualitats. Les seves obres són un compendi de símbols hermètics. Per exemple, la 'Gioconda' ...

- Aquí volíem arribar.

Tothom es pregunta qui era la Gioconda, quan la pregunta és què era, què representa.

- Què representa?

Representa la Mare de Déu, Isis, la matèria, que ve de mater, la verge mare. Al mateix temps representa la matèria primera de l'alquímia, que és negra, per això va de negre i la Moreneta és negra, la verge negra, que és la matèria primera. Tot està relacionat.

- I què em diu del seu enigmàtic somriure?

Està inspirada en la Moreneta. He agafat la seva boca i la hi he superposat a la Gioconda. L'expressió és molt semblant, i això no ho he dit jo. Per veure-ho, has de veure la Moreneta per un dels seus costats, perquè cada costat és diferent. En un, apareix una lleu somriure, i l'altre és seriós. Depèn de com la vegis, és seriosa o somriu.

- Igual que el somriure de la Gioconda ...

Sí, el mateix. Podria venir d'aquí. També la roba, els seus vels, ludiria al caràcter de deïtat, de verge negra, de gran mare. Per què si era un retrat no hi va donar a qui l'hi va encarregar? Per què el va tenir fins que va morir? El veig com un testament vital.

- ¿També apareix Montserrat?

Sí, és un dels seus paisatges vitals. A la Gioconda hi ha Montserrat vist des d'un observatori que realment existeix. En aquest quadre és tan important el fons com la figura.

- La Moreneta també és misteriosa?

Molt. En tot Itàlia i Florència havia capelles de la verge de Montserrat, era venerada a tot Europa. Era el símbol de la verge negra, associada als benedictins, a l'alquímia i al que és herètic. L'església cristiana va assumir com a seves doctrines que eren herètiques, una d'elles és la de la Verge. La mare de Crist, segles enrere, pràcticament no era venerada, però amb els templers adquireix primacia sobre Crist. Aquest culte té a veure amb el dels càtars. Representaria també a Isis, la terra fecunda, negra ... és complex.

http://noticies.sirius.cat/2011/09/leonardo-da-vinci-catala.html

Salou enceta la XVI Festa Medieval del Rei Jaume I

2011-08-31T14:38:00.001+02:00

Salou recrea cada any la conquesta de Mallorca a càrrec del rei Jaume
I, considerada com la més gran victòria del monarca contra els
sarraïns. La festa està protagonitzada pel rei Jaume I i la seva
esposa, Violant d'Hongria. Es tracta d'una festa en la que la
participació de la població es fa més que palesa i que es combina amb
un extraordinari mercat medieval.

La capital de la Costa Daurada reviurà un any més la festa de Jaume I
i la vida d'un mercat medieval típicament mediterrani del s. XIII amb
un pressupost reduït, però amb una major participació ambiental i
major nombre de parades. La festa se celebrarà del dimecres 31 d'agost
i fins al dissabte, 3 de setembre. Per l'alcalde, Pere Granados, "es
tracta d'una festa amb una participació elevadíssima i que crea una
incontestable dinamització de la zona i de Salou en general".

Els carrers del nucli Antic de Salou: carrer Ponent, carrer Església,
carrer Rafael de Casanovas, carrer Joan Miró i carrer Pins,
s'engalanaran fastuosament per convertir-se en un mercat temàtic
medieval on es podrà gaudir d'artesans que desenvoluparan els oficis
medievals, productes de l'època, trobadors, titelles, acròbates i
malabaristes

El mercat començarà la seva frenètica activitat el dimecres 31 d'agost
a les 11:30 h amb el pregó inaugural i la posterior arribada de músics
i còmics de la Companyia Cremallera invitant a tot el públic a
afegir-se a la festa en un espectable de fums, confetis i jocs
malabars. El dia 31 i 1 de setembre es desenvoluparan diverses
actuacions com titelles a càrrec de la Companyia Teatre Titelles; els
Rastrejadors, activitat pensada pels més petitons on personatges a
lloms d'animals de transport poc corrent, dotats amb un gran olfacte
per descobrir tresors, aigua, vi i sobretot el bon humor, faran les
delícies de tota la canalla; també es podrà veure espectacles
d'acrobàcia i equilibri; a més de contes per als infants, tot
amenitzat amb una Ronda musical trobadoresca que amenitzarà el nucli
Antic de Salou amb bona música per als més grans i petits. El dia 31
d'agost i l'1 de setembre clourà la jornada de mercat amb Il Cabaretto
Medievale, un espectable teatral de foc i habilitat que captivarà al
públic assistent. En total, al llarg dels dies que duri el mercat es
podran veure fins a una quinzena d'espectacles diferenciats que
aportaran un ambient de màgia, colors i espectacles pirotècnics i
teatrals.

A més, el públic que s'acosti a Salou podrà gaudir el dissabte d'una
recreació històrica amb un campament medieval que recorda la sortida
dels catalans des les platges de Salou vers les Balears, tallers i
activitats per grans i menuts (xanques, pintura, tir de soga, lluita
amb quadrigues, jocs d'ingeni, danses participatives, lluita de
cavallers, exposició de vestits i armes de l'època). La XVI edició de
la Festa Medieval culminarà el dissabte dia 3 a les vuit del vespre
amb la sortida del Rei Jaume I i el seu seguici des de la Torre Vella
i en direcció a la platja de Llevant. L'arribada del seguici a la
Platja estarà formada per tres-centes persones, ciutadans de Salou,
que representaran els diferents estaments: soldats, nobles, els
estàndards, el Rei, la Reina i el poble. Posteriorment, durant la
festa es podrà gaudir de l'animació de diversos grups d'època. La
festa comptarà amb un Combat d'armes i un gran espectacle eqüestre amb
recreació d'un torneig medieval.

http://www.tottarragona.cat/ca/costa/9550-salou-enceta-la-xvi-festa-medieval-del-rei-jaume-i.html

Troben 52 metres de muralla ibèrica i una torre a Turís

2011-08-27T18:38:00.001+02:00

Les excavacions que s'estan desenvolupant en el jaciment de la
Carència, ubicat al terme municipal de Turís, han descobert 52 metres
de muralla ibèrica i una de les seves torres. Segons ha informat la
Diputació de València, un equip d'arqueòlegs del seu Servei
d'Investigació Prehistòrica ha realitzat aquesta troballa en aquest
"oppidum" (turó o altiplà fortificada).

La corporació provincial ha destinat 14.000 euros al desenvolupament
d'aquests treballs que han estat desenvolupats durant el mes de juliol
per un equip de 17 estudiants i llicenciats en Arqueologia i Història
per la Universitat de València i Itàlia, tres arqueòlegs i un tècnic
en topografia.

La directora de l'excavació i conservadora del Museu de Prehistòria de
València, Rosa Albiach, ha destacat que "s'ha pogut documentar molt bé
aquest tram de la seva muralla" i obtenir "important informació sobre
la seva construcció i fonamentació".
Per a la seva construcció, ha precisat, es va adaptar a la roca
natural i per a la seva fonamentació es va erigir un sòcol de pedres
de 1,35 metres d'alçada amb carreus de mesura treballats per la cara
externa, i que van alternar amb pedres irregulars, travats en sec ,
d'entre 1,30 i 1,55 metres.

Segons Albiach, de poques muralles ibèriques se sap quin va ser el seu
alçat atès que no s'ha pogut conservar, però en aquest cas, gràcies a
l'els esfondraments que s'han produït cap a l'interior del "oppidum",
ha pogut conèixer com era la muralla i que tenia uns 5 metres
d'alçada. Aquestes dades seran concretats l'any que ve "quan amb noves
excavacions puguem determinar unes mesures més aproximades de cada
tram d'alçat i veure la seva pauta constructiva", avança l'arqueòloga
Rosa Albiach.

De la torre annexa a aquesta zona de la muralla, es posarà al
descobert la seva planta completa en pròxims treballs, ja que de
moment només hi ha visibles tres dels quatre murs. La Carència és un
poblat de gran extensió que té una continuïtat d'ocupació des del
Bronze Final, passant per les èpoques ibèrica, romana republicana i
romana imperial, fins a arribar al període islàmic. És un dels
jaciments arqueològics més importants de les terres valencianes tant
per a l'època ibèrica com durant la romanització, amb una ocupació
puntual en època almohade.

Tenia, almenys, dues àrees artesanals fora de les muralles, i un camí
principal d'accés al "oppidum", així com altres dues sendes d'entrada
i sortida al mateix, a més d'un camí interior que comunicava els tres
recintes. El material ceràmic, metall, vidre i monedes trobades al
jaciment ens indiquen que hi va haver una àmplia relació comercial a
nivell regional, peninsular i amb la resta de pobles de la
Mediterrània. Gràcies als treballs de la investigadora Milagros
Gil-Mascarellacometidos en els anys 1971 i 1972 es va datar la
seqüència cronològica d'una part del jaciment, així com el tipus de
construccions.

El 2001, la Diputació de València va reprendre els treballs
arqueològics amb la pretensió de consolidar el jaciment, donada la
seva importància en les èpoques ibèrica i romà-republicana, i
ratificar la seva evolució cronològica i urbanística així com també
realitzar una valoració del territori. Els treballs d'excavació i
investigació desenvolupats han permès mostrar l'entitat d'aquest
jaciment com un nucli central d'un ampli territori, identificat amb la
seca "Kili / Gili".

Un relleu xinès de 5.000 anys ja descriu la caiguda d'un meteorit

2011-08-27T13:44:00.000+02:00

Un relleu tallat en una pedra de fa 5.000 anys descriu la caiguda d'un
meteorit que va provocar la fugida dels pobladors neolítics de la
regió de Mongòlia Interior, segons han informat els arqueòlegs
responsables de la troballa. El relleu policromat va ser descobert en
una roca de la muntanya Dahei, a la ciutat de Chifeng, i mostra
imatges de persones, cases i una bola de foc amb una cua que cau des
del cel, ha assenyalat Wu Jiacai, responsable de l'associació de
protecció de pintures rupestres de la regió.

"Crec que mostra gent tornant a casa seva al vespre després d'una
excursió de caça, i el meteorit que cau des del cel", ha explicat Wu
durant el VI Fòrum de Cultura de Hongshan, com es coneix el poble
neolític que poblava aquesta zona, segons recull l'agència oficial de
notícies Xinhua. Wu ha afegit que a la mateixa localitat es va trobar
fa uns anys un altre conjunt de relleus en què es pot veure persones
fugint, serps reptant i ocells volant, situació que podria haver
tingut lloc després que el meteorit impactés contra terra. L'àrea
agrupa un miler de relleus que segons els analistes podrien haver
estat realitzats pel poble neolític de Hongshan i que poden donar
noves dades sobre la desaparició d'aquesta cultura, que mostrava un
gran nivell de desenvolupament en el seu temps.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/relleu-xines-5000-anys-descriu-caiguda-dun-meteorit-1131541

Jordi Salat: 'El segle XXI es caracteritzarà per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del món'

2011-08-18T15:05:00.001+02:00

Autor: Jordi Salat

Milers d''indignats' s'han manifestat en els darrers temps al crit de "No és la crisi, és el sistema" per denunciar el sistema capitalista, les retallades socials i reivindicar un canvi d'arrel seguint el moviment 15-M. La manifestació l'han formada 'indignats' procedents de diversos punts de l'Estat espanyol que van arribar a Madrid després d'un mes caminant.

Bé, em pregunto: Quin és el sistema que ha de substituir al sistema capitalista? Quins han de ser els nous paràmetres socials, culturals i econòmics? Preguntats diversos periodistes en un programa de ràdio, tots contesten el mateix: No ho sabem. Des de fa anys, jo postulo el vernaclisme com alternativa. Perquè ho dic? Entre d'altres coses perquè llegint a Deulofeu vaig adonar-me que aquesta és l'alternativa que es dóna en l'esdevenir dels cicles de la Història.

També, observo allò que està al món, i veig que aquest segle XXI es caracteritza per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del món. Observo que arreu es torna als orígens. Al llarg de la història de la Humanitat, la sortida de les crisis es gesta amb un retorn als orígens. El vernaclisme és un 'origenisme' i aquest és, al meu entendre, el sistema alternatiu.

Al llarg de la Història de la Humanitat, quan es produeix la fi del cicle imperialista, i el sistema capitalista ho és, ressorgeix el cicle nacionalista. Quan l'imperialisme s'ha convertit en esclavitud i crisi, el nacionalisme es converteix en llibertat i progrés. Així, doncs, l'alternativa al sistema imperialista actual, és el sistema nacionalista.

No obstant, les forces mediàtiques, majoritàriament servidores dels sistema imperialista i capitalista, s'oposen a aquesta realitat emergent que és el nacionalisme. Aquest és el remei, però els imperialistes ho neguen. Per una altra banda, no tots els nacionalismes són 'origenistes' i, ho torno a dir: l'alternativa és el 'nacionalisme vernaclista', el que retorna als orígens. No són els nacionalismes que es mouen en el paràmetres burgesos, ni els que es mouen en la dialèctica de les esquerres i les dretes. El nacionalisme 'origenista o vernaclista' és el que basa la dialèctica, en el ser o no-ser.

Entre els indignats que es manifestaven al crit de "No és la crisi, és el sistema" per denunciar el sistema capitalista, n'hi ha que no estan disposats a acceptar aquesta nova mentalitat vernaclista. Per quin motiu? Doncs, perquè el nou sistema comporta una re-organització política basada en les nacions vernacles i no pas en els Estats constitucionalistes. Deulofeu va fer un estudi molt acurat de com es produeiran els desmembraments dels Estats,- " España, ens diu Deulofeu, es desintegrarà l'any 2029"-, i es re-configurarà en una confederació internacional de nacions vernacles.

Per tant, el sistema alternatiu és el reconeixement de les nacions vernacles que comporten un retorn als orígens.
Als orígens s'hi retorna per mitjà del parlar en les llengües vernacles originals de cada lloc. Catalunya és una nació vernacla. A totes les terres de Catalunya, es parla en català. Parlar de llengües minoritàries, minoritzades o nacionals sense fer referència a la seva 'vernaclitat' o 'origenalitat' és emprar un llenguatge inapropiat.

A l'origen trobarem les llegendes i les mitologies. He comprovat que hi ha catalans que no entenen el llenguatge mitològic, que trobem a l'origen del seu país. No fa gaires dies he comprovat com alguns catalans, els uns incrèduls d'esquerres marxistes, i els altres creients de dretes catòliques, censuraven l'explicació de la mitologia vernacla de Catalunya. En concret, la llegenda d'Otger Cataló.

La llegenda d'Otger Cataló ens porta fins al orígens en la concepció astrològica; amb una retrobada concepció de la Divinitat, actualment mal explicada i, per altra banda, prohibida. Ha d'haver un canvi de concepció cultural. Ara per ara, he pogut constatar pels meus interlocutors, que no s'entén com jo ho entenc. Observo, però, que ens trobem en un procés que va en aquesta direcció.

Ens trobem en un procés de canvi en el qual els imperialistes han de reconèixer 'allò que és i aquells que són', descobrir-se a si mateixos. Els imperialistes espanyols han de reconèixer Catalunya, i totes les nacions vernacles i els nacionalistes catalans han de redescobrir en els seus orígens de catalanitat i, en ella, el denominador comú que compartim amb altres nacions naturals o vernacles i que es troba present en les mitologies i llegendes originals de tot arreu.

Monistrol de Montserrat va ser una població murallada

2011-08-14T22:07:00.001+02:00

De ben segur que el títol 'Monistrol de Montserrat. Història d'una vila i les seves muralles' sobtarà més d'un veí quan li caigui a les mans el llibre que signa l'arxiver municipal, Joan-Xavier Quintana (Manresa, 1978). Però la realitat és que la localitat va ser murallada al segle XIV per ordre del rei Pere III i Monistrol va conviure amb aquest element arquitectònic fins que, després de la Primera Guerra Carlina, a mitjan segle XIX, la pètria construcció va començar una lenta degradació i la seva consegüent desaparició, que ha causat que, avui en dia, el seu rastre sigui pràcticament invisible.

La particular orografia de Monistrol va condicionar l'erecció de les muralles que el monarca català va manar alçar en diversos punts del país en el context de la guerra dels dos Peres, que el va enfrontar al seu homònim castellà dit El Cruel. "Aquesta història és molt poc coneguda pels monistrolencs", explica Quintana, conscient que el seu llibre "tan sols és un primer pas, un text que significa un punt de partida per als necessaris treballs que s'han de poder fer a partir d'ara". La història de la comarca editada per Parcir a final dels anys 80 és l'antecedent del volum editat per l'Ajuntament, del qual s'ha fet una tirada de 200 exemplars, que és previst que properament es puguin adquirir a les llibres de Manresa i Monistrol.

El portal d'entrada del Palau Prioral i la porta del torrent de la Canaleta que connectava amb el camí d'Esparreguera són els dos únics elements visibles per a la ciutadania que, segons Quintana, poden contenir una part de la muralla que es va començar a aixecar l'any 1369. "Segurament, si es pogués excavar en diverses cases que tenen parets més gruixudes del que és habitual es trobarien diverses restes de la muralla, però ara per ara això és pura especulació". Per aquest motiu, una de les motivacions que van portar l'arxiver a emprendre la recerca documental i la redacció del llibre ha estat la voluntat d'incitar a la continuació de l'estudi sobre la muralla per part d'experts en disciplines com l'arqueologia i l'arquitectura.

Després de la construcció en època gòtica, el perímetre fortificat es va eixamplar durant el segle XVI amb l'expansió dels actuals carrers Manresa i del Puig. El tercer gran moment de les muralles va ser la Primera Guerra Carlina (1833-1840), durant la qual se'n va fer "una refeta forta". A partir d'aquí, però, "en trenta anys es va enderrocar una bona part del traçat", explica Quintana. L'evolució urbanística va anar absorbint durant dècades les restes que quedaven de les muralles i tota constatació actual d'aquesta herència passa per un seguit d'intervencions arqueològiques que "donarien més d'una sorpresa, de ben segur".

Segons l'autor, hi havia en el primer perímetre medieval tres portals i diferents portes menors, en aquest darrer cas en un nombre ara per ara desconegut. El que sí que explica Quintana és que hi havia el portal del Pont, "el primer que trobava el pelegrí que anava a Montserrat procedent del camí ral de Terrassa". Un altre portal era situat al lateral de l'antiga plaça Major, actualment la plaça del Bo-Bo, que "estaria encarat a l'antic camí de Manresa i devia permetre l'accés directe a la plaça on celebraven mercat tots els dissabtes". El tercer portal, amb la seva torre de vigilància, cal situar-lo a la baixada dels Espilons, explica l'autor, i afegeix que "la porta no donava a aquest carrer, sinó que estava encarada al mateix Puig enllaçant amb l'antic camí cap a Manresa, que aleshores era capital de vegueria".

Explicar la història de les muralles era la intenció inicial que feia anar de corcoll l'arxiver de la vila montserratina, "però em vaig adonar que no era possible sense posar en solfa la història de Monistrol". Un treball que va dur a terme sempre amb la mirada posada a transcendir el fet local per ubicar la biografia de la població en el context català. Així, les pàgines del llibre remeten constantment les vicissituds de Monistrol a l'esdevenidor general del país, des de la reconquesta cristiana fins als episodis del segle XIX.

La recerca de Quintana ha posat ordre i els monistrolencs tenen ara un llibre de consulta escrit en un to amè i, alhora, rigorós. "No he dit l'última paraula en res, al contrari", afirma Quintana. "M'agradaria que, a partir d'aquí, gent més experta pogués incidir en els diferents temes".

http://www.regio7.cat/cultures/2011/08/12/llibre-redescobreix-monistrol-montserrat-poblacio-murallada/160226.html?utm_source=rss

El temple d'August de Tarragona superava els 43 metres de longitud

2011-08-11T15:13:00.001+02:00

La segona campanya de les intervencions arqueològiques fetes a
l'interior de la Catedral de Tarragona indiquen que la fonamentació
dedicada al culte imperial d'August supera els 43 metres de longitud.
Tot i així, no s'ha pogut determinar la seva longitud exacta ja que
està per sota del nivell actual de paviment i s'allarga per sota del
presbiteri. L'arqueòleg del Capítol de la Catedral, Andreu Muñoz, ha
explicat aquest dijous al matí que possiblement pugui tenir una
extensió de 46 o 47 metres de longitud i uns 27 metres d'amplada
d'acord amb les evidències arqueològiques. La segona intervenció ha
servit també per evidenciar que el temple va ser desmantellat a partir
de la segona meitat del segle V./acn

La terra tenia dues llunes fa més de 4.400 milions d'anys

2011-08-05T23:22:00.001+02:00

Mentre que Venus i Mercuri no tenen llunes, Mart en té dues, Saturn i Júpiter en tenen més de 60 cadascun i Plutó té quatre.
Científics de la Universitat de Berna (Suïssa) defensen la teoria que la Lluna ha tingut, fa més de 4.400 milions d'anys, una companya que també girava al voltant de la Terra i que va acabar fonent-se lentament amb el satèl·lit després d'una col·lisió.

Aquesta teoria, publicada a la revista 'Nature', defensa que el xoc entre els dos satèl·lits de la Terra s'hauria produït a una velocitat molt lenta i el material del cos desaparegut hauria acabat fusionant-se amb l'hemisferi lunar ocult, el que no és visible des de la Terra. Tot i això, aquestes últimes dades estarien pendents de confirmació, pendents que, en els pròxims mesos, es donin a conèixer els resultats de dues missions de la NASA a la Lluna i que avalarien aquesta tesi.

Segons ha explicat un dels astrònoms responsables de la teoria, Martin Jutzi, la lluna menor hauria entrat en rumb de col·lisió amb la seva germana gran i haurien acabat impactant a una velocitat de 2,4 quilòmetres per segon, menor que la velocitat a la qual el so travessa una roca. Jutzi ressalta que aquesta lentitud, considerable si es té en compte la velocitat a la qual succeeixen els impactes a l'espai, explica que no es produís una fosa.

Així, assenyala que en el moment de la col·lisió, la lluna més hauria tingut en la seva superfície un "oceà de magma" sol protegit per una fina capa sòlida. "Com a conseqüència de l'impacte, l'escorça de la Lluna s'hauria endurit i el magma subjacent s'hauria redistribuït cap a la cara visible", apunta. En aquest sentit, destaca que és una idea abonada per les observacions de la nau espacial de la Nasa Lunar Prospector.

Els científics porten dècades intentat comprendre per què el costat de la Lluna que és visible des de la Terra té una superfície relativament plana en comparació de la gran quantitat de cràters i muntanyes de més de 3.000 metres d'altura del costat ocult. Entre els estudis existents s'estudia que la causa és la força que exercia la Terra sobre l'oceà de roques líquides que en el passat flotava sota l'escorça lunar. També existeixen tasques que apunten que, fa 4.000 milions d'anys, un planeta de la mida de Mart va impactar contra la Terra i que el material desprès pel xoc es va fusionar donant forma al satèl·lit.

D'altra banda, aquesta teoria també contestaria a la pregunta sobre per què la Terra és l'únic planeta del sistema solar que té una sola lluna. Mentre que Venus i Mercuri no tenen llunes, Mart en té dues, Saturn i Júpiter en tenen més de 60 cadascun i Plutó té quatre llunes.

http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=20734

Denuncien un projecte de guixera a la Vall de Tost que posa en perill el jaciment paleontològic

2011-08-03T12:45:00.000+02:00

Denuncien falsedats al projecte que posaria en perill el jaciment paleontològic més antic de la península ibèrica. Veïns, associacions, i ecologistes han reclamat aquest dilluns a l'administració que rebutgi el projecte de construcció d'una tercera guixera a la vall de Tost (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell), presentat per l'empresa Knauf GmbH. Segons les associacions ambientals, el projecte de Knauf posa en perill espècies protegides d'animals i de plantes, a més del jaciment paleontològic més antic de la península ibèrica. També denuncien falsedats en el projecte, com ara que "només viuen dues famílies a la vall quan realment hi ha un centenar de veïns empadronats". El portaveu de l'entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, ha denunciat que "és el projecte més barruer i menys rigorós dels últims 20 anys". /Font

El jaciment paleolític de Montlleó, una de les joies de la Cerdanya

2011-08-03T12:42:00.001+02:00

Dimarts, 2 d'agost, a les 21,30 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc la conferència "Últimes notícies de Montlleó", a càrrec de l'historiador i responsable del jaciment Xavier Mangado. L'acte s'emmarca dins del IX Cicle de Conferències Pirinenques i del III Cicle d'Estiu – A l'estiu, RECERCA'T!- que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya. L'acte fou seguit per unes 35 persones. El jaciment paleolític de Montlleó es troba situat just al coll de Saig, a l'estret que comunica el municipi de Prats i Sansor amb el de Bellver, a prop de Baltarga. Va ser descobert el 1998 per casualitat per en Jordi Grimao. L'any 2000, el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB/SERP) van començar les prospeccions arqueològiques, que enguany compleixen 10 anys. Aquest jaciment magdalenià té una importància cabdal en l'estudi dels moviments de població paleolítics. Les restes trobades han permès de teoritzar que la Cerdanya va ser l'únic lloc del Pirineu per on es va poder transitar entre la península ibèrica i el sud de França a través dels Pirineus durant la darrera glaciació, fa cosa d'uns 15.000 anys. A Montlleó s'han trobat eines de sílex tallat, petxines foradades, restes de carbons i abundants restes de caça, com cabres, cérvols i isards. L'hàbitat excavat, d'uns 38 metres quadrats, és el més gran existent a Catalunya corresponent al paleolític superior i és una de les joies amagades de la comarca. /Font

La Catedral de la Seu d'Urgell acollirà l'obra de teatre medieval 'El Retaule de Sant Ermengol'

2011-08-02T15:32:00.000+02:00

El Retaule de Sant Ermengol és una obra de teatre representada
anualment al claustre de la catedral de la Seu d'Urgell des de l'any
1957. Des del 6 al 14 d'agost, un centenar d'actors i tècnics amateurs
escenificaran diferents episodis de la vida de Sant Ermengol. Amb
motiu de l'exposició 'Desbordamiento de Val del Omar' (Virreina de
Barcelona) s'han recuperat imatges inèdites que va enregistrar el
cineasta l'any 1963. Les principals novetats de l'espectacle són
millores en l'il·luminació i la major formació als actors resultat
dels 'Tallers per a la festa'. La difusió s'ha actualitzat a les noves
tecnologies, s'ha elaborat un 'making off' de la representació i s'han
fet dues presentacions prèvies./acn

Els humans van desplaçar els neandertals a les zones menys atractives d'Europa?

2011-08-01T21:45:00.001+02:00

Els neandertals a Europa van ser superats en nombre pels humans, cosa
que els va obligar a l'extinció. Hi havia 10 humans per cada home de
Neandertal. Enfront de la competència, els neandertals es va retirar a
les regions menys atractives del continent. El cop final pot haver
estat lliurat per una onada de fred sever. Els Neanderthals es van
veure obligats a traslladar-se a entorns menys habitables, que en
empitjorar el clima donaria lloc a la seva desaparició.

Una onada d'humans moderns va superar els neandertals a Europa per
gairebé 10 a un, obligant a la seva extinció fa 40.000 anys, segons
suggereix un estudi de jaciments arqueològics francesos. Els
científics han debatut durant molt de temps la causa que va ocasionar
la desaparició sobtada dels neandertals, donant pas a la pròspera
població d'Homo sapiens, que probablement van arribar des de l'Àfrica.
L'última teoria, publicada a la revista Science, es basa en una
anàlisi estadística dels artefactes i proves de la regió de Perigord,
del sud de França, on es troba la major concentració de Neanderthals i
els primerencs llocs d'humans moderns a Europa.

Investigadors de la Universitat de Cambridge han trobat que els humans
es van establir a més zones, i on s'ha trobat major densitat d'eines i
grans quantitats de restes d'animals i aliments, el que suggereix que
els neandertals van ser desplaçats. La seva arribada en un nombre tan
gran probablement va forçar els neandertals a marxar dels seus
establiments habituals a regions on el menjar i l'habitatge eren més
difícils de trobar, diu l'autor principal, el Professor Paul Mellars
de la Universitat de Cambridge. "Davant d'aquest tipus de competència,
els neandertals semblen haver retrocedit inicialment en les regions
més marginals i menys atractives del continent."

Els últims vestigis dels neandertals, que havien sobreviscut al
continent d'uns 300.000 anys, s'han descobert a les coves de l'Espanya
i Gibraltar. Mellars suggereix el cop final als Neandertals pot haver
estat lliurat per una onada dura de fred, una teoria que ha estat
objecte de debat en la comunitat científica des de fa molts anys.
L'extinció dels neandertals podria haver estat "accelerada pel
deteriorament brusc del clima a tot el continent fa uns 40.000 anys",
diu.

http://news.discovery.com/human/humans-crowded-out-neanderthals-110729.html

Neandertals i humans es podrien haver creuat en sortir aquests últims del continent africà

2011-08-01T21:17:00.002+02:00

El 1994, Carlos Armando, Juan José i Francisco Javier del Rio, espeleòlegs xixonencs que exploraven una de les galeries de la cova van trobar les primeres restes humanes, que van resultar ser de neandertals d'uns quaranta mil anys d'antiguitat. S'ha trobat gran quantitat de material lític i ossi. Les primeres restes trobades van ser una mandíbula completa, una hemimandíbula, i una sèrie de restes que són fragments de distintes parts del cos de distints individus. Datats entre 70 i 30 mil anys. També es van trobar abundants peces dentals.

De l'anàlisi de les restes d'ossos, els científics sostenen que aquestes restes representaven nou individus: a un bebè d'uns dos anys, a un nen, dos adolescents i a cinc adults. Fins avui, la cueva'l Sidrón, ha aportat uns 1400 fragments ossis, entre ossos i dents, a més d'indústria lítiques i restes d'animals. La importància d'aquesta cova també rau per haver aportat material fòssil de l'Home de Neandertal de molt bona qualitat. D'ell s'ha seqüenciat ADN mitocondrial.

El 6 de maig de 2010, la prestigiosa revista científica Nature donava a conèixer un estudi amb els resultats del projecte «Genoma Neandertal», en el que havia participat l'equip de la cova del Sidrón (Marco de la Rasilla, deixeble de Fortea, entre altres), que indicava que els neandertals es van encreuar amb els humans moderns poc més tard que aquests, que comparteixen entre un 1 i un 4% del ADN de l'homínid extingit, abandonessin el continent africà. Aquest descobriment enderrocava una de les premisses científiques fins llavors més admesa en donar a conèixer que sapiens i neandertals van tenir descendència malgrat no ser d'una mateixa espècie. Un fragment de fèmur d'un jove extret de la cova de Sidrón ha estat determinant per a la troballa de vincles entre neandertals i homes moderns.

Les dues teories que fins ara explicaven l'evolució de l'espècie humana estan en dubte arran d'una investigació en què ha participat l'equip de la cova del Sidrón. L'estudi, que s'ha publicat recentment en la prestigiosa revista científica Science, indica que els neandertals i els humans moderns es van encreuar en algun moment en sortir aquests últims del continent africà.

Fins avui, es pensava que aquest desplaçament de l'homo sapiens s'havia produït sense aparellaments entre llinatges, o bé que s'havia produït una evolució en cada continent a partir de migracions de fa dos milions d'anys. L'elaboració del primer esborrany del genoma neandertal ha permès comparar el ADN d'aquesta espècie amb el dels humans moderns, des que es van seqüenciar cinc cadenes completes per a la investigació.

L'esborrany del genoma humà es va realitzar a partir d'individus d'oest i del sud d'Àfrica, de França, de Xina i de Papua-nova Guinea. Excepte els africans, la comparació va desvetllar que entre un 1% i un 4% del ADN és comú amb els neandertals. L'excepció en el genoma africà suggereix que el mestissatge va tenir lloc en Orient Pròxim o en Orient Mitjà, una vegada que els humans van sortir d'Àfrica cap a Europa, fa aproximadament 100.000 anys.

La sequenciació del genoma es va elaborar a partir de tres mostres de neandertals de Vindija (Croàcia), informació que es va completar amb la seqüenciació parcial realitzada a un altre individu en El Sidrón i dos més en Mezmaiskaya (Rússia) i Feldhofer (Alemanya). Només de les restes de l'individu trobat en la cova asturiana es van seqüenciar 2,2 milions de nucleòtids. A més a més, la investigació va desvetllar les diferències genètiques entre els neandertals i els ximpanzés.

La tècnica de reseqüenciació va permetre als investigadors trobar 83 gens diferents entre el neandertal i l'ésser humà modern. Aquestes marques de l'evolució en l'espècie corresponen a gens associats a la cicatrització, la suor o el moviment de l'esperma, però també a malalties com l'autisme i l'esquizofrènia. El biòleg del CSIC i codirector de les investigacions en El Sidrón, Carles Lalueza-Fox va aclarir que la funció d'aquests gens no es coneix de moment, encara que sí que se sap que un mal funcionament pot arribar a desencadenar aquestes patologies. El següent pas serà estudiar a fons els gens diferencials en animals vius, encara que segons Lalueza-Fox serà difícil. D'altra banda, els científics aprofundiran en la seqüenciació del genoma neandertal, quelcom que permetrà avançar en el coneixement sobre la diversitat d'aquest llinatge. A més, els resultats del Projecte dels 1.000 genomes aportaran més llum sobre les similituds i diferències entre els neandertals i els homo sapiens.

Per la seva banda, l'arqueòleg de la Universitat d'Oviedo i un altre dels responsables Del Sidrón, Marco de la Rasilla, va recordar que aquests avanços corresponen només a "la part genètica" del projecte que es desenvolupa en la cova piloñesa, on encara queda molt per fer. "Mentre hi hagi ossos continuarem excavant i continuarem cercant la zona per la qual van entrar, que no és fàcil", va apuntar De la Rasilla.

Font: http://espeleobloc.blogspot.com/2011/07/de-nou-la-cueva-de-el-sidron.html

Notes anteriors a l'Espeleobloc sobre el Sidrón:

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/01/cueval-sidron-pilona.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/09/troballes-paleontologiques-la-cueval.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2007/04/ladn-dels-neandertals.html

Els primers catalans eren caníbals

2011-08-01T20:23:00.001+02:00

Les restes humanes mes antigues de Catalunya trobades fins ara
corresponen al denominat home de Talteüll, un preneandertal. Aquesta
denominació designa un conjunt de fòssils homínids (dents, fragments
de crani, ossos llargs) que daten de fa uns 450.000 anys trobats a la
cova de l'Aragó al municipi francès de la Catalunya Nord de Talteüll.
La primera descoberta es va fer a l'any 1971 per l'equip de Henry de
Lumley. Aquest home encara no havia dominat el foc i el seu hàbitat
era molt simple. Era un hàbil caçador de grans animals com ara el
bisó, el rinoceront o el lleó i la carn se la menjava crua, tal com es
dedueix de la manca de rastres de cendres o de foc; la seva
alimentació vegetal consistia en arrels i gramínies, que exigien una
potent masticació. De tant en tant practicava el canibalisme i
consumien restes humans, probablement com a part d'un ritual funerari.

http://www.curiositat.cat/2011/07/07/els-primer-catalans-eren-canibals/

Tornen a Egipte 19 peces arqueològiques de la tomba de Tutankamon

2011-08-01T20:13:00.001+02:00

El museu Metropolitan de Nova York (EUA) ha acordat la devolució a
Egipte de 19 peces arqueològiques pertanyents a la tomba del faraó
Tutankamon (1336-1327 aC), segons ha informat avui el Consell Suprem
d'Antiguitats egípcies (CSA). Entre les peces destaca pel seu valor un
gos de bronze, de no més de dos centímetres d'alt, un braçalet de
lapislàtzuli, en forma d'esfinx, i un collaret de granadura. L'anunci
l'ha fet el secretari general del CSA, Mohammad Abdel Maqsud, en un
comunicat en què ha precisat que el subdirector del departament
d'arqueologia egípcia, Atef Abul Dahab, arribarà al Caire des dels
Estats Units dimarts que ve amb les antiguitats.

El Metropolitan ha decidit fer la devolució de peces a Egipte després
d'una sèrie de negociacions entre responsables dels dos països. Els
objectes, de mida petita, van ser trobats a la tomba de Tutankamon,
descoberta per l'arqueòleg britànic Howard Carter el 1922 a la ribera
oest del riu Nil, a Luxor, ubicada a un 700 quilòmetres al sud de la
capital. En aquesta època, el Govern egipci permetia als arqueòlegs
que treballaven amb recursos propis quedar-se una part substancial
dels seus descobriments. El CSA ha avançat que les 19 peces seran
exhibides juntament amb la resta de les antiguitats pertanyents a
Tutankamon, al Museu Egipci del Caire.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/metropolitan-nova-york-torna-egipte-peces-arqueologiques-1099187

Troben una muralla d´època medieval i un hàbitat ibèric de grans dimensions a Bolvir de Cerdanya

2011-08-01T20:08:00.000+02:00

Una muralla d'època medieval que envolta tot el perímetre del jaciment i un hàbitat de grans dimensions d'època ibèrica han estat les troballes més importants al jaciment del Castellot a Bolvir (Cerdanya). El codirector del jaciment de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Oller, ha explicat que durant la campanya s'ha obert el talús més exterior del jaciment, on s'ha trobat la muralla medieval d'un metre i mig d'amplada i s'ha excavat un hàbitat de grans dimensions, possiblement d'ús públic o comunal, de l'època ibera. El jaciment del Castellot l'excava des de l'any 2006 la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb l'empresa Arqueociència.

Oller ha manifestat la sorpresa que ha estat trobar una muralla d'època medieval, ja que "la interpretació" que feien era la d'un nucli sense fortificar i aquesta troballa ha canviat tota la idea que es tenia del jaciment. També ha manifestat la importància de l'hàbitat de grans dimensions que han trobat adjacent als hàbitats en bateria típics de l'època iber.

El Castellot és un jaciment situat en una elevació al municipi de Bolvir. Es divideix en dues fases, una d'antiga i una de medieval. La part antiga es divideix en dues, en una fase d'ocupació ibera, des de mitjan segle IV aC fins al segle III aC, i en una altra de posterior en què el nucli era romà, del segle III a l'I aC. Posteriorment es va abandonar el nucli i es va tornar a ocupar en època medieval, del segle X al XII.

En aquest sentit, Oller, explica que l'abandonament pacífic del nucli fa que no hi quedin gaires restes com ara ceràmiques o altres objectes, ja que els habitants s'enduien totes les possessions que tenien. Segons Oller, "aquest és un jaciment important perquè és l'únic exemple de poblat ibèric amb extensió que s'estudia al Pirineu català, és important per poder interpretar l'àmbit de vida al Pirineu en època antiga i per la fortificació medieval". Uns 32 estudiants han estat tres setmanes durant el mes de juliol excavant al jaciment del Castellot gràcies a una subvenció de la Generalitat i en col·laboració amb Arqueociència. El jaciment té dues fases d'excavació, una el mes de maig per part d'Arqueociència, en què es fan les parts més grans, i una altra el mes de juliol, en què els estudiants de grau d'Arqueologia de l'Autònoma excaven en detall.

http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2011/07/31/troben-muralla-depoca-medieval-habitat-iberic-grans-dimensions-castellot/158243.html?utm_source=rss

Els noms de la Lluna

2011-08-01T19:35:00.001+02:00

Observar el cel de vegades és contemplar el passat perquè les imatges
que n'arriben als nostres ulls, i encara més les captades pels
telescopis orbitals, poden tenir milions d'anys. La nit ens convida a
redimensionar el nostre sentit del temps. Però no sempre som
conscients que, d'una altra manera, la llengua també ens transporta al
passat. Fem servir quotidianament paraules que fa milers d'anys que es
diuen, al costat d'altres que el progrés del coneixement i la
tecnologia o la nostra capacitat expressiva incorporen al vocabulari
corrent. Hi ha paraules que han viatjat a través dels continents i que
diem avui amb una naturalitat que poc ens fa pensar que procedeixen de
l'Amèrica precolombina o de Pèrsia. I els mots no tan sols evolucionen
en la seva forma, com el català llum, que ve del llatí lumen, sinó en
els seus significats, per les associacions que la ment humana ha sabut
i volgut veure-hi.

Però tornem als astres i aturem-nos en la manera com hem anomenat la
Lluna, que en català ve d'una base comuna indoeuropea que significa
'la brillant, la lluminosa, la resplendent', com el castellà o
l'italià Luna, el francès Lune, el portuguès Lua, l'eslau Luna o
l'irlandès Luan. I certament la Lluna domina amb la seva claror el
paisatge nocturn. Però en altres llengües properes, com l'anglès o
l'alemany, el mot que designa la Lluna i el que designa el mes són
d'una mateixa arrel: moon i month, d'una banda, i Mon i Monat, de
l'altra. En aquest cas la denominació parteix del cicle de la Lluna,
identificat amb el mes, com a unitat de mesura del temps. La Lluna és
omnipresent a les nostres vides. I encara més en el món rural o entre
els pescadors, perquè les fases de la Lluna influeixen a l'hora de
llaurar, de sembrar, de collir, de tallar la llenya, de pescar,...
Mirant la Lluna, els antics, que atribuïen a la Lluna una naturalesa
mitològica, hi imaginaven un conill o un drac, un arbre i un home.

Amb l'inici de l'ús del telescopi per a l'observació de la Lluna, al
segle XVII, se'n comencen a dibuixar els primers mapes i apareixen
topònims per anomenar els seus mars de lava o els principals cràters.
L'any 1651 l'italià Riccioli va batejar els que avui coneixem com a
mar de les Crisis o mar de la Fecunditat. I tanmateix encara l'any
1824, l'astrònom bavarès Gruithuisen, que va formular la hipòtesi que
els cràters eren fruit de l'impacte de meteorits, defensava
l'existència d'una ciutat a la Lluna.

L'any 1919 es va crear la Unió Astronòmica Internacional, on es va
constituir una comissió sobre nomenclatura lunar i s'han fixat nou mil
cent topònims, la major dels quals són cràters, però també n'hi ha de
serralades o valls. Hi trobem noms de científics, pensadors i
exploradors, com Copèrnic, Plató o Colom, però també uns Pirineus. I
no oblidem que a Mercuri hi ha un cràter Ausiàs March o a Mart hi ha
els cràters Isil o Comas Solà i una vall de l'Ebre!

http://www.diaridetarragona.com/opinio/058336/els/noms/lluna

Coves i averns

2011-08-01T19:10:00.000+02:00

Foto: N. Font i Sagué i M. Faura i Sans abans de baixar a l'avenc d'en Roca l'any 1907 en presència del guia Serafí Alemany. Foto de Josep M. Co de Triola (AFCEC)

Les coves i avencs sempre han despertat una forta atracció a tothom, tant excursionistes com espeleòlegs o amants del paisatge; fins i tot, els respectables diumengers. La causa podria tenir un origen metafísic. És cert que des d'antic hi ha hagut sempre una tendència a pensar que les coves són una porta al més-enllà, un accés a l'altre món, segurament per la seva ubicació sota terra.

Els antics grecs creien que els avencs i les coves eren l'entrada a l'avern, al regne subterrani d'Hades, el déu dels morts, on, al principi, els difunts deambulaven llanguint com fantasmes; però, més endavant, les tradicions convertirien aquest lloc en un pou de turments per als condemnats. Creien que després de la mort hi havia d'haver una recompensa per als bons i un càstig per a aquells que havien dut una mala vida. Vet ací els rius infernals del Cocit i l'Aqueront, braços de l'Estígia, que comunicava amb l'estage romàtic de l'hades per un engolidor pregon i tenebrós.

Gairebé en totes les cultures, el món subterrani ha afavorit l'explicació d'històries de tota mena relacionades amb l'altre món, la mitologia i l'aparició fins i tot d'un animisme fantasiós. Des de llocs sagrats destinats a l'enterrament fins a caus de bèsties fabuloses com els dracs. I encara més: coves que amaguen tresors valuosíssims o coves que són refugi de bandolers i contrabandistes.

Però, també, cal no oblidar el passat prehistòric, en què la cova ha estat un espai de vida i aixopluc. La prehistòria és un període molt llarg en l'aventura de la humanitat, de les societats que existiren abans de l'ús de l'escriptura, que va començar fa entre dos i tres milions d'anys i que acaba fa només uns quants segles. I tot plegat, el període de l'home és tan sols un esdeveniment molt petit amb relació a la història de l'Univers. I el pas dels primers homes en la vida cavernícola, i també després, en la història de l'espeleologia, encara és més curt.

Títol: Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleplògics.

Autor: Ferran Alexandri.

Edició: Barcelona, març del 2011.

Editorial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Col·lecció: Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 28

Pàgines: 127.

ISBN: 978-84-9883-355-3.

http://ferranalexandri.blogspot.com/2011/07/excursions-linterior-de-la-terra.html

Restes ibèriques i medievals a L’Esquerda

2011-08-01T19:06:00.001+02:00

L'Esquerda ha tancat la primera campanya d'excavació de les dues que
s'hi portaran a terme aquest estiu. De fet, ha estat una doble
campanya, fruit de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona i
la Universitat d'Estiu de Vic. Un total de 35 alumnes de les dues
universitats han treballat al jaciment de Roda de Ter. En l'àrea
medieval, s'ha continuat treballant en els enderrocs que hi ha al peu
de l'església de Sant Pere, la construcció de la qual data del segle
XI. "Apareixen estructures que són anteriors a la mateixa església, i
ara intentem delimitar-les", explica l'arqueòloga Montserrat de
Rocafiguera, codirectora de l'excavació. Una hipòtesi que no es
descarta és que puguin ser d'origen ibèric. En els últims dos anys,
s'ha treballat a fons en aquest sector del poblat medieval, sobretot
en la gran necròpoli que hi ha al voltant del temple.

Pel que fa a la part ibèrica de L'Esquerda, s'ha continuat treballant
en el camp de sitges, "algunes de les quals són excavades a la roca,
fet que aquí constitueix una novetat", diu Rocafiguera. Fins ara s'han
analitzat 56 d'aquests dipòsits de material, que proporcionen valuosa
informació sobre la vida quotidiana del poblat. Paral·lelament, al
juliol és moment de recollir els fruits del camp d'arqueologia
experimental de L'Esquerda, on es reprodueixen tècniques de conreu de
l'època del jaciment amb cultius iguals o semblants: ara s'hi ha segat
el cereal. L'Esquerda farà una segona campanya d'excavació al
jaciment, a partir del proper dia 22 d'agost.

http://www.el9nou.cat/noticies_o_0/19348/l%92esquerda_medieval_origen_previ_l%92esglesia

Joves d´arreu del món excaven a Montsoriu

2011-08-01T18:58:00.001+02:00

Els treballs dels nois i noies d'entre 18 i 25 anys se centren a la zona de magatzems i en la cisterna del segle XIII propera a la cuina, on s'han trobat peces de ceràmica medieval en una campanya desenvolupada per joves voluntaris per un projecte iniciat l'any 1993. Turquia, Sèrbia, Japó, EUA, Canadà, Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica són algunes de les procedències dels 25 nois i noies d'entre 18 i 25 anys que es van trobar excavant a la recerca de descobriments arqueològics al castell de Montsoriu, situat a 650 metres d'altitud entre els termes municipals gironins d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, les primeres referències del qual daten de l'any 1002. Els treballs, que es van perllongar fins diumenge, es van centrar a la zona de magatzems i en la cisterna del segle XIII propera a la cuina, on s'han trobat peces de ceràmica medieval.

Es tracta d'una campanya desenvolupada per joves voluntaris que, més enllà de la investigació en equip i del descobriment de l'arqueologia d'aquest monument fortificat, constitueix una via de coneixement i estimació cap a la cultura del país. Aquests són els dos objectius que es planteja el projecte iniciat l'any 1993 amb resultats fins avui sorprenents, com les 400 peces recuperades l'any 2007 corresponents a paraments de taula i de cuina, considerada una de les troballes més importants de Catalunya i dels conjunts arqueològics més rellevants del segle XVI. Moltes de les peces han estat reconstruïdes i exposades en el Museu Etnològic del Montseny.

Organitzat pel Consell de Joventut d'Arbúcies, l'equip tècnic del museu dirigeix els treballs arqueològics, paral·lelament als de recuperació de l'edificació a càrrec del Patronat Montsoriu. El Consell Comarcal de la Selva és el propietari del castell i el responsable de l'àrea de Cultura, Joan Carles Codolà, explica que després haver-se obert des del gener passat parcialment al públic, aquest camp de treball internacional forma part del pla de recuperació d´aquesta fortalesa "considerada de les més importants d´estil gòtic per a la defensa militar de Catalunya". La campanya estiuenca d'excavacions acabarà el setembre amb una actuació programada a càrrec d'estudiants, llicenciats i catedràtics d'Arqueologia. /Font

La Batalla de Navas de Tolosa

2011-07-30T00:05:00.001+02:00

Estiu del 1212. Els diferents regnes cristians peninsulars han anat reconquerint territori i expulsant-ne els sarraïns.

Al Nasir, un islamista total de l'època havia jurat presentar-se amb la mitja lluna a Roma, i va cridar a la jihad. Havia travessat amb el seu exèrcit l'estret de Gibraltar i, enfortit, es disposava a liquidar els regnes cristians peninsulars i assaltar Europa.

Segons la Història General de Catalunya, "Després de la desfeta d'Alarcos Alfons VIII de Castella es preparava per a contenir el poder dels musulmans, d'acord amb el Sant Pare, que es dirigí a tots els sobirans cristians a l'ensems que feia fer pregàries en pro de la campanya i prometia indulgències plenàries a tots els que s'allistessin. Rebuda amb joia la indicació a la Croada, tots els monarques cristians acudiren a Toledo, presentant-se Don Pere d'Aragó acompanyat dels bisbes de Tarragona i Barcelona, els comtes de Rosselló i Empúries i el valerós Dalmau de Creixell.

Les tropes castellanes eren uns 50 mil homes, les catalano-aragoneses del rei Pere El Catòlic uns 8.500 efectius i les de Sanç de Navarra i Alfons de Portugal uns 11.500. També hi van participar les Ordres Militars de Calatrava, del Temple, de Sant Joan de Malta i de Santiago. I, finalment, croats europeus, a milers, provinents de més enllà dels Pirineus.

Davant seu tenien un exèrcit formidable, de fins a tres cent mil homes, he llegit: infanteria lleugera berber, voluntaris de "Al Andalus", i el mateix exèrcit Almohade d'Al Nasir, amb la seva potent cavalleria, i musulmans d'arreu, com els Agzaz (arquers turcs a cavall), o els famosos esclaus-guerrers senegalesos (la guàrdia negra), uns fanàtics que s'encadenaven o claven al terra per a demostrar que no retrocedirien mai (les seves cadenes són les que va trencar amb la seva càrrega el rei navarrès i per això des de llavors llueixen a l'escut de Navarra).

La batalla fou legendària. De fet, en les cròniques de l'època és coneguda així, com "La Batalla". I hi trobem tots els elements mitològics: el pastor que guia el Senyor de Biscaia amb les seves tropes per un camí desconegut per poder vorejar les tropes musulmanes, l'enorme superioritat de l'enemic musulmà, i fins i tot una desbandada de les tropes cristianes que va fer que els reis de Castella, de Catalunya-Aragó i de Navarra intervinguessin directament, llençant-se des de la reraguarda, espasa en mà, contra els musulmans.

L'assalt cristià va provocar la fugida del que era conegut com a Miramolín "príncep dels creients", Al Nasir, i l'entrada a degolla dels nostres entre les tropes musulmanes…

La participació catalana, sota la bandera i la invocacio de Sant Jordi ("tremolant el penó de Sant Jordi") fou, segons la crònica de Desclot, decisiva. Fins al punt que el Sant Pare va concedir el sobrenom de "Catòlic" al nostre rei Pere. Tot sigui dit, no ens serviria de gaire, perquè poc després, com a conseqüència de la nostra política occitana, vam entrar en conflicte amb Roma… però això ja és una altra història.

La transcedència de la batalla de Navas de Tolosa és enorme, i va significar la fi definitiva dels intents de dominació musulmana. Els diferents regnes cristians peninsulars vam fer cadascun la nostra, amb les diferents polítiques d'expansió.. o de col·lisió.

Segons la llegenda, el botí català va incloure la coneguda com a "Santa Llança", la llança que hauria clavat el soldat romà al costat de Nostre Senyor crucificat, i que Al Nasir tenia a la seva tenda. Però també segons sembla es va perdre… o això diuen…

En tot cas, un episodi gloriós més dels molts que coronen la nostra història. Catalans a degolla, en defensa d'uns valors, d'una civilització i, sempre, sota la protecció de Sant Jordi i el voleiar del seu pendó, la nostra estimada bandera de Sant Jordi. Una gesta que alimenta un autèntic i legítim orgull català.

Sant Jordi i Via fora, catalans! Matem el drac! /Font

On són els DIPS?

2011-07-30T00:00:00.001+02:00

A Pratdip, de la llegenda que està a l´origen del seu nom n´han fet un recorregut per la història. OBJECTIU Es vol promoure un turisme d'interior, cultural i alternatiu al de sol i platja.

La llegenda sobre els dips que circula des de fa segles per la població de Pratdip (Baix Camp) és una de les moltes històries de muntanya endins que s'estan recuperant per fer conèixer els espais naturals - les muntanyes de Vandellòs, Tivissa i la serra de Llaberia-,i promoure un turisme d´interior alternatiu al de sol i platja que està a tocar. Pel que fa a Pratdip, la idea consisteix en organitzar una mena de gimcana per tal de localitzar una desena d'escultures de dips escampades pel poble i, tot resseguint-ne la pista, conèixer la història de la població a través dels indrets més emblemàtics. Així mateix el recorregut permet ullar perspectives al voltant del nucli de Pratdip d´un notable interès natural. Però, què eren o són els dips? Segons sembla vindrien a ser uns éssers mitològics meitat gossos negres, meitat vampirs. D´aquí que se´ls conegui com els xucladors de sang. Abans que res, resulta recomanable apropar-se a l´oficina de turisme, on ens proveiran d´un fulletó indispensable on s´hi fa constar un plànol de la població i el perfil dels deu cans negres i malèfics. /Font

130 nous fòssils al jaciment Anna de Cinctorres

2011-07-29T23:55:00.000+02:00

Aquest dissabte finalitza la setena campanya d'excavacions al jaciment Anna de Cinctorres. El resultat en dues setmanes de treball ha estat molt positiu amb l'aparició de 130 peces, sent una de les campanyes més fructíferes de les set que s'han realitzat. Entre els fòssils s'han trobat de molt interessants, com una de grans dimensions els darrers dies que faltava treure per al seu posterior estudi. La llista de peces és extensa amb sis vèrtebres, set dents, dues extremitats de dinosaure o una escàpula entre les més destacades, així com d'altres més petites.

El jaciment Anna demostra així que encara té moltes coses per descobrir i ja es pensa en la vuitena campanya per traure nous ossos de fa més de 120 milions d'anys del Cretàcic Inferior. D'aquesta manera, després de set campanyes, el nombre total de fòssils recuperats passa al miler de peces en el jaciment que més vegades ha sigut excavat de forma sistemàtica i minuciosa de la zona.

Posteriorment a l'excavació, començarà la fase de preparació, consolidació i posterior estudi del que s'ha trobat. Amb l'hivern, l'equip d'investigació estudiarà els diferents resultats de la campanya conéixer l'abast de la importància de les troballes. Des de el grup dirigit pel paleontòleg, Andrés Santos, es continuarà lluitant per a que les peces acabin a Cinctorres per poder potenciar el turisme paleontològic. Els treballs es centraran a partir d'ara en l'elaboració d'informes per defensar la riquesa d'aquesta jaciment i poder continuar les campanyes.

El jaciment Anna és l'únic visitable de la Comunitat, comptant amb rèpliques de les peces més importants trobades des del 2002. S'espera que a finals d'any estiga conclosa la tercera fase. La importància de la història Anna i de les troballes realitzades serà posada de manifest en la reunió de la Societat Geològica d'Espanya, que tindrà lloc al novembre d'enguany a Cinctorres, i en la qual està programada una visita al jaciment i poder donar noves dades.

L'equip que ha participat ha tingut una valoració molt positiva dels resultats. Entre ells, hi havia un grup d'estudiants de la Universitat de Barcelona que ha tret una gran experiència d'aquesta excavació i els servirà per al seu futur acadèmic i professional. Cinctorres continua convivint amb els dinosaures amb el jaciment Anna que guanya encara més, si es pot, reputació en el món de la paleontologia. /Font

Troben una muralla medieval i un hàbitat de grans dimensions al jaciment del Castellot a Bolvir

2011-07-28T15:19:00.001+02:00

(ACN).- Una muralla d'època medieval que envolta tot el perímetre del
jaciment i un hàbitat de grans dimensions d'època ibèrica han estat
les troballes més importants al jaciment del Castellot a Bolvir
(Cerdanya). El codirector del jaciment de la Universitat Autònoma de
Barcelona, Joan Oller, ha explicat que durant la campanya s'ha obert
el tal·lus més exterior del jaciment on s'ha trobat la muralla
medieval d'un metre i mig d'amplada i s'ha excavat un hàbitat de grans
dimensions, possiblement d'ús públic o comunal, de l'època iber. El
jaciment del Castellot s'excava des de l'any 2006 per la Universitat
Autònoma de Barcelona i en col·laboració amb l'empresa Arqueociencia.

Noves restes de l’edat de bronze al jaciment de la Margineda

2011-07-26T11:11:00.001+02:00

La campanya arqueològica duta a terme aquests dies al jaciment de la Roureda de la Margineda ha permès recuperar 300 fragments de ceràmica, que se sumen a les 400 restes trobades en l'excavació feta al 2009 i permeten així contribuir a l'estudi dels grups humans de l'etapa del bronze inicial en el marc dels Pirineus. Una societat de la qual avui dia encara se'n desconeixen moltes dades. I és que la majoria de peces trobades en aquesta darrera campanya tenen molts elements característics de l'edat del bronze inicial, etapa situada entre el 2.200 i el 1.600 a. C. Segons ha fet saber Molines Patrimonis, propietaris del jaciment, amb les restes trobades ara, els arqueòlegs responsables de l'excavació, especialistes en prehistòria, suposen que "corresponen a un hàbitat construït aprofitant un espai entremig de grans blocs de granit dipositats allà, mil·lennis enrere, segurament per les glaceres." Les primeres suposicions dels experts apunten doncs que es tractaria d'un petit espai arranjat amb altres blocs de pedres i una coberta vegetal on grups reduïts s'hi estarien en estàncies curtes, però reiterades, al llarg de molts decennis o fins i tot, tal com assenyalen des de Molines Patrimonis "durant alguns segles al llarg del segon mil·lenni a. C."

D'altra banda, a més d'aquests 300 fragments de ceràmica, els treballs d'aquests darrers dies a la zona han permès recollir mostres de sediment, que seran estudiades per recuperar-ne els carbons, les granes i el pol·len, per tal de poder tirar endavant una reconstrucció paleoambiental de l'entorn en aquella època. Les anàlisis i els estudis de laboratori permetran acotar els temps en què va ser ocupat l'entorn per tal d'aprofundir en les comunitats prehistòriques que van transitar pels Pirineus. Aquesta darrera campanya arqueològica, a càrrec dels arqueòlegs Gerard Remolins i Pablo Martínez, va començar el passat 11 de juliol, gràcies a l'acord a què van arribar Molines Patrimonis -empresa que gestiona el patrimoni de la família Cardelús-Maestre- i Patrimoni Cultural el passat mes de juny. Mentre treballaven a la zona, els arqueòlegs ja van destacar que les darreres troballes a la zona són de gran rellevància, ja que és la primera vegada que es troba una concentració de material tan important d'aquesta època.

Amb tot, aquest no va ser l'únic treball de la zona del jaciment. I és que, aquests dies, l'empresa Artífex ha dut a terme una altra intervenció, dirigida per José Gallego i Aida Alarcos, que consistia en la restauració de sis llars de foc que també van aparèixer al jaciment en campanyes d'excavació anteriors. Gràcies a aquesta intervenció, finançada per Molines Patrimonis, l'empresa Artífex ha pogut recuperar cinc de les sis llars de foc, ubicades en diferents àmbits del jaciment. L'objectiu principal d'aquests treballs és que la climatologia no en malmeti el seu estat. A més, la intervenció ha permès recuperar la resistència de les estructures de granit que conformen les llars substituint els morters que es conservaven per morter de calç tenyit amb terres de la zona.

Des de Molines Patrimonis asseguren que, de moment, no hi ha prevista cap nova campanya d'excavació arqueològica a la zona i que si se'n fa alguna abans que acabi l'estiu serà de caràcter puntual i no tan rellevant com les anteriors. Les converses amb el Comú d'Andorra la Vella i el Govern es reprendran aviat per tal d'estudiar les properes accions que es puguin dur a terme al jaciment i analitzar quines són les més urgents. Les converses també tindran en compte intentar arribar a un acord per tal de poder començar a treballar per fer possible que la zona es pugui visitar. Un fet que ja esperen molts ciutadans del país. /Font

Video Oskar Kiss Maerth

2011-07-24T18:39:00.000+02:00

Troben una rèplica de la nau Santa Maria d'en Colom davant el far de Calella

2011-05-17T11:01:00.001+02:00

La setmana passada va sortir a la llum que la rèplica de la caravel·la Santa Maria està submergida davant del Far de Calella després que el grup de Submarinistes de Calella on és membre l'arenyenc, Ramon Pujol, la localitzessin als anys 90. La rèplica d'aquesta nau va estar exposada al port de Barcelona entre els anys 1952 i 1990. A principis de l'any 90, els militants de Terra Lliure van destruir-ne l'interior i la part de la coberta amb explosius, ja que per ells significava un símbol espanyolista. El mateix Ramon Pujol ha explicat que el cost de reparació era massa elevat i es va decidir enfonsar entre Canet de Mar i Sant Pol.

El problema és que al tractar-se d'una rèplica no va aconseguir enfonsar-se i va ser arrossegada fins al Far de Calella on el grup de submarinistes d'aquesta població maresmenca la van trobar uns anys més tard després d'un encàrrec per part de dos armadors de Blanes i Arenys de Mar que se'ls hi havia quedat atrapades les seves xarxes. De fet, segons explica Pujol, la zona costanera d'Arenys "mentre la llei ho permetia" va ser un cementiri de vaixells. A part d'aquesta caravel·la, a la costa maresmenca es poden trobar altres vaixells i materials marítims. Cal dir que es pot trobar també a la zona del port de Mataró el vaixell Nou Empordanès, enfonsat el 1918./Font

Crítica de la tesi de l'origen africà dels ibers

2011-04-28T23:45:00.000+02:00

L'any 1969, José Maria Blázquez va publicar un interessant article amb el títol "Problemas en torno a las raíces de España" al número 112 de la revista Hispania, en el qual critica la teoria de l'origen africà dels ibers. En contra de la tesi clàssica de la procedència nord-africana dels ibers, l'autor proposa influències orientals, i especialment gregues. Per les seves referències bibliogràfiques i el resum del tema en qüestió, creiem que resulta interessant transcriure'l.

pp. 252-255:
Los íberos

Pueblo no indoeuropeo es también el ibero, asentado en la costa levantina. Se ha convertido casi en dogma el admitir el origen africano de este pueblo. A. Schulten [13], el historiador alemán y gran hispanista, en sus numerosos escritos insiste, repetidas veces, en la procedencia africana de los iberos, hipótesis que goza de gran aceptación entre los no especialistas, y que algunos literatos, como Unamuno, se han encargado de propagar. Si se examinan detenidamente los escritos de A. Schulten se observa inmediatamente que no alega ningún argumento de valor; no existe prueba ninguna del origen africano de los iberos. Ya un excelente conocedor de la España antigua, como J. Caro Baroja [14], en el año 1946, señalaba la inconsistencia de esta teoría, que han puesto de moda principalmente los literatos. En cuanto al origen de los iberos, los estudios de E. Cuadrado [15] y de otros arqueólogos demuestran que los iberos son los descendientes de la gente de El Argar. En este sentido son muy-importantes las prospecciones efectuadas en poblados ibéricos por el citado autor; siempre debajo del yacimiento ibérico se encuentra el argárico, con una pervivencia de formas cerámicas, ergológicas y culturales que indican claramente que se trata de las mismas gentes. La tesis de que los iberos son los descendientes de los habitantes de la cultura de El Argar, que han sufrido el impacto de los pueblos colonizadores, griegos y semitas, lo único que hace es desplazar el problema del origen del pueblo ibero al segundo mileno a.C., fecha en que se desarrolló esta cultura.

Los estudios de J. Martínez Santa-Olalla [16] y otros discípulos suyos sobre el yacimiento argárico del Bronce II Mediterráneo en Totana (Murcia) ponen de manifiesto, sin género ninguno de duda, que la cultura de El Argar viene de Anatolia, Asia Menor, la moderna Turquía, donde se encuentran hoy, según los arqueólogos, las raíces lejanas del pueblo ibero. La cultura ibérica, tal como se conoce ya en época histórica, tampoco debe nada en sus manifestaciones, escultura, arquitectura, bronces, armas, pintura, al mundo africano, ni se descubre en ella un lejano eco de África. Las raíces de la cultura ibérica son totalmente clásicas, es decir, griegas, como ha demostrado recientemente A. Blanco [17]. El estudio efectuado por E. Kukahn [18] sobre las figuras y símbolos de la cerámica ibérica, en su mayoría procedente de Elche (Alicante), indica que responden a prototipos orientales, alguna vez griegos, que representan a la Gran Madre, y no nos llevan a África, sino a Chipre principalmente. Los bronces de los santuarios ibéricos son iguales a los de Grecia o Etruria. Varias cabezas ibéricas acusan influencias griegas, focenses, como acaba de demostrar E. Langlotz [19]. En África no se encuentra nada parecido a las esculturas de los santuarios ibéricos, como el Cerro de los Santos. La pieza más significativa del arte ibero, la Dama de Elche, lleva sobre el pecho amuletos semitas, según ha demostrado A. Blanco [20], y en el resto del tocado acusa influencia griega, como han indicado P. Jacobsthal, E. Kukahn y el propio A. Blanco.

Desde la segunda mitad del tercer milenio a.C. hay continuas oleadas de orientales, procedentes de la cuenca del Mediterráneo oriental, que colonizan la Península Ibérica en busca de metales, como han demostrado los estudios de M. Almagro [21], A. Arribas [22], Alfonso do Paço [23], H. Schubart [24], etc., al estudiar los yacimientos de Los Millares, la cultura megalítica en general y el castro de Vilanova de San Pedro. Una de estas oleadas serían los colonos que crearon la cultura de El Argar, antecesores inmediatos de los fenicios y griegos en visitar las costas hispanas en busca de metales para exportar al Oriente. Un excelente conocedor de la Prehistoria hispana y norteafricana, M. Tarradell [25], ha podido escribir recientemente un buen artículo sobre "un mito que se desvanece, el papel de África en la gestación de las culturas hispanas". Su opinión es compartida por los modernos arqueólogos de España.

11 Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas, Buenos Aires, 1949, 184 ss. También J. M. Blázquez: Religiones primitivas de Hispania. Fuentes literarias y epigráficas, Madrid, 1962, passim; Iberische Pantheon, Stuttgart, en prensa; Le Culte des Eaux dans la Péninsule Ibérique, Ogam, 9, 1957, 209 ss.
12 Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica, Barcelona, 1950. En general, Problemas de la Prehistoria y de la Etnología vasca, Pamplona, 1966.
13 Numantia, I, Munich, 1914, 27 ss.; FHA., I-VIII, passim.
14 Los pueblos de España, Barcelona, 1946, 145 ss.
15 D. Fletcher, Estado actual del conocimiento de la cultura ibérica, Primer symposium, 195 ss.; Problemas de la cultura ibérica, Valencia, 1960; A. Arribas, Los iberos, Barcelona, 1965, 51 ss.
16 Excavaciones en la, ciudad del Bronce II mediterráneo de la Bastida de Totana (Murcia), Madrid, 1947.
17 Die klassischen Wurzeln der Iberischen Kunst, MM, 1, 1960, 101 ss.; M. Almagro, L'influence grecque sur le Monde Ibérique, Le rayonnement des civilisations grecque et romaine sur les cultures périphériques, París, 1965, 87 ss.; P. Bosch-Gimpera, Les grecs et les ibères, 112 ss.; H. Schubart, Iberische Halbinsel, Frühe Randkulturen des Mittelmeerraumes, Baden Baden, 1967, 153 ss.; B. Freyer-Schauenburg, Kolaios und die westphönizischen Elfenbeine, MM, 7, 89 ss.; E. Cuadrado, El mundo ibérico. Problemas de cronología y de las influencias culturales externas, I Symposium de Prehistoria, 221 ss.; E. Kukahn, Zur Frühphase der iberische Bronzen, MM, 8, 159 ss.; S. Nordström, Representaciones de aves en la cerámica ibérica del sureste de España, OR, 6, 1968, 97 ss. Junto a la influencia griega hay en la cultura ibera una fuerte influencia semita, cf. J. M. Blázquez, Relaciones entre Hispania y el mundo semita (Fenicios, Chipriotas, Cartagineses y Judíos) en la Antigüedad, Zeitschrift für Altheim, Berlín, 1969. En prensa, M. Tarradell, El impacto colonial de los pueblos semitas, I Symposium de Prehistoria, 257 ss. La influencia griega se deja sentir incluso en la decoración de los broches de cinturón damasquinados con oro y plata de la meseta, cf. J. Cabré, Decoraciones Hispanas, I, AEAA, 4, 1928, 97
ss.; 13, 1937, 93 ss.
18 Los símbolos de la Gran Diosa en la pintura de los vasos ibéricos levantinos, Caesaraugusta, 19-20, 1962, 79 ss.
19 Die Phokäer an den Küsten des Mittelmeeres, AA, 80, 1965, 883 ss.
20 Catálogo de la Escultura. Museo del Prado, Madrid, 1957, 131 ss.
21 El poblado y la necrópolis megalíticos de los Millares, Madrid, 1963.
22 Megalitismo peninsular, I Symposium de Prehistoria, 69 ss.; El urbanismo peninsular durante el Bronce primitivo, Zephyrus, 10, 1959, 81 ss.; La Edad del Bronce en la Península Ibérica, Las raíces de España, Madrid, 1967, 85 ss.
23 Castro de Vila Nova de S. Pedro, Zephyrus, 11, 1960, 105 ss., con toda la bibliografía anterior.
24 Grabungen in der Kipferseitlichen Befestigung von Zambujal (Portugal), 1966, MM, 8, 1967, 47 ss.; V. Leisner - H. Schubart, Die Kupferseitliche Befestigung von Pedro do Ouro (Portugal), MM, 7, 1966, 9 ss.
25 Una hipótesis que se desvanece: El papel de África en las raíces de los pueblos hispánicos, Homenaje a Jaime Vicens Vives, Barcelona, 1965, 173 ss.; Sobre el neolítico del noroeste de Marruecos y sus relaciones, Tamuda, 6, 1968, 279 ss.; El estrecho de Gibraltar. ¿Puente o frontera? Sobre las relaciones post-neolíticas entre Marruecos y la Península Ibérica, Tamuda, 7, 1959, 123 ss. Niega que tanto el neolítico como la cultura de Almería procedan de África. El análisis de los trigos neolíticos da como resultado que son de procedencia oriental, cf. M. Hopf: Triticum monococcum L. y Triticum dicoccum Schübl. en el neolítico antiguo español, APL, 11, 1966, 53 ss.; M. Hopf - H. Schubart, Getreidefunde aus der Coveta de L'Or bei Alcoy (Prov. Alicante), MM, 6, 1965, 20 ss.

Una mandíbula trobada a Atapuerca el 2007 podria canviar la teoria de l'evolució humana

2011-04-28T23:35:00.001+02:00

28/04/2011

La mandíbula trobada fa quatre anys a les excavacions d'Atapuerca, a Burgos, és la resta humana més antiga trobada fins ara a Europa. Té 1,2 milions d'anys d'antiguitat. L'equip que l'ha investigat la va atribuir a l'"Homo antecessor", l'homínid més antic d'aquesta regió, però després de tres anys han vist que és un homínid anterior. Això podria canviar la teoria de l'evolució humana. Els experts que han estat estudiant aquesta mandíbula no l'han pogut atribuir a cap espècie d'homínid coneguda perquè es tractaria d'un d'anterior a l'"Homo antecessor". El director del Centre de Recerca d'Atapuerca, José María Bermúdez, ha afirmat, contundent, que "sens dubte és un homínid anterior en el sentit que són 400.000 anys de distància amb l''Homo antecessor'. Això és molt de temps, són 12.000 generacions, és una barbaritat. Que estan relacionats és segur. Com estan relacionats, aquesta és la pregunta". La teoria que està més estesa afirma que es va produir un moviment migratori de diversos homínids de l'Àfrica, que van arribar a Euràsia en diverses onades. Ara s'apunta que potser hi va haver una identitat europea amb característiques pròpies. /Font

“La història que ens han estat explicant és falsa”

2011-04-27T11:01:00.001+02:00

La conclusió a què ha arribat Albert Fortuny Garcia després d'analitzar el mapa topogràfic i geològic de Pals, és que al municipi baix-empordanès hi havia port al segle XV. I, per tant, enforteix els arguments que Colom hauria salpat del port del Grau, a la platja de Pals. Fortuny és un enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en mecànica, que ha investigat l'existència del port de Pals.

-Com és que es va interessar per fer un estudi sobre el possible port de Pals?

Fa tres o quatre anys que ma germana em va comentar que hi havia algú que anava dient que en Colom era català i va sortir de Pals i no de Palos. És clar, a mi a col·legi tota la vida m'havien explicat que en Colom era genovès i que havia salpat del cabo de Palos... Llavors, en dir-me això la meva germana, em va començar a bullir la sang al mateix temps que em preguntava: però si a Pals no hi ha port... com podien sortir del municipi baix-empordanès? Va ser quan vaig decidir anar a veure el lloc, i a investigar.
Conclusió...

Les evidències són molt grans sobre el fet que a Pals hi hagués hagut un port, i d'altra banda, vaig anar entrant en el tema i cada vegada vaig anar veient més i més que la història que ens han estat explicant està falsejada, és una mentida. I és que sí, a Pals hi havia port natural, i va ser d'on en Colom va salpar.

- Però i les restes que ho certifiquin?

Restes... no n'hi ha, perquè al segle XV no hi havia un port tal i com l'entenem ara. Els vaixells varaven davant la platja; segurament hi havia una barca que anava i tornava a buscar els tripulants, hi havia aigua i menjar, el taller d'aixa, pescadors i, segurament, una taverna. Ara bé, la primera dada és que la platja de Pals s'anomena el Grau, una denominació que trobem a molts altres indrets de la costa i amb constància que funcionaven com a port, ja que tots els topònims amb la denominació de grau es corresponen a un mateix patró: un port, al davant o dins d'una albufera, aiguamolls, estany o desembocadura d'un riu, que era un bon lloc per resguardar les naus.

- I l'ampliació de dades, on les va trobar?

Fins abans de l'estiu passat, si observàvem els plànols antics de Pals, vèiem que s'intuïa una entrada del mar davant de la vila. Ara bé, després, en una visita que vaig fer al monestir de Poblet, a la sala que correspon a l'antic despatx de l'abat, on hi ha un mapa de Catalunya del 1720 que vaig fotografiar, tal i com anava fotografiant tot el que em semblava que podia ser d'interès d'estudi, va ser on vaig trobar els arguments que feien falta.

- Què s'hi veu en els mapes consultats?

Al plànol, l'autor del qual és un tal Josep Aparici, que el va fer per encàrrec de Felip V, s'hi pot veure ben dibuixat l'estany de Pals, una albufera alimentada pel riu Daró i amb sortida al mar, així com també s'hi pot veure la torre Mora de Pals, que es troba a uns tres-cents metres de la costa i que faria de far o referència per a l'entrada del port.

- Ha pogut contrastar aquestes dades?

I és clar, perquè després de veure aquest mapa, es pot mirar els plànols actuals de Pals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que hi ha a internet; permet superposar el mapa topogràfic i el geològic, i d'aquesta manera es poden veure molt bé les imatges del subsòl i on eren els sediments salins, resta de l'antiga entrada del mar fins a un pas més estret entre el mas Gelabert i el mas Pinell, que arribava fins al Molí de Pals, que representen perfectament on era el port de Pals.

- I la desaparició o transformació del lloc, com l'explicaria?

A mi em sembla que el port va desaparèixer pel desviament del riu Ter degut a la falta d'aigua del riu Daró i per l'aprofitament dels aiguamolls com a lloc de cultiu, estany o aiguamolls alimentats pel Daró. Al mapa geològic surt el Ter nou i al de Poblet el Ter vell, que desemboca davant de l'Estartit. /Font

Sant Jordi Medieval a Hostalric

2011-04-22T13:30:00.000+02:00

La Festa Medieval d'Hostalric arriba a la seva 15a edició plenament consolidada. Aquest any, però, la coincidència amb Sant Jordi fa que adquireixi un cert caràcter literari, a més d'històric i festiu. A banda de la participació d'algunes llibreries locals en l'organització de la festa, entre les novetats d'aquest any hi ha la potenciació dels grups de reconstrucció històrica. Una altra de les novetats d'aquest any és que la taverna nocturna es farà dissabte a la nit en lloc de diumenge.

Com cada any, hi haurà campament i espectacles militars, falconeria, fira artesanal, tallers infantils, exposicions, dansa del ventre i moltes altres activitats. Les activitats arrenquen aquest divendres (22 d'abril) i duraran tot el cap de setmana. Com ja és tradicional, festa culminarà amb el gran Sopar Espectacle Medieval al pavelló poliesportiu. Un sopar amenitzat que aplegarà prop de 900 persones.

El sopar –fet a l'estil medieval- es començarà a preparar a primera hora del matí. S'hi couran una vedella i quatre porcs sencers. La major part de les activitats es concentren pels carrers del nucli antic del municipi, des de l'Ajuntament fins a l'esplanada de l'escola, i al voltant del castell. Com ha passat aquests darrers anys, la delicada situació econòmica dels consistoris ha obligat a organitzar la festa sota estrictes criteris d'austeritat, el que no li resta, però, atractiu i espectacularitat. Durant aquests tres dies s'espera que visitin la Festa Medieval d'Hostalric entre 10.000 i 15.000 persones. /Font

Troben un esquelet d'uns 6.000 anys d'antiguitat al barri del Raval de Barcelona

2011-04-21T11:39:00.001+02:00

Fa uns 6.000 anys, on avui hi ha el barri del Raval de Barcelona, ja hi vivien grups de persones, possiblement pagesos. Mentre es duien a terme feines d'ampliació d'un aparcament subterrani a la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria, s'han trobat restes d'un esquelet que correspondria a aquesta època. Els científics creuen que es tracta d'una dona adulta, que podria formar part dels primers pagesos de la zona. Hauria estat enterrada segons els rituals propis del neolític: en posició fetal i acompanyada de joies i una urna d'ofrena.

Mentre es feien els treballs de recerca arqueològica previstos en l'ampliació del pàrquing que ja hi ha, els responsables de la intervenció es van trobar amb aquest cos a uns 3 metres de profunditat sota el ciment de la plaça de la Gardunya. La dona estava col·locada en posició fetal i portava un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d'esteatita i un penjoll d'ullal de senglar. Els ornaments s'exposaran alMuseu d'Història de Barcelona. L'esquelet no es troba en bon estat de conservació i s'estudiarà en profunditat per obtenir-ne dades més concretes, segons ha dit Ferran Puig, cap d'arqueologia del museu.

La dona formaria part d'un grup de pagesos itinerants que es movien per la zona en funció de la provisió d'aliments disponible. Aquests grups traslladaven les seves cabanyes per la zona i ja plantaven alguns vegetals i també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi. Aquesta troballa, al costat d'altres d'anteriors de la mateixa època, fan confirmar als investigadors que la zona de Barcelona va estar ocupada per éssers humans des d'almenys fa 6.000 anys./Font

Els fòssils d'una espècie de primat desconeguda, a Sant Jaume de Frontanyà

2011-04-05T11:30:00.000+02:00

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) han descrit una nova espècie d''Anchomomys' és a dir, dels prosimis més petits que es coneixen segons el registre fòssil, que pesaven entre 110 i 150 grams. Ho han fet a partir de la dentició més completa trobada per aquest gènere al món, recuperada a Sant Jaume de Frontanyà. El treball, que s'acaba de publicar al 'Journal of Human Evolution', el signen Judit Marigó, Raef Minwer-Barakat i Salvador Moyà.

A Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el municipi més petit de Catalunya, s'han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha resultat una nova espècie de primat: Anchomomys frontanyensis. Aquest registre fòssil és el més complet del món per aquest gènere de petits prosimis, que ens podem imaginar similars als actuals loris i lèmurs malgrat que no són del seu mateix grup.

Els darrers adapiformes, el grup al que pertanyen aquests petits primats, van extingir-se en el Miocè Superior -fa uns 20 milions d'anys-, però el seu gran declivi data en el pas de l'Eocè a l'Oligocè -fa uns 34 milions d'anys. El jaciment de Sant Jaume de Frontanyà data de fa uns 40,5 milions d'anys, cosa que situa a aquests espècimens a l'Eocè Mitjà. En aquest mateix jaciment, es van trobar les restes de 'Pseudoloris pyrenaicus', una nova espècie de primat descrita en un treball publicat l'any passat per aquests mateixos autors a l'American Journal of Physical Anthropology. /Font

Conferència a Alella sobre Otger Cataló, mite i llegenda de Catalunya

2011-04-01T09:34:00.001+02:00

Conferència: "Otger Cataló i els 9 barons de la fama: Història, mite i llegenda de Catalunya", amb l'investigadorJordi Salat, redescobridor de les 4 columnes catalanes.

El Cercle Català d'Història us convida a una nova activitat organitzada per l'Ateneu Alellenc. En aquest cas es tracta de la conferència que anirà a càrrec de l'històriador i escriptor, en Jordi Salat que portarà per títol, "Otger Cataló i els 9 barons de la fama: Història, mite i llegenda de Catalunya".

Lloc: Golfes de Can Lleonart - Alella (El Maresme)
Data i hora: Divendres 8 d'abril a 2/4 de 10 del vespre.
Pàrquing a l'entrada del poble, davant mateix de Can Lleonart

Cercle Català d'Història
http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1

Excavacions a la necròpolis medieval de Banyoles

2011-03-31T10:40:00.001+02:00

Un total de dinou tombes amb disset individus a l'interior és el
balanç de les excavacions fetes al carrer Església de Banyoles, al
centre de la ciutat, on hi ha localitzada una part de l'antiga
necròpolis medieval. Les tombes estan retallades en la pedra de
travertí, adaptant-se a cada individu, i podrien pertànyer al segle X
o XII però caldrà esperar els resultats dels anàlisis. El que sí se
sap és que es tracta de disset adults i cinc infants. Els treballs han
permès localitzar també una font i un rec, documentats al segle XV. La
superfície excavada es troba just davant de l'església de Santa Maria
dels Turers, i s'espera que apareguin més enterraments en les obres
que continuaran en carrers pròxims./acn

Els monestirs medievals del Maresme

2011-03-30T17:14:00.001+02:00

Ha sortir publicat, en forma de llibre, en número 93 de la revista
"Felibrejada", que publica el Grup d'Història del Casal de Mataró, i
que tindrà a partir d'ara una caràcter annual.
Aquest número, que coincideix amb la cel.lebració dels 25 anys
d'aquest grup mataroní d'investigació històrica, presenta un caràcter
totalment innovador; en ell apareixen publicades les actes de les IV
Jornades d' Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que van tenir
lloc del 10 al 24 de novembre de l'any 2007, dedicades als monestirs
-enguany han tingut lloc a Argentona les V Jornades- però, i això és
la innovació, en format digital, en forma de disc, mentre que el el
llibre hi trobem un resum de les ponències i comunicacions
presentades.

El disc conté també les tertúlies de tema històric que han tingut lloc
a Mataró Ràdio, un vídeo sobre l'aniversari de l'estendard de Ripoll
dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i una galeria d'imatges de les
diferentes sessions de les Jornades. Realment, és d'agraïr. Tant més
d'agrair quan les ponències i comunicacions presenten un gran interès,
fruit de la tasca de diversos investigadors que l'has darreres dècades
han dedicat els seus esforços a un món tan complexe com és el de
l'Edat Mitjana. Les ponències presentades ens donen una visió general
del món monàstic medieval, tant en l'àmbit de Catalunya com en el de
la comarca del Maresme, mentre les comunicacions es divideixen en dos
grups: les que estan dedicades al món monàstic en sí, i les que
tracten diversos temes d'història i arqueologia medieval i moderna.

No hem d'oblidar que la religió té una gran importància en la vida
medieval, i ho impregna tot; el monestir era una peça fonamental en
aquesta concepció del món i en aquesta forma de vida. Com diu Joan F.
Cabestany: La fundació d'un monestir no va tenir com a finalitat,
només, ésser un centre d'acollida espiritual pels seus monjos, sinó
que també era una institució amb finalitat social, la qual tenia com a
finalitat la cristianització del territori del seu entorn i que, a la
vegada fos un centre de conservació y difusió de la cultura. (J. F.
Cabestany: "El monestir medieval en la Catalunya Vella", dins Actes de
les IV Jornades...pàg. 11).

Diversos autors: IV jornades d'Història i Arqueologia Medieval del
Maresme. Revista "Felibrejada", núm 93. Editat pel Grup d'Història del
Casal, Mataró, 2011.

El nacionalisme català i el poble d'Israel a Som Ràdio amb Pere Bonnin

2011-03-24T12:06:00.001+01:00

Aquest vespre, a les 20:30h, L'Hora Independentista', la tertúlia de Som Ràdio 94.2 FM coinduida per Daniel Solano, tractarà la relació històrica entre el nacionalisme català i el poble d'Israel i la seva cultura, amb Pere Bonnin, expert en judaisme, prestigiós periodista internacional i traductor. El programa també comptarà amb l'investigador Jordi Salat del Cercle Català d'Història.

Podeu seguir en directe el programa a la web de Som Ràdio o al 94.2 FM

El nacionalisme de Rovira i Virgili a 'Lhora Independentista', de la mà del professor Xavier Ferré

2011-03-22T15:39:00.001+01:00

Aquest vespre, a les 20:30 h, al programa-tertúlia 'L'Hora Independentista' de Som Ràdio 94.2 FM, s'analitzarà el pensament polític i personal de l'Antoni Rovira i Virgili, periodista i historiador i un dels impulsors del nacionalisme català de principis del segle XX, de la mà del professor Xavier Ferré, doctor en història i sociologia i autor del llibre 'De la nació cultural a la nació política. La ideologia nacional d'Antoni Rovira i Virgili'. El debat també comptarà amb la participació de Josep Sort.

Podeu escoltar el programa en directe clicant aquí.

També podeu descarregar-vos els programes antics clicant aquí.

Les obres de rehabilitació al castell de Sant Ferran posen al descobert una construcció del s. XVIII

2011-03-19T22:00:00.001+01:00

No estava documentat ni tampoc es repetia en cap altra zona de la fortalesa. Malgrat això, les obres de rehabilitació del baluard de Sant Roc, al castell de Sant Ferran, han posat al descobert les teulades de tres voltes que daten del segle XVIII i que durant més de dos segles han estat cobertes de terra. Per a posar-ho en valor, està previst que a partir de Setmana Santa s'obri al públic un mirador a sobre de la porta principal d'accés a la fortalesa i es permeti, a través de grups reduïts d'experts, visitar aquesta mostra d'arquitectura del 1.700. Aquest projecte té com a objectiu ser un pas més en la dotació d'usos socials i civils a aquesta fortalesa i se suma al futur Museu Militar, la Ciutat del Cavall i un possible centre formatiu i residencial.

"Des de fora es podrà veure a través de vidres, però només s'hi podrà entrar en grups reduïts d'experts que vulguin estudiar les construccions de l'època i evitarem així el seu deteriorament", va explicar el president del Consorci, Carlos Díaz Capmany. I és que, segons diu, es tracta d'un sistema que no figurava als plànols i que s'havia cobert de terra des de la seva construcció. "Segurament es tractava d'un sistema defensiu perquè les bombes -que aleshores no eren explosives- quedessin amortiguades per aquest espai". explica. A més, el sistema en forma de teulada "permetia que es filtrés l'aigua cap a sota de les voltes", va afegir. Es tracta de l'única zona del castell -una de les més gran d'Europa- on hi ha una construcció d'aquestes característiques feta amb teules i, per aquest motiu, s'ha decidit conservar-la. Els visitants podran contemplar-ho des del mirador que s'obrirà el mes vinent i que permet visualitzar tota la plana empordanesa. Es tracta d'una inversió finançada pel Ministeri de Cultura i valorada en gairebé 900.000 euros. L'actuació, però, "connecta" amb la resta dels projectes que hi ha previstos a la fortificació.

El principal: el futur Museu Militar. Segons l'alcalde, Santi Vila (CiU), Defensa ja ha reservat un milió i mig d'euros dels pressupostos per a les obres. "El projecte encara s'està redactant, però ja se sap que l'espai serà l'edifici més gran de la plaça d'Armes", assegura Capmany, qui afegeix que la seva conversió en Museu implicarà unes obres valorades en 5 milions. La idea és que a finals d'aquest any s'iniciïn els primers treballs per valor d'un milió i mig. En aquest sentit, Capmany afirma que, paral·lelament, s'està treballant en el discurs museogràfic i que es farà de la forma "més didàctica i moderna possible".

La voluntat del Consorci -Ajuntament, Generalitat i Defensa- és dotar progressivament d'usos socials aquest espai. Per aquest motiu, Vila ha anunciat que està prevista l'elaboració d'un Pla especial a l'entorn del Pla Director per establir les directrius a seguir en les construccions i projectes nous. També s'està estudiant la possibilitat de crear un centre residencial per a artistes i un centre formatiu, tot i que Vila no en va voler donar més detalls. L'impuls de la Ciutat del Cavall serà una realitat, va indicar, el proper mandat./ Font

El Museu Virtual 'Guerra de Successió.cat'

2011-03-14T22:51:00.001+01:00

El setembre de 2010 va néixer a Internet el portal Guerra de Successió, una iniciativa de la Fundació Bosch i Gimpera i del grup de recerca Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (DIDPATRI-SGR 2009-245). Un portal molt interessant on trobareu tota mena de documentació i recursos audiovisuals explicatius del conflicte que va suposar el sotmetiment militar de Catalunya sota l'estat castellà. A propòsit de la inauguració del portal, Martí Crespo va publicar-ne el 10 de setembre de 2010 al setmanari Presència un article explicatiu: Una altra mirada al 1714.

Font

Joan Cavaller presenta "L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber"

2011-03-14T21:13:00.001+01:00

Divendres 18 de març de 2011, a les 19:30 hores, Joan Cavaller presentarà el seu llibre "L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber" a la Sala Noble del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar (Riera del Pare Fita, 31, 08350 Arenys de Mar). En la seva exposició, Cavaller explicarà la problemàtica que durant segles ha enfrontat catalans i espanyols per l'assumpció de la cultura ibera com a patrimoni propi, i la incidència d'aquesta discussió en els nostres dies.

Ha sortit a la llum el llibre de Joan Cavaller, "L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber" (Vol. 1). Editat per la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i Prohom Edicions, el llibre recull un seguit d'articles publicats al llarg dels anys 2008 i 2009 al web de la Fundació on l'autor examina la polèmica entre catalans i espanyols pel domini científic de la interpretació dels antics ibers. Per a acompanyar aquests articles, Cavaller ha escrit un article introductori inèdit: "Pervivència d'Ibèria i del terme iber en l'imaginari català a l'edat mitjana i l'edat moderna".

La ciència historiogràfica actual estableix que els ibers van existir només en època preromana, de tal manera que, amb la romanització, van esvair-se tot esdevenint un altre poble. Tanmateix, els textos confirmen que els ibers han romàs a la consciència dels catalans i que aquests sempre s'han esforçat per defensar una relació de continuïtat històrica amb aquells. En la banda contrària, els historiadors espanyols han lluitat per convertir els ibers en el substrat etnològic del conjunt dels pobles de la Península Ibèrica o, en tot cas, en un substrat no exclusiu dels catalans.

- Autor:Joan Cavaller
- Títol:"L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber" (Vol.1)
- ISBN:978-84-935847-3-3
- Mides i Enquad. i Pàg.:13 x 20 cms. 210 pp.
- Editorial:Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya & Prohom Edicions
- Col·lecció:Món ibèric
- Ciutat i Any 1a edició:Granollers & Cabrils, 2010
- 15,00 € (4,00% IVA inclòs)

Font

L'Hora debat l'independentisme durant la Guerra Civil amb l'historiador Agustí Barrera

2011-03-10T15:19:00.001+01:00

Aquesta nit, al programa l'Hora Independentista, conduit per Daniel Solano, s'analitzarà l'independentisme en temps de la Guerra Civil amb l'Agustí Barrera, historiador i militant del Front Nacional de Catalunya, PSAN i PSAN-Provisional. Barrera també ha estat membre del Comitè per a la Derogació del Procés a Lluís Company i acaba de tenir cura de la reedició del llibre d'Octavi Viladrosa, "Sang, Dolor i Esperança". La tertúlia també comptarà amb la col·laboració d'en Josep Sort, professor de la URL, i del politòleg Jaume Suau.

Podeu seguir en directe el programa de les 20:30 a les 22:00 h al 94.2 - 94.4 FM o al web http://som.cat

Els representants de les comparses de la Patum al Patronat es triaran per votació

2011-03-05T13:53:00.001+01:00

Les comparses de la Patum escolliran els seus representants al Patronat de la Festa. Així es va aprovar al ple ordinari d'ahir dijous al vespre a l'Ajuntament. Concretament es va aprovar una modificació dels estatuts del Patronat perquè es contempli aquesta mesura que les comparses feia temps que demanaven, segons va explicar el regidor de Patum, Jaume Vima. /Font

Vilanova de Sau acull la XVIII edició de la Fira d'Herbes Remeieres i Productes Artesans

2011-02-26T14:02:00.001+01:00

El diumenge 7 de juny té lloc la XVIII edició de la Fira d'Herbes Remeieres i Productes Artesans de Vilanova de Sau. Una ruta botànica, una conferència, tallers, etc conformen l'oferta al voltant de la XVII Fira d'Herbes Remeieres i Productes Artesans que se celebra a Vilanova de Sau (Espai Natural de les Guilleries-Savassona) el diumenge 7 de juny. Entre d'altres activitats també s'ha organitzat un concurs de Rams de flors boscanes i un altre concurs de truites. I es podrà veure una exposició sobre 'Herbes útils al jardi, hort o test'.

Trobada de Romans per Setmana Santa a l'Hospitalet

2011-02-26T13:43:00.001+01:00

La Confraria 15+1 de L'Hospitalet celebra avui dissabte la quarta edició de la Trobada de Romans, una jornada en la qual participaran les centúries romanes de Lleida, San Vicens dels Horts, i la de la Confraria 15+1. Les tres centúries seran les protagonistes d'una cercavila que començarà a La Farga i es desplaçarà fins a la plaça de l'Ajuntament on es faran una sèrie d'exhibicions. Finalment, les tres centúries tornaran al mateix punt de sortida on es donarà per acabada.

Miguel Herrero, president de la Confraria 15+1, ha assenyalat que aquest acte serveix per potenciar les centúries romanes, que són part important de la celebració de la Setmana Santa 'cofrade'. Herrero ha destacat que han volgut fer aquest acte al barri del Centre ja que per Setmana Santa les processons de la Confraria 15+1 sempre es concentren als barri de Pubilla Cases i La Florida. La quarta Trobada de Romans, començarà a dos quarts d'onze del matí al porxo de la Farga. A més d'aquesta trobada, diumenge a dos quarts de tres es farà, en el mateix recinte firal, una degustació gastronòmica de plats típics de la Confraria 15+1. /Font

La Fira de l´Aixada de Manresa engega avui

2011-02-26T11:01:00.001+01:00

La Fira de l'Aixada arrenca avui una mica més gran que l'any passat: abasta un trosset més de ciutat i posa un peu a les Escodines. L'entrada del bisbe Galceran Sacosta per la nova passarel·la que creua la Via de Sant Ignasi i la incorporació del carrer de Galceran Andreu com un dels espais teatralitzats aporten més protagonisme a aquest sector de la ciutat.

Una de les novetats més destacades d'aquesta catorzena edició del certamen és l'itinerari del bisbe, que començarà al carrer de Sant Bartomeu i travessarà la passarel·la de les Escodines dalt de la mula. Aquest dijous, bisbe -l'actor que l'encarna és Joan Domènec-i mula van creuar passarel·la amunt i avall per comprovar que no era perillós. Un cop el bisbe hagi travessat amb èxit el pont i arribi al carrer de Galceran Andreu, passarà per la baixada del Pòpul, la plaça Major, el carrer de Sobrerroca, el passatge dels Amics, la plaça del Carme, el carrer del Puigmercadal i arribarà a la façana de l'alberg (vegeu mapa). El recorregut s'iniciarà a les 6 de la tarda tant dissabte com diumenge i serà d'anada i tornada. D'altra banda, l'itinerari del rei es mantindrà igual que en les edicions passades.

El carrer de Galceran Andreu formarà part de l'Aixada per primer cop. A banda de ser un dels vials per on transitarà el bisbe, acollirà l'actuació La lleva del Rosselló, avui i demà, de 2/4 de 5 a 2/4 de 8, a càrrec del grup escènic juvenil Nostra Llar del Poble Nou.

L'Aixada Infantil creix any rere any. En aquesta edició hi haurà tres tallers nous al parc de la Seu: un de cistelleria, que permetrà fer una panera amb joncs; un de titelles i un de picapedrer. En aquest espai hi haurà tres tallers més: un de modelatge, que permetrà fer aixades amb pasta de fusta; un de joies, en què es treballarà el coure; i un en què es faran puzles amb vitralls. Altres novetats de l'Aixada Infantil es podran trobar a la plaça Milcentenari, on hi haurà l'escola de cavallers -fins ara situada al parc de la Seu- i es recuperaran tombs dalt de ponis. A l'altre espai destinat als més menuts, la plaça Serarols, hi haurà per primer any la presència de l'empresa l'Obrador Lúdic, que oferirà jocs a l'entorn de diversos pallers.

Pel que fa a les activitats adreçades al públic general, es renoven una desena d'espectacles. Algunes de les actuacions noves són Ametllons de la Llum, que anirà a càrrec del grup Picarol i Cascavell de l'Agrupació Cultural del Bages, que tindrà lloc a la plaça Major a 2/4 de 12 i a la façana de l'alberg del Carme a la 1; els Ministrers de l'Aixada, que per primer cop faran espectacles itinerants, per omplir espais on no hi ha tanta vida; l'Esbart Manresà presentarà Morebians: Festus Fonteius; i l'escola Valldaura s'incorpora a la fira amb la Cercavila del Reietó, que tindrà lloc a la façana de l'alberg del Carme diumenge a 2/4 de 12.

Coincidint amb l'Aixada, avui s'obriran els espais rehabilitats del carrer del Balç, on de 10 del matí a 2 del migdia s'oferirà una visita ciutadana. Un altre acte emmarcat en la mostra és la conferència La Manresa del segle XIV, que serà avui i demà, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda, a càrrec de l'historiador i director de l'Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras. /Font

Curs de Cultura Judeocatalana i hebreu modern a Reus

2011-02-23T11:48:00.001+01:00

Curs de Cultura Judeocatalana i hebreu modern a Reus:
Universitat Rovira i Virgili / Crèdits de lliure elecció CC.
Col·laboren: Associació de Relacions Cultural Catalunya-Israel;
Ajuntament de Reus; Diputació de Tarragona

Secretaria del Departament D'Història i Història de l'Art
Tel: 977 559 595.guillermina.rubio@urv.cat

Membres de la URV:
Preu amb crèdits: 35€
Preu sense crèdits: 20€
Personal extern a la URV: 35€

Tres centres del tèxtil català uneixen forces

2011-02-19T22:33:00.001+01:00

El Museu d'Arenys de Mar treballarà conjuntament amb el Museu de l'Estampació de Premia de Mar i el Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Les tres entitats han signat un conveni que formalitza el treball conjunt que desenvolupen des de l'any 2005. A partir de la signatura d'aquest conveni, els tres centres es comprometen amb una política d'adquisicions coordinada i a treballar conjuntament en documentació, recerca i formació. Els tres museus ja han desenvolupat projectes conjunts com la web de documentació de mostraris industrials i l'exposició "Una vida de batik, del palau del sultà als pobles de Java" que actualment s'exhibeix a la botiga Gancedo de Madrid. L'eina bàsica de difusió conjunta serà un espai web ( http://www.circuitmuseustextils.cat ), actualment en procés de construcció, que actuarà com a plataforma de presentació, integrarà els serveis i activitats dels tres centres i facilitarà l'accés als webs individuals i que estarà connectada a les xarxes socials. La Revista Datatèxtil, fins ara publicada pel CDMT, passarà a ser el medi conjunt del Circuit per donar a conèixer l'actualitat del patrimoni tèxtil. /Font

El 6è congrés d'estudiosos del Baix Llobregat homenatjarà Jaume Codina, figura clau de la historiografia local catalana

2011-02-19T11:24:00.001+01:00

'Jaume Codina ha estat un dels abanderats de la història local', de la
qual n'és 'un dels representants més genuïns, més clars i més
primerencs'. El seu successor com a president del Centre d'Estudis del
Baix Llobregat, Carles Riba, defineix així l'historiador pratenc mort
el 2007. L'entitat aprofitarà que les 6enes Jornades del Patrimoni del
Baix Llobregat es faran al Prat, l'abril vinent, per recuperar la
figura. A la trobada, que el Centre d'Estudis organitza amb el Consell
Comarcal, participaran també historiadors com Carles Santacana i el
jove Dani Cortijo, autor del mediàtic bloc sobre 'Altres Barcelones'.
Cortijo departirà sobre com difondre la historiografia local a través
d'Internet./ acn

Homenatge a Luis Ulloa, descobridor del Colom català

2011-02-07T18:52:00.001+01:00

Aquest dimecres 9 de febrer —a les 19:00 h al Museu Marítim de Barcelona—, el Centre d'Estudis Colombins (CEC) celebrarà un acte d'homenatge a l'insigne historiador Luis Ulloa Cisneros (enginyer, director de la Biblioteca Nacional de Lima i escriptor), en commemoració del 75è aniversari del seu traspàs a la nostra ciutat, la mateixa data en què finia l'any 1936. Ulloa va ser el primer historiador a apuntar la catalanitat de Cristòfor Colom.

Amb ocasió d'aquest homenatge, el CEC reclama a l'Ajuntament de Barcelona que en compliment d'un acord del mateix Ple municipal li dediqui un carrer. Efectivament, en aquella ocasió —pocs dies després de la mort d'aquest il·lustre peruà—, va ser publicada a la Vanguardia del 17 de març de 1936 la següent nota;

"En memoria de un historiador peruano La Comisión de gobierno municipal, en su última reunión, acordó que para honrar el nombre del historiador peruano don Luis Ulloa, que unía a sus merecimientos científicos la circunstancia de ser un fervoroso amante de Cataluña, se dé el nombre de dicho señor a la calle B del plano del Ensanche, de Las Corts, que no está rotulada, comprendida entre las de Massaryk y Carretera de Sarria."

Fet que dóna idea que la figura era prou important en aquells moments a Barcelona com per a dedicar-li un carrer només dos mesos desprès de la seva mort a la nostra ciutat. (El carrer en qüestió correspon a l'actual carrer de la Santa Maria, canviat el seu nom pels franquistes.) Considerant que l'urbanisme evoluciona, els colombins demanen a l'Ajuntament que cerqui un carrer més pròxim al Museu Marítim de Barcelona, seu del fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis Colombins, i també al monument a Cristòfor Colom. El CEC, entitat continuadora dels treballs de Luis Ulloa de fet demana que el carrer triat per a honorar l'insigne historiador sigui l'actual carrer del Cid.

"Esperem comptar aviat —ha manifestat Miquel Manubens, president del CEC— amb la nova denominació d' aquest carrer en honor de l'il·lustre professor Ulloa, amb una placa que n'expliqui els motius, on cada 9 de febrer els estudiosos colombinistes, i els amants de l'història del país puguin retrer homenatge a la seva gran figura i valuosa obra de recerca."

L'acte d'homenatge a Ulloa, que se celebrarà a la sala de conferències del Museu Marítim, també commemorarà el vintè aniversari de la fundació del Centre d'Estudis Colombins, única institució catalana dedicada a la recerca científica amb criteris acadèmics de la tesi de Colom català i, en conseqüencia, continuadora fidel dels treballs del Doctor Ulloa. Per a aquesta ocasió hi intervindran Héctor Matallana, cònsol general del Perú; Francesc Albardaner, que glosarà la figura de Luis Ulloa, i, Joaquim Arenas que explicarà la trajectòria del CEC./Font

Investigadors catalans demostren que els agricultors del Neolític i els caçadors-recol.lectors van lluitar per l'espai

2011-02-04T14:39:00.001+01:00

Nou estudi d'un model físic que potencialment pot explicar com la difusió dels agricultors del neolític va ser frenat per la densitat de població de caçadors-recolectors. La revolució agrícola - o Neolític - va substituir el model d'economia social del Mesolític, la caça i la recol·lecció, al Pròxim Orient fa uns 10.000 anys. Aquest va ser dels canvis socioeconòmics més importants de la història humana. Aquest canvi socioeconòmic, conegut com la transició del Neolític, es va estendre gradualment a través d'Europa fins que arribat un punt es va tornar més lent quan les latituds situades més al nord es van anar poblant.

Ara, investigadors de Girona han utilitzat un model de reacció-difusió que explica la relació entre el creixement demogràfic i l'espai disponible, tenint en compte la dependència de l'espai de direcció de la densitat de població establerta Mesolític. Les troballes confirmen les dades arqueològiques, cosa que demostra que la desacceleració de l'expansió de les comunitats agrícoles no era, com se sol suposar, el resultat dels cultius que necessiten temps per adaptar-se als climes freds, sinó conseqüència de la lluita per l'espai amb les comunitats de caçadors-recol.lectors freqüents .

En el futur, el model dels investigadors podria ser utilitzat per a la modelització física de les transicions socioeconòmiques en la història de la humanitat. Com afirmen els investigadors, "El model presentat en aquest treball podria ser aplicat a molts exemples de la invasió de fronts en els quals la població indígena i les invasores competeixen per un espai en un nínxol biològic únic, tant en els hàbitats naturals com en els assajos microbiològics." L'estudi ha estat publicat a New Journal of Physics. (ANI)

Totes aquestes dades vindrien a confirmar les teories recollides per Colin Tudge en els seus llibres, on s'explica que els homes no van inventar l'agricultura entre crits d'alegria, sino que els van obligar a practicar-la en contra de la seva voluntat /Font

Investigadors de tot l'oest mediterrani es troben a Gavà per estudiar 'la gènesi' de les xarxes globals en el neolític

2011-02-02T20:21:00.001+01:00

Aquest matí, mentre la xarxa de comunicació global que és Internet era un dels camps de batalla de la revolta egípcia, 150 investigadors de diversos països europeus i nord-africans s'han trobat a Gavà per debatre, durant quatre dies, sobre 'la gènesi' de les xarxes supralocals d'intercanvi d'objectes i, també, d'idees. Va ser al neolític, quan els primers pagesos van començar a comerciar, i la Mediterrània Occidental fou un dels escenaris. Els arqueòlegs n'han pogut seguir les pistes gràcies als últims avenços tecnològics, i ara intercanviaran els seus coneixements al Congrés Xarxes del Neolític, organitzat per la UAB i el Museu de Gavà, un municipi que conserva una important mina d'aquella època. /Font

Retirada l'escultura de la victòria franquista de la Diagonal

2011-01-30T23:31:00.001+01:00

L'alcalde unionista de Barcelona, Jordi Hereu, ha considerat com un acte de "normalitat democràtica" la retirada de l'escultura de la Victòria, que commemora el triomf de les tropes franquistes durant la Guerra Civil, i que fins aquest diumenge es trobava a la confluència de l'Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia. L'alcalde ha explicat que el consistori retira aquest monument franquista en compliment de la Llei de Memòria Històrica i perquè els barcelonins no tenen "res a recordar amb orgull d'aquella victòria". Mig centenar de ciutadans han contemplat l'esdeveniment. L'escultura, de 4 metres d'alçada i feta de bronze, passarà a formar part del Museu d'Història de Barcelona. /Font

El film '14 d'abril, Macià contra Companys' omple la Plaça Sant Jaume

2011-01-30T23:23:00.001+01:00

El rodatge del telefilm '14 d'abril, Macià contra Companys', que recrea els fets històrics que van envoltar la proclamació de la Segona República el 1931, ha omplert la plaça Sant Jaume de Barcelona. La pel·lícula, coproduïda per Televisió de Catalunya i Minoria Absoluta, reprodueix el moment en què l'aleshores regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Companys, proclama la república des del balcó del consistori.

L'actor Pere Ponce, que interpreta Companys, ha pujat al balcó i ha arengat els extres congregats a la plaça, que portaven banderes republicanes i anaven vestits amb indumentària dels anys 30. També s'han pogut veure tricornis, barretines i altres peces pròpies de l'època, que han sorprès els abundants curiosos que s'han congregat a la plaça. Manuel Huerga és el director d'aquest film que mostra els fets històrics del 14 d'abril del 1931 en forma de fals documental que combina entrevistes amb els principals protagonistes amb imatges dels fets que evoquen. El guionista del telefilm, Toni Soler, ha elegit una fórmula anacrònica i impossible per narrar els fets, ja que en els anys trenta no existia el format documental ni tampoc la televisió. Els actors Fermí Reixach, en el paper de Francesc Macià, i Pere Ponce, com a Lluís Companys, són els protagonistes principals del projecte, que compta amb les interpretacions d'Eduard Fernàndez com a Francesc Cambó i Joel Joan com a Joan Casanellas, entre d'altres. /Font

Les Decennals de Valls superen totes les expectatives

2011-01-30T23:10:00.001+01:00

Cap de setmana de festes a Valls i de diada castellera. La capital de l'Alt Camp ha engegat les celebracions de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela amb una multitudinària diada castellera que ha superat totes les expectatives de participació. En un principi s'hi esperaven uns 7.000 castellers procedents d'arreu dels Països Catalans, però finalment la xifra ha superat els 9.000. Aquesta particular trobada només se celebra cada deu anys i aquest any, a més, s'ha aprofitat per celebrar la declaració dels castells patrimoni immaterial de la humanitat.

Valls està de festa i ho ha volgut celebrar de forma especial. Aquest diumenge 57 colles castelleres provinents de Catalunya, les Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord s'han reunit a la capital de l'Alt Camp amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Els castellers han aixecat de forma simultània diferents castells de vuit i després totes han fet pilars al mateix temps. Una exhibició que l'escriptor Josep Maria Espinàs ha posat d'exemple per definir el que hauria de ser la Catalunya del futur. Segons Espinàs, "Catalunya ha d'aprendre dels castells la cohesió, la suma de forces, la dels terços, els quarts i la pinya, per poder celebrar que estem construint col·lectivament el futur d'un país". A més, aprofitant el marc de les Festes Decennals, aquest dissabte s'ha celebrat el primer simposi casteller, que ha comptat amb la participació d'una vintena d'intel·lectuals i persones properes al món dels castells, i al llarg del cap de setmana la capital de l'Alt Camp acull laprimera fira sobre els castells.

La festa ha arrencant amb la tradicional baixada de la Mare de Déu de la Candela, un dels actes més emblemàtics i solemnes de la celebració. Les principals autoritats polítiques de la ciutat i del Camp de Tarragona, precedides pel seguici cerimonial, han entrat a l'església de Sant Joan per veure com traslladaven la Mare de Déu. Segons la tradició, s'ha de mantenir la imatge al cambril durant deu anys, i, quan comencen les Decennals, la Mare de Déu passa a presidir l'altar major de l'església. Precisament aquest any se celebren els cent anys de la coronació de la Mare de Déu de la Candela. A banda d'aquests actes, per aquests deu dies de festes hi ha programats més de 500 espectacles de dansa, música, teatre i circ. /Font

´En la descoberta d´Amèrica es va parlar català´

2011-01-27T10:42:00.001+01:00

Joaquim Ullan, del Cercle Català d'Història, respon a les declaracions fetes per Francesc Albardaner, en les quals assegurava que la catalanitat de Colom no estava demostrada, i descartava que hagués sortit de Pals

-Està convençut que Colom era català?
-Més de vuitanta anys d'investigació, un bon grapat d'historiadors reputats de diverses nacionalitats i diversos cronistes així ho demostren.

-No vol dir que aquesta catalanitat es basa més en ganes que en fets provats?
-Els que diuen que parlar de descoberta catalana vol dir ser independentista o fanàtic volen imposar el seu únic discurs, manipulen la informació i polititzen la història, molt lluny del racionalisme o asèpsia que prediquen.

-Quina importància té d'on fos, si els diners de l'expedició eren de Castella?
-Així és la versió oficial, però la realitat és molt diferent. La veritable potència nàutica, amb els principals avenços tecnològics era la corona Catalano?aragonesa. Hi ha moltes proves que els fets no són com ens han explicat.

-Entre els mariners hi havia catalans?
-Han desaparegut, com tot el que envolta Colom, les dades, els llibres de bord, les actes notarials i gran part de la ?correspondència reial. Però avui sabem que molts acompanyants eren catalans.

-Alguns indis van escoltar parlar català abans que castellà?
-Es va parlar el català i molt probablement també llatí. Pensi que el primer evangelitzador i molta gent més que hi anava, eren catalans. Hi ha moltes traces dels catalans a Amèrica dels primers viatges, com la toponímia, entre d'altres.

-Aquest dia em van dir que mantenir que va sortir de Pals és absurd.
-Es pot discrepar i ser respectuós. Quan no és el cas, com aquest al qual fa referència, és imposició de pensament. A la coneguda carta dels consellers de la Ciutat de Barcelona, a la frase "...i Vicenç Anes Pinson de la vila de Pals" hi van posar "... Vicente Yañez Pinzon de la vila de Palos de Moguer". Qui té realment intencionalitat?

-Ja sap què li dirien a Palos de Moguer si hi va a explicar això?
-Palos de la Frontera és un poble i Moguer n'és un altre. Ni els cronistes es posaven d'acord amb quin fou el port de sortida. Nosaltres no afirmem de manera categòrica que Colom va sortir de Pals, per a tranquil·litat dels al·lèrgics... però sí que tot hi apunta.

-Tots els nacionalismes necessiten herois i fites històriques ?
-S'han elaborat tesis basades en documentació falsificada i se n'ha destruït d'altra. No és que necessitem herois, és qüestió de justícia universal. Narcís Monturiol o Arnau Mir de Tost són altres personatges oblidats.

-Espera que a les escoles d'Espanya s'acabi explicant aquesta teoria?
-Arribarà el dia que a tot el món s'acabaran explicant els veritables fets de la descoberta. Mentrestant treballarem amb rigor, no com el senyor Albardaner, que sobre la catalanitat de Colom va declarar: "Si en trobo la prova, tal com està el panorama, la destruiré tot seguit, i quan m'enterrin, els meus llavis tindran una estranya ganyota incomprensible per a tothom...". /Font

El genoma de l'orangutan revela importants diferències entre humans i homínids

2011-01-26T21:14:00.001+01:00

Un consorci internacional d'investigació, amb participació catalana, ha seqüenciat el genoma de l'orangutan, l'homínid més distant de l'ésser humà, però, malgrat tot, amb unes coincidències genètiques que arriben al 97%, segons publica en portada aquesta setmana la revista "Nature". Les dades que s'han obtingut aporten informacions clau per entendre l'evolució dels homínids i el procés que va donar lloc a l'aparició de l'ésser humà. Científics de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (UPF-CSIC) i de l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo han col·laborat en aquest treball, que l'ha dirigit l'investigador Devin Locke, de la Universitat de Washington. A més, l'estudi ha comptat amb la participació de més de trenta laboratoris de set països. Per l'elaboració de l'estudi, els científics han identificat els més de tres milions de parells de bases que constitueixen el genoma de l'orangutan, un animal amb el qual l'home va compartir un avantpassat comú fa més de dotze milions d'anys.

Semblants, sí; diferents, també

Malgrat les grans coincidències genètiques de l'ésser humà amb l'orangutan, "els humans no ens assemblem tant a aquest homínid ni a cap dels altres, com es pensava fa uns quants anys", explica Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador d'una part del treball de l'estudi. Davant d'aquesta ambigüitat, Navarro precisa que "les tècniques modernes han permès detectar diferències molt importants en certs fragments del genoma dels uns i dels altres que ens fan molt distints". Això s'explica pel fet que només el 3% de diferències a les zones comunes del genoma representen al voltant de 90 milions de variants no comunes. A més, cal sumar-hi un altre 15% de trets totalment diferents com a conseqüència dels fragments genòmics que no coincideixen entre els dos grups. Segons l'investigador de la UPF, "només en aquests fragments del genoma no compartits podria haver-hi fins a desenes de gens que nosaltres tenim però els orangutans no tenen, i al revés".

Genoma, evolució i aparició de l'ésser humà

La seqüenciació de l'orangutan amplia el coneixement genòmic dels primats vius, que es completarà amb l'estudi del genoma d'altres simis i d'homínids extingits, com l'home de Neandertal. Aquestes aportacions permetran avançar en la diferenciació de les espècies que conformen aquesta família de mamífers. Alhora, les dades que s'han obtingut aporten informacions clau per entendre l'evolució dels homínids i l'aparició de l'ésser humà, i revelen informació sobre els mecanismes dels canvis cromosòmics de malalties com el càncer. /Font

El temple romà de Barcelona

2011-01-26T11:53:00.001+01:00

Un dels secrets pitjor guardats de la ciutat de Barcelona és el seu temple romà. Entre tot de guiris per la zona del centre, prop de la plaça Catalunya tenim les restes de l'antic temple romà de Barcelona, just en el petit puig que ocupava l'acròpolis, i que de fet, encara podeu veure una petita placa que indica just el lloc on estava ubicat.

Les columnes estan dins de l'edifici delCentre Excursionista de Catalunya, de ben segur molts dels nostres visitants el coneixen, i són de fet, unes tres columnes. Allà dins, al carrer Paradís, també podreu trobar diversos rètols amb informació sobre les columnes i el temple, que són força interessants.

De fet, les columnes i l'antic temple està dins de les cases, com la majoria de construccions medievals de la zona, això en el fons és normal, ja que el progrés a l'edat mitjana va marcar que moltes construccions es fessin a partir de les restes de les anteriors, aprofitant la muralla o materials similars, de fet, si us fixeu a les muralles romanes de Barcelona, notareu diversos forats, en molts casos eren les antigues bigues d'edificis posteriors, que van ser enderrocats posteriorment ja en la nostra època, per tal de deixar de manifest l'antiga muralla.

Malgrat això, entrar al temple sempre és divertit i entretingut, ja que no és el típic espai ple de turistes, i per uns instants ens traslladem a la mítica època de Barcino! /Font

La comunitat jueva de Reus a l'Edat Mitjana', al Centre d'Amics de Reus

2011-01-19T12:05:00.000+01:00

Aquest dimecres, 19 de gener, a dos quarts de 8 del vespre, a la Sala d'Actes del Centre d'Amics de Reus tindrà lloc la presentació del llibre 'La comunitat jueva de Reus a l'Edat Mitjana' i la conferència sobre el llibre, a càrrec del seu autor, Andreu Lascorz. Un cop acabi l'acte hi haurà una degustació de cava jueu. /Font

Localitzen restes d'una via romana del segle I a la Garriga

2011-01-14T00:02:00.001+01:00

Les obres de rehabilitació del centre històric de la Garriga (Vallès
Oriental) han permès localitzar les restes d'una via romana del segle
I d. C., a més de part d'un grup de cases dels voltants del segles XVI
i XVII. El coordinador arqueològic del projecte, Jordi Roig, ha
explicat a l'ACN que les troballes demostren que la ciutat garriguenca
tindria 'més pes del que es pensava' en l'època romana. Els treballs
també han servit per recuperar ceràmica, monedes i utensilis. Les
restes constructives han estat protegides i tapades de nou a l'espera
de futures actuacions. /acn

Presentació del documental "350 anys del Tractat dels Pirineus"

2011-01-09T12:34:00.001+01:00

Divendres 21 de gener del 2011 a les 18h30 al Casal Jaume 1er de Perpinyà (23, avinguda del Liceu)

Sota un format de reportatge divulgatiu s'expliquen els fets que van portar el pas de les comarques del Conflent, el Vallespir, part de la Cerdanya i el Rosselló a mans de França. El documental és el resultat d'una iniciativa d'Omnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans. A l'acte de presentació intervindran Àngel Casals, professor d'història moderna de la Universitat de Barcelona, i Ramon Sala, professor d'història de la Universitat de Perpinyà. /Font

Uns fòssils situen el bressol de la humanitat a Israel

2011-01-07T20:12:00.000+01:00

Només són vuit dents. Però poden canviar totalment les teories que fins ara situaven l'origen de l'Homo sapiens-la branca d'homínids a la qual pertanyem- a Àfrica. Els fòssils són els més antics que s'han trobat fins ara i daten de fa més de 300.000 anys. La troballa es va fer el 2002 -tot i que fins ara no se n'ha determinat l'antiguitat- a la cova de Qesem, a uns dotze quilòmetres de Tel-Aviv.

Els científics creien que l'Homo sapiens havia aparegut fa uns 200.000 anys a l'est del continent negre i que després van emigrar a altres punts del món. Una altra possibilitat és que les dents pertanyin a una nova espècie d'homínids desconeguda fins ara, o una variant del neandertal que s'assembla molt a l'Homo sapiens.

L'autor que ha fet públic l'actual estudi, Israel Hershkovitz, creu, però, que els primers humans van néixer a l'Orient Mitjà, després es van desplaçar cap a Àfrica i més tard van tornar a emigrar en la direcció per on havien vingut. "Les expansions d'aquest tipus no es fan en una sola direcció".

L'any 2008, Hershkovitz va viatjar a l'estat espanyol com les vuit dents que havia desenterrat amb altres arqueòlegs de la Universitat de Tel-Aviv el 2002. Les va donar al codirector d'Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, perquè n'estudiés les formes i indagués a qui pertanyien. L'equip espanyol les va comparar amb una cinquantena de restes de neandertal, de sàpiens antics, de més recents i d'altres homínids. També es va fer a la Universitat de Burgos un escàner als fòssils similar als que es fan als hospitals per diagnosticar càncers. /Font

Descobert el fortí de la Guerra dels Segadors

2011-01-02T00:15:00.001+01:00

Les obres de restauració del castell de Montjuïc han posat al descobert el fortí que el 1640 van aixecar les autoritats catalanes per fer front a les tropes castellanes enviades pel comte duc d'Olivares, privat de Felip IV. El fortí va ser aixecat en 30 dies i, el l 26 de gener de 1641, quan els soldats de Felip IV van envestir la muntanya de Montjuïc: "Les tropes catalanes van poder vèncer l'atac de les tropes castellanes, formades per 20.000 homes", segons ha explicat el cap d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Puig. Aquest escenari de la Guerra dels Segadors, però, va ser enderrocat en el moment de la construcció de l'actual castell a mitjans del segle XVIII.

La descoberta de les restes del fortí, però, no ha estat fortuïta. Segons Puig, ja es tenien indicis de l'existència d'aquest fortí, per documentació escrita, però mai s'hi havia excavat per localitzar-los. En els seus orígens, el fortí tenia un perímetre quadrangular i envoltava una antiga torre de guaita que des de l'època medieval es trobava situada dalt de la muntanya de Montjuïc. Cadascuna de les cantonades estava reforçada per un petit baluard i el conjunt estava envoltat per un fossat perimetral. Un dels elements que millor ha resistit el pas del temps és una de les parts exteriors del baluard de la zona sud, amb una altura de metre i mig, al costat d'una petita cisterna. L'objectiu de l'Ajuntament és que aquesta troballa es pugui integrar a la sala 15 del castell i sigui accessible al públic. Les excavacions continuaran els propers mesos i no es descarta localitzar tot el perímetre de l'antic fortí en els propers mesos. /Font

Les obres de l'AVE descobreixen un poblat neolític a Sant Andreu

2010-12-01T16:25:00.001+01:00

La controvèrsia sorgida pel possible efecte negatiu de la línia d'alta velocitat sobre el temple de la Sagrada Família ha facilitat que els arqueòlegs treballin sense sentir mirades al clatell en altres trams del traçat de l'AVE pel subsòl de Barcelona. Així, els sorprenents resultats de les intervencions arqueològiques al districte de Sant Andreu han passat desapercebuts. La troballa més significativa és un enterrament neolític d'uns 5.000 anys descobert a les excavacions de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal.

L'esquelet desenterrat, el primer d'aquest tipus que es troba a la zona, constata una ocupació humana a les albors de la metal·lúrgia. Ferran Puig, director del Servei d'Arqueologia del Museu d'Història de Barcelona, assegura que les troballes recollides al llarg dels dos últims anys en l'extens sector en obres entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat són interessants i variades. Moltes són ara al laboratori del museu, esperant que se'n facin les anàlisis científiques.

«S'han localitzat restes que van de la prehistòria al Rec Comtal del segle XIX, una joia de l'arquitectura hidràulica», explica Ferran Puig. L'equip d'investigadors també ha destapat una vil·la romana del segle IV amb espais de producció agrícola. «D'algunes restes -afegeix Puig- se'n tenien indicis en zones pròximes, però del que no hi havia ni una sola dada és del poblat neolític i d'una necròpolis medieval descoberta dintre de la Torre del Fang», un edifici catalogat que està situat a Clot-Espronceda.

Els treballs arqueològics preventius es fan en les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, en aquesta masia medieval situada al començament del túnel de l'AVE per l'Eixample i en altres punts del llarg corredor ferroviari. Puig exposa que aquestes troballes revelaran etapes i característiques desconegudes de l'ocupació humana. «Ara tenim l'evidència que a Sant Andreu hi va haver un poblat neolític fa 5.000 anys. És, sens dubte, un lloc favorable a la vida humana», assegura.

En general, totes aquestes restes presenten un estat de conservació deficient. «Sobretot a causa de l'acció d'antigues remodelacions que ha anat patint aquest districte», assenyala. Amb això, fa referència a la construcció d'edificis ferroviaris i a la vella platja de vies que ara desapareix.

«Amb la poca cura amb què es va tractar al seu dia el dany arqueològic derivat de l'edificació de la vella estació de tren, tenim molta sort que no s'hagin destruït totes les restes d'aquest poblat neolític», afirma.

Totes aquestes troballes, segons Puig, no han representat cap impediment ni cap conflicte en la construcció de la línia d'alta velocitat. «Són unes restes de gran interès científic però que, fins al moment, han suscitat un més que discret impacte monumental, ja que ens han arribat en mal estat de conservació», lamenta l'arqueòleg.

El constant cablejat, els nous aparcaments, l'augment de conduccions per a clavegueres i els nous túnels del metro sotmeten a constants riscos el capital arqueològic. És el patrimoni «més amenaçat», ja que no es pot avaluar la seva importància fins que no es localitza. «Hem d'establir zones i normes de protecció amb la finalitat de salvaguardar els sectors urbans amb més potencial», explica. /Font

La manipulació espanyola del passat històric dels catalans

2010-11-25T21:12:00.000+01:00

Pere Forès i Malleu ha publicat un article amb el títol "Esborrant la traça catalana" al Setmanari Presència que editen conjuntament els diaris EL PUNT i l'AVUI. En aquest article, Forès exposa un seguit de proves documentals que demostren la manipulació espanyola del passat històric dels catalans durant els darrers 5 segles en benefici de la història dels castellans. A tal efecte, es recolza en les tesis de Jordi Bilbeny però igualment cita l'obra d'un seguit d'historiadors a partir de Lluís Ulloa i Ferran Valls i Taverner.

Accés a l'article

Un simposium d´historiadors discuteix l´origen de Colom

2010-11-15T16:14:00.001+01:00

Arenys de Munt, acollirà el pròxim cap de setmana el X Simposium sobre 'El descobriment català d'Amèrica', organitzat per l'Institut Nova Història (INH), on es discutirà la controvertida tesis de l'origen català de Colom.

L'INH descarta que el descobridor d'Amèrica fos el genovès Cristòfor Colom, ja que -segons les seves investigacions- aquest era un plebeu sense coneixements cartogràfics ni marítims. Creuen que aquesta figura va ser confosa amb el verdader Colom, nascut a Barcelona, cartògraf i militar, que va ser l'autèntic descobridor del nou continent.

L'historiador Jordi Bilbeny, organitzador del simposium, ha afirmat que les seves tesis són "serioses i contrastades" però que hi ha interessos perquè no surtin a la llum. "És important que hi hagi una consciència estatal del passat" --ha dit en roda de premsa-- "aquí la història ha estat manipulada, tergiversada i silenciada".

En la mateixa línia, el director de l'INH, Albert Codinas, creu que s'ha manipulat la història amb una "clara intenció política". Assegura que hi ha proves clares que avalen l'origen català de Colom, la implicació de les institucions catalanes en el descobriment d'Amèrica i assenyala que no hi ha una crítica rigorosa a les seves teories, sinó més aviat "difamacions i acusacions personals".

El simposium tindrà la presència de representants polítics que faran una reflexió sobre la cultura i la història de Catalunya. També es presentaran desenes de ponències amb convidats com el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Francesc Magrinyà, el periodista Emili Casademont i l'investigador Josep Malloles.

L'INH, organitzador de l'esdeveniment, és una entitat fundada el 2008 i té com a objectiu promoure la investigació de fets històrics, sobretot dels segles XV al XVIII, dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

'La celestina´ i ´El quixot´

Aquesta fundació privada -composta per historiadors, investigadors 'amateurs' i empresaris- defensa la tesi segons la qual al llarg de la història s'han introduït elements de control i censura que impedeixen conèixer el verdader passat de Catalunya. Altres de les seves línies d'investigació se centren en la manipulació existent a l'origen de clàssics literaris com 'La Celestina' o 'El Quixot'.

Els organitzadors asseguren que l'assistència a aquestes conferències ha crescut exponencialment al llarg de les seves deu edicions. Altres vegades han participat diverses personalitats de la societat civil catalana com Pilar Rahola, Alfons López Tena, Jaume Fàbrega i Salvador Sostres.

Malgrat el creixent interès que suscita aquesta iniciativa, encara hi ha un gran nombre d'acadèmics i professors universitaris que no avalen les hipòtesis del'INH i que afirmen que només són teories conspiratives i arguments mal documentats. /Font

El TC avala la regulació catalana de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

2010-09-16T19:29:00.001+02:00

El Tribunal Constitucional avala la regulació que l'Estatut fa de
l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en considerar que la integració dels
seus fons i els de l'Arxiu Reial de Barcelona en el sistema d'arxius
de Catalunya "no suposa alteració del règim unitari d'aquests", per la
qual cosa no vulnera competències estatals ni d'altres autonomies com
Aragó, el País Valencià i les Balears. Així consta en les tres
sentències dictades pel Constitucional per donar resposta als recursos
d'inconstitucionalitat presentats pel País Valencià, Aragó i les
Balears contra la norma estatutària catalana, que aquest dijous s'han
fet públics en la seva integritat. Els executius d'aquestes tres
comunitats autònomes van recórrer la Disposició Addicional Tretzena de
l'Estatut, en considerar que la nova redistribució de fons impulsada
per la Generalitat portava aparellada "l'afirmació de la competència
exclusiva de Catalunya" sobre ells, la qual cosa, segons el seu parer,
podia afectar el funcionament del patronat creat per gestionar la
totalitat de l'arxiu.

El Constitucional, tanmateix, ja va sostenir en la seva sentència
dictada el 28 de juny per donar contestació al recurs presentat pel PP
que la regulació contemplada en l'Estatut "no pot significar la
desaparició de la titularitat i lliure disposició estatal d'aquests
fons" sinó que "es limita a introduir una qualificació que només pot
afegir sobreprotecció" als arxius. En les tres noves resolucions,
l'error de les quals es va avançar el passat 9 de setembre, s'afegeix
que si la competència estatal sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó no
resulta "desconeguda ni envaïda" per la disposició impugnada, "en res
no s'haurien vist afectades" les que puguin contemplar referent a això
altres estatuts d'autonomia.

Fragmentacion de l'Arxiu

Contra ambdues sentències ha presentat vot particular el magistrat
Jorge Rodríguez-Zapata, que alerta que la regulació que fa l'Estatut
de Catalunya de l'Arxiu de la Corona d'Aragó arriba a limitar les
competències de l'Estat i afecta a més al disposat en les normes
estatutàries de les les dos comunitats recurrents. Rodríguez Zapata
recorda que l'Arxiu de la Corona d'Aragó està considerat com un dels
més importants del món, "només superat en dimensió i interès històric
pels arxius vaticans". Encara que correspon a la Corona d'Aragó, a la
qual Rodríguez-Zapata es refereix com "regne històric essencial en el
procés de formació d'Espanya", els fons d'aquest arxiu també afecten a
territoris integrats avui en altres estats, com és el Rosselló, la
Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, Còrsega, Sardenya o Sicilia, pel
qual no interessa només la part espanyola, ha recordat.

Per això, el magistrat discrepant considera que l'Estatut de Catalunya
es va haver d'haver limitat, com a summe, a crear un patronat sota la
tutela de l'Estat amb la participació preeminent de la Generalitat.
"Desbordat aquest contingut, la disposició estatutària recorreguda
incorre en un clar vici competencial", afirma en el seu vot
particular. La disposició addicional número 13 de l'Estatut, segons
insisteix Rodríguez-Zapata, "conté una regulacion legislativa sobre
l'Arxiu de la Corona d'Aragó que condiciona i innova el seu règim
legal, malgrat la titularitat estatal del mateix, i limita les
competències de l'Estat".

Sentència

Es tracta d'un exemple, segons recorda el magistrat, de l'existència
d'una "sentència oculta" de la que ja va advertir en ocasió del seu
vot particular pel recurs presentat pel PP contra l'Estatut. El
criteri de la majoria dels magistrats del TC, al seu judici, "manipula
innombrables precentos essencials de l'Estatut i els aproxima al
sentit conforme a la Constitució", sense declarar-los tampoc
interpretables, amb un exercici "desproporcionat de legislació
positiva". Ha afegit que, a més, que el precepte afecta també les
disposicions addicionals primeres tant de l'Estatut d'Autonomia
d'Aragó com de l'Estatut balear, en els que s'estableix que una norma
estatal reguli la participació d'aquestes comunitats autònomes en la
gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Font: http://dbalears.cat/actualitat/Balears/el-tc-avala-la-regulacio-catalana-de-l-arxiu-de-la-corona-d-arago.html

Els neandertals de l'Esquileu

2010-09-15T09:35:00.000+02:00

llegeix més

Certifiquen a Atapuerca que el canibalisme era habitual fa 800.000 anys

2010-09-08T20:43:00.001+02:00

Les restes de 'Homo Antecessor' trobats presenten patrons i evidències
de pràctiques antropofàgiques. És el cas de canibalisme cultural més
antic conegut fins al moment. L'estudi paleontològic de les restes
recollides del jaciment d'Atapuerca (Burgos), ha permès demostrar que
l'home practicava el canibalisme de manera habitual fa 800.000 anys.
La investigació, realitzada per diversos membres de l'Institut Català
de Paleoecogía Humana i Evolució Social (IPHES) i publicada a la
revista Current Anthropology, parteix de la descoberta en les
campanyes arqueològiques de 1994 i 1996 de restes humanes d'una nova
espècie batejada com 'Homo Antecessor '. L'equip científic va observar
llavors evidències de pràctiques antropofàgiques en els ossos trobats.

El que determina el nou descobriment és el canibalisme com a pràctica
habitual, i ho fa tenint en compte fòssils trobats el 2003 en diversos
subnivells del mateix jaciment, però de la mateixa antiguitat. "Ens
trobem davant el cas de canibalisme cultural més antic conegut fins
ara", asseguren a la pàgina web de l'Institut. L'article, publicat
sota el títol 'Cultural Cannibalism es Paleoeconomic System in the
European Lower Plistocene' explica que els ossos d'un nen mostraven
marques de talls practicats amb eines lítiques - de pedra -.
"L'anàlisi de les restes cranial i postcraniales d'Homo Antecessor ha
permès identificar diverses alteracions d'origen antròpic - marques de
talls i fractures d'ossos -", ha afirmat Isabel Cáceres de l'IPHES.

L'especialista ha afegit que "aquests fòssils no mostren una
distribució específica, ja que apareixen barrejats amb instruments
lítics i ossos d'altres animals, com cérvols, cavalls o rinoceronts.
Tots dos tipus de restes mostren models de profit i patrons de
carnisseria similars".

Font: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100906/53996045111/descubren-en-atapuerca-que-el-canibalismo-era-habitual-hace-800.000-anos.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+lavanguardia/ciudadanos+(LV.es+-+Ciudadanos)

Documentals sobre Pere el Gran i Jaume el Conqueridor a TV3

2010-09-08T20:40:00.001+02:00

TV3 comença la temporada amb dos reportatges històrics sobre Jaume el
Conqueridor i el seu fill Pere el Gran, que s'emetran diumenge vinent
12 de setembre

El primer, a les 19,45 hores, tracta sobre Jaume I:

El president Pasqual Maragall és el conductor d'un documental d'una
hora de durada sobre la figura del rei Jaume I, el conqueridor de
Mallorca i de València, i el rei més admirat pels catalans. Maragall,
per a realitzar el documental Jaume I, memòria d'un rei, va visitar
els llocs més emblemàtics de la vida del rei i es va fer acompanyar
per alguns dels principals especialistes sobre Jaume I. El documental
recorre, de la ma del president, des del castell de Montsó –on es va
criar Jaume I– fins el monestir de Poblet –on és enterrat–, passant
per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s'entrevista amb
historiadors –com Antoni Furió, de la Universitat de València o Antoni
Riera, de la Universitat de Barcelona–; amb conservadors de museus
–com Maria Angeles Mur, del castell de Montsó–; i fins i tot amb la
presidenta del Consell de Mallorca o amb l'abat de Poblet.

El segon, sobre Pere II i anomenat "Anatomia d'un rei" s'emetrà a les
22.30 hores i tracta sobre les investigacions realitzades arran
l'obertura de la seva tomba a Santes Creus:

Un equip de Televisió de Catalunya ha seguit dia a dia, al llarg de
vuit mesos, tots els treballs fets per un nombrós grup d'especialistes
dirigits des del Museu d'Història de Catalunya amb la voluntat de
treure les millors i més emocionants imatges resultants de l'obertura
d'una tomba, ubicada al Monestir de Santes Creus, que guardava un cos
enterrat set segles enrere i el seu trasllat posterior a un centre
d'investigació.

El documental mostra, des d'un punt de vista privilegiat pel que fa a
l'accés, imatges exclusives de la descoberta que es combinen amb el
testimoni d'experts, amb seqüències en 3D i amb recreacions
històriques fetes amb actors i figurants. Tots aquests elements es
combinen per oferir-nos un treball únic que ens aproxima al misteri de
la vida i la mort d'un dels monarques catalans més emblemàtics.

Una d'aquestes recreacions és el setge de Montesa, la vila valenciana
on els habitants musulmans s'havien revoltat.

Font: http://www.llibrevell.cat/wp/documentals-sobre-pere-el-gran-i-jaume-el-conqueridor-a-tv3/?wpmp_switcher=desktop

El Lazarillo, la Celestina i Garcilaso de la Vega també podrien haver estat catalans

2010-09-08T20:39:00.001+02:00

Garcilaso de la Vega podria ser la identitat falsa d'un autor català.

L'Institut Nova Història no s'atura en les seves investigacions per recuperar la història dels països de l'antiga corona de Catalunya i Aragó. Si la identitat catalana oculta de Colom, el descobridor de les Amèriques, ja comença a ser corroborada pels historiadors de mig món, ara és el torn de la literatura. Autors com Cervantes o Garcilaso de la Vega haurien estat catalans i haurien escrit les seves obres en català. Les institucions castellanes haurien traduit les obres i eliminats els originals i les seves , anys després, en un clar procés demanipulació i apropiació cultural i històrica del nostre patrimoni.

L'Institut impulsat per Jordi Bilbeny, a més, certifica que altres obres, com ara el 'Lazarillo de Tormes' o 'La Celestina' també haurien estat objecte de l'adulteració nacionalista castellana. Són grans produccions de la literatutra universal que la imperial castella es va voler adjudicar ocultant intencionadament els seus orígens catalans. Estem parlant, per tant, d'un expoli cultural de dimensions colosals que poc a poc va sortint a la llum de la mà pacient d'una bona colla d'historiadors i estudiosos catalans i no estrangers.

Trobareu més informació de totes aquestes investigacions al bloc Llàtzer.cat o a la web de l'Institut Nova Història

Com a exemple del que estem dient, us reproduim una ressenya del llibre 'La adulteración de la Celestina', publicat l'any 2000 per Castalia. L'autor és en José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i Professor de Filosofia del Dret a la UNED. Aquest reconegut jurista és autor de molts altres llibres, entre els que destaquem 'Fernando el Católico y el Gran Capitán' (1988) i 'El Encubierto' (1997):

........................................

La opinión generalizada de la crítica es que La Celestina es obra de dos autores: un primer autor desconocido (el «antiguo autor») habría compuesto el primer acto, y el bachiller Fernando de Rojas, los restantes de la Comedia y de la Tragicomedia. Diferentes estudiosos han tratado de identificar, sin éxito hasta el momento, al primer autor. Baltasar Gracián, en Agudeza y arte de ingenio, planteó por vez primera la filiación aragonesa del «antiguo autor» al referirse al mismo como el «encubierto aragonés», lo que fue considerado un despropósito por autoridades como Menéndez Pelayo, entre otros. No obstante, en el año 2000, un estudio de García Valdecasas resucita la cuestión del aragonesismo del primer autor pues concluye que la experiencia vital que el autor deja traslucir en la obra induce a pensar que era aragonés de origen o había residido largo tiempo en los reinos aragoneses.

Así, el benevolente castigo impuesto a Claudina (compañera de andanzas de Celestina y madre de Pármeno) por practicar la brujería (medio día en lo alto de una escalera, en la plaza pública, con una coroza en la cabeza), que no le impide reincidir en cuatro ocasiones, es propio de la Corona Catalano-Aragonesa, donde se ocupaba de las brujas la Inquisición, mientras que en Castilla hubiera sido reo de muerte. Las andanzas de Claudina de cementerio en cementerio suponen la existencia legal y en activo de cementerios de las tres religiones, lo que era posible en la Corona Aragonesa hasta 1492, pero no en Castilla donde no se permitía la existencia de comunidades musulmanas estables desde 1422. La cuchillada en la cara de Celestina podía ser marca infamante trazada por el verdugo pues las marcas corporales eran frecuentes en los reinos aragoneses; sin embargo, en Castilla sólo fueron práctica habitual hasta el reinado de Alfonso X.

El derecho aragonés permite, hasta 1495, las rápidas ejecuciones, sin sentencia previa, cuando el delito era flagrante, tal como sucede con los criados de Calisto. Celestina hace referencia a los rogadores (personas que podían interceder por el reo), institución no castellana; como tampoco es castellano el santo con el que compara la alcahueta a Calisto para alabar sus cualidades: el San Jorge. En Castilla reina una mujer, pero Celestina alude al rey y no a la reina. Finalmente, en la despensa del enamorado galán se almacena vino de Murviedro (Sagunt-Morvedre), cuya importación estaba prohibida en Castilla a partir de Juan II.

En cuanto a la ciudad esbozada en la obra, presenta notables coincidencias con la Zaragoza [o la Valencia] de la época. El autor piensa en una gran urbe, con universidad, numerosos palacios y monasterios, varios jueces o justicias y al menos tres cementerios, de los que el moro y el judío estarían juntos. La concurrencia de caballeros, abades y obispos, todos ellos asiduos de la casa de Celestina en sus buenos tiempos, se explicaría en una ciudad donde se celebraran Cortes. La plaza del mercado, en cuyas proximidades vive Calisto, era la principal de la ciudad y el lugar donde se celebraban las corridas de toros y se ajusticiaba a los reos, tal como se refleja en La Celestina. En esa ciudad imaginada, los personajes rezan en la iglesia de la Magdalena, y Celestina vive junto a la cuesta del río, cerca de las tenerías; en una casa apartada, cuya cocina no se encuentra en la planta baja sino en el primer piso, donde está también el dormitorio de Elicia.

Según García Valdecasas, el desconocido autor pertenecía a la nobleza y era, probablemente, un hombre de Iglesia que habría viajado a Italia, donde habría presenciado las reposiciones del teatro clásico, además de entrar en contacto con la comedia humanística y con la Poética de Aristóteles; por lo que, en entrevista concedida a J.L. Solanilla, sugiere el nombre de Pedro Arbués, en quien concurren todas esas circunstancias. Para este investigador, la contribución del primer autor no se limitaría al primer acto, sino que habría escrito toda la Comedia hasta la muerte de Calisto, mientras que Rojas añadiría el final, tal como se indica en los versos acrósticos y en la «Carta del autor a un su amigo».

El desconocido autor sería el auténtico genio creador de una obra universal que ha sufrido numerosas adulteraciones debidas a los impresores y, sobre todo, a la mano inexperta de Rojas; ya Juan de Valdés había hecho notar la superioridad del primer autor: «Me contenta el ingenio del autor que la comenzó, y no tanto el del que la acabó», opinión que no ha sido compartida por la crítica especializada. El primer autor compondría un drama dividido en tres jornadas para ser representado en un escenario de dos pisos.

Font: http://llatzer-tormos.blogspot.com/2008/12/la-adulteracin-de-la-celestina-jos.html

Berlín acull el primer correfoc de la seva història amb la Colla de Diables d'Argentona

2010-08-28T15:36:00.001+02:00

Berlín acollirà aquest dissabte el primer correfoc de la història de la ciutat gràcies a la visita de la Colla de Diables d'Argentona. L'acte, organitzat per la Delegació de la Generalitat a Alemanya, se celebrarà dins del programa de la 'Lange Nacht der Museen' (Llarga nit dels museus), una nit molt popular durant la qual els museus berlinesos obren fins a les dues de la matinada. El correfoc de la Colla de Diables d'Argentona es farà al 'Lustgarten', la plaça situada davant del 'Berliner Dom', la catedral de la ciutat, just al costat d'edificis que acullen els museus, protagonistes de la nit. Aquests dies s'han pogut veure centenars de cartells en els quals s'anunciava el correfoc. / acn.cat

La cultura megalítica serà clau per al futur turisme a l´Alt Empordà

2010-08-24T19:41:00.001+02:00

La història prèvia a l'arribada dels grecs, l'època medieval, les poblacions que van marcar l'època del federalisme, la Guerra Civil i el camí de l'exili. L'Alt Empordà impulsarà la comarca com a referent en el turisme cultural i com a escenari de fets que han marcat la història del país. Aquest dimarts, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha signat un conveni amb una desena d'ajuntaments d'aquesta comarca que ha de servir per crear un marc de treball, impulsar la cultura megalítica i donar a conèixer l'Alt Empordà com a bressol de la història. La intenció és avançar-se a les tendències turístiques i posicionar Catalunya com a referent en el turisme de béns intangibles.

D'acord amb aquests protocols signats, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i els onze municipis de la comarca de l'Alt Empordà col·laboraran per posar en valor els recursos turístics intangibles identificats a cadascuna d'aquestes localitats pel Pla d'Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya. Aquest pla identifica més de 2.000 recursos intangibles arreu del territori català d'un total de 190 poblacions.

'Amb inversions i intel·ligència, hem d'anar oferint aquests recursos', ha afirmat el conseller, Josep Huguet que defensa que s'ha de posicionar Catalunya com un referent en la promoció 'centrada en aquestes temàtiques'. De manera immediata, Huguet ha explicat que la primera consequència turística d'aquests convenis serà que l'Agència de Turisme de Catalunya oferirà aquestes opcions a periodistes i operadors turístics. A més, el conseller ha avançat que aquests recursos han de servir per atraure turistes extracomunitaris interessats en la cultura i el turisme comercial.

Agullana, Espolla i Sant Climent Sescebes: el Megalitisme i El Federalisme

El Departament i aquests quatre municipi col·laboraran per a posar en valor els seus recursos turístics intangibles, que giren al voltant de dues temàtiques: d'una banda, el Megalitisme i d'una altra, El Federalisme.

Pel que fa al Megalitisme —que es contextualitza en l'època dels primers habitants de Catalunya—, el Catàleg de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya destaca i identifica com a recurs intangible els itineraris megalítics d'Espolla i de Sant Climent Sescebes

I dins temàtica del Federalisme, en la Catalunya de les repúbliques, el Catàleg identifica els casinos i cafès federals de l'Albera, com 'La Concòrdia' a Agullana, el cafè 'Fraternitat' d'Espolla o 'La Concòrdia' del municipi de Sant Climent Sescebes.

Capmany, Palau-Saverdera, Roses, Selva de Mar i Vilamaniscle: El Megalitisme

Aquests cinc municipis impulsaran el seu turisme al voltant del Megalitisme, amb la voluntat de posar en valor la seva nodrida oferta d'enclavaments i itineraris de senderisme per visitar dolmens, menhirs i cromlecs. Concretament, el Catàleg identifica al municipi de Palau-Saverdera l'intangible al voltant de Ca n'Isaac, un de lloc de poblament de cabanes, ubicat en un replà de la serra, que destaca per la seva raresa.

A Campany, el Catàleg localitza com a intangible a potenciar l'itinerari megalític de la zona, una ruta circular que transcorre pels voltants del municipi, que es pot recórrer tant a peu com en BTT i que inclou dolmens, menhirs, i una pedra de sacrificis. Així mateix, també destaca com a intangible vinculat a aquesta temàtica, l'itinerari megalític de Vilamaniscle, una ruta que recorre la part oriental del Massís d'Albera.

De manera destacada, el Catàleg identifica el Parc Megalític de Roses, amb una ruta que uneix tres dolmens: la Creu d'En Cobertella, el Llit de la Generala i el Cap d'Home.

Cadaqués: El Megalitisme i La Ruta Daliniana

El Departament i l'Ajuntament de Cadaqués col·laboraran en la promoció turística del municipi al voltant de dues temàtiques: d'una banda, el Megalitisme, i d'una altra, la ruta Daliniana. El Pla situa, doncs, en el municipi de Cadaqués dos recursos intangibles considerats i vinculats a les marques els primers habitants de Catalunya i també amb La Catalunya de la creativitat i de les llibertats.

La Jonquera: El Megalitisme i Els Camins de l'Exili

Així mateix, el Pla situa en el municipi de La Jonquera diversos recursos intangibles considerats i vinculats a les marques els primers habitants de Catalunya, i la República i franquisme. Guerra Civil, exili i maquis. Antifranquisme (1931-1979), en base a les quals es vol desenvolupar actuacions de posada en valor turístic d'aquests intangibles que s'ordenaran al voltant dels recursos intangibles El Megalitisme i Els Camins de l'Exili.

Peralada: El Naixement de Catalunya i Les Ciutats Reials

El Departament i el municipi de Peralada han acordat promocionar i desenvolupar actuacions turístiques al voltant dels recursos intangibles de El Naixement de Catalunya i Les Ciutats Reials, recursos que identifica el Pla i que es vinculen a la marca el naixement de Catalunya (700-1200), i la Catalunya dels monarques: l'esplendor. El Catàleg identifica com a recurs intangible del municipi el Castell de Peralada i el seu entorn.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/24/cultura-megalitica-sera-clau-al-futur-turisme-lalt-emporda/427763.html

El jaciment neandertal de les coves del Toll de Moià

2010-08-21T10:58:00.001+02:00

És el vuitè any consecutiu que arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES ) passen tres setmanes a Moià per buscar restes neandertals a les coves del Toll. Aquest any, s'hi han trobat 7.000 peces diferents. L'aparició de dos fogars s'afegeixen a les proves que van confirmant que els neandertals se'ns assemblaven, juntament amb la seva capacitat de parlar i de relacionar-se en xarxes socials

En total, són més de 7.000 peces les que ha trobat la campanya de la Universitat Rovira i Virgili i l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant els vint dies que el seu equip ha estat a les coves del Toll i de les Toixoneres. A mesura que les restes apareixen, també es van perfilant les respostes.
La troballa més important que ha donat la campanya han estat els dos fogars a la cova de les Toixoneres, un a la part central de la cova i un de més petit lateral. Són de diferents èpoques, però parlen de dues ocupacions pròximes en el temps. A part d'evidències de foc, també hi havia ossos de cérvol i d'ase que havien estat cuinats pels habitants de la cova. També s'ha trobat un esquelet d'un ós de les cavernes, que no era sencer, ja que probablement alguna inundació de la cova el va arrossegar fins a la posició on es troba ara.

Tot i les evidències de presència neandertal a la cova, no s'ha trobat encara cap resta. Sí que han aparegut, però, els altres habitants de la cova: els óssos cavernaris i les hienes. Un dels grans objectius de l'expedició dirigida per Ruth Blasco i Jordi Rosell (aquest últim conegut per les seves aparicions al programa Sota Terra, que s'emet per TV3), és definir la relació i saber qui dominava qui. Els óssos ocupaven la cova per hivernar-hi, i les hienes, per parir. Les restes dels dos tipus d'animals s'han trobat a l'interior de la cova, però els humans es quedaven a l'entrada, per aprofitar la llum natural. "No sabem què passava si els neandertals arribaven i es trobaven la cova ocupada. Hi ha tres possibilitats: que s'evitessin, que l'ós es mengés l'homínid o l'hominid a l'ós. A l'Àfrica, l'homo sàpiens evitava els grans carnívors, però en el cas dels neandertals, està per veure".

Els neandertals tenen la seva pròpia història: primer se'ls va definir molt primaris, però les troballes han anat creant una nova imatge de l'home de fa 50.000 anys, cada cop més humanitzada: sabia fer eines, parlava, i es reunia a la vora del foc per fer una costellada i explicar històries. "Es comportaven igual que nosaltres", assegura Rosell. "Fan el que tu o jo haguéssim fet en una cova: fer un foc i una costellada. Què hi ha més senzill i humà que això?". Les matèries primeres com sílex i pissarra fan pensar que els neandertals es desplaçaven llargues distàncies o que tenien contactes amb altres homínids, fet que demostra que tenien un nivell social molt més ampli del que s'havia pensat en un bon principi. Ara caldrà esperar un any per obtenir més respostes. L'equip que ha passat aquests dies a Moià era format per unes 25 persones, vingudes de procedències com Màlaga, Canàries i Argentina. "Els neandertals no tenien fronteres, nosaltres tampoc", diu Rosell.

Font: regio7.cat

Festa de l'Arròs a Bagà i Ball Cerdà

2007-02-11T17:36:00.000+01:00

D'altra banda, La plaça porxada de Galceran de Pinós de Bagà és l'escenari de la tradicional festa de l'arròs, on es cuinaran, en una paella immensa, més de tres-cents quilos d'arròs acompanyat de pollastre, verdura i peix. Preludi del carnaval, l'arrossada de Bagà anirà acompanyada del Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de la Cerdanya, molt arrelada a les poblacions properes al Pirineu. / Vilaweb

Festa dels Traginers a Balsareny

2007-02-11T16:56:00.000+01:00

Balsareny homenatja aquest cap de setmana els antics portadors de mercaderies, una festa considerada d'interès nacional i que cada any aplega multitud de visitants que assisteixen a les cavalcades que escenifiquen aquest ofici que tan important era fa uns quants anys. A primera hora es fa la Torrada del traginer, l'esmorzar col·lectiu de tots els membres que participen a la cavalcada, i a continuació es fan demostracions de treballs amb els animals. L'acte més esperat, la cercavila, escenifica l'ofici de l'antic traginer de camí ral. Hi participen carros i carruatges de tota mena i altres elements de la cultura popular local, com trabucaires, gegants i nans, bandes i conjunts musicals antics. Després de dinar hi ha la tradicional cursa d'ases, ponis, mules i cavalls al castell. A més, durant tot el dia es pot visitar el mercat del traginer on es venen productes relacionats amb l'ofici de traginer. /Vilaweb

L'església de Sant Pere dels Arquells

2007-01-31T02:39:00.000+01:00

La Generalitat ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'església de Sant Pere dels Arquells, situada a Ribera d'Ondara (Segarra), edifici que està inclòs en el tram català del camí de Sant Jaume. A més del conjunt arquitectònic, en la declaració també s'hi inclouen les finques i els espais públics més pròxims a l'església, ja que futures intervencions afectarien directament la contemplació del monument.

D'aquesta manera, la Generalitat vol protegir i conservar una construcció de gran valor històric, fonamental perquè passa el camí de Sant Jaume. Aquest fragment del camí va des de Montserrat fins a Cervera. El primer coneixement que es té de l'església és de mitjans del segle XI. Durant el segle XV es va enderrocar la primitiva església romànica per construir-hi la gòtica actual. Des del segle XII fins a 1835 va ser un priorat i a partir de la desamortització, una església parroquial.

Poblat neolític a prop de Stonehenge

2007-01-31T02:29:00.000+01:00

Un grup d'arqueòlegs ha descobert restes d'un poblat neolític molt a prop del monument megalític de Stonehenge, al sud de la Gran Bretanya, que es creu que podia haver estat el lloc de residència dels treballadors que van construir el famós complex. S'han descobert centenars de cases, on encara s'hi poden veure restes de mobles de fusta, i esquelets d'animals. Les restes daten del període entre el 2600 i el 2500 abans de Crist, quan es va construir Stonehenge.

Els arqueòlegs que han fet la descoberta treballaven en una excavacions promogudes per la revista National Geographic, a Durrington Walls.

Pel director de l'equip d'arqueòlegs, Mike Parker, la descoberta del poblat neolític referma la teoria que Stonehene no és un monument aïllat, sinó que forma part d'un complex més gran utilitzat per cerimònies funeràries i per el culte als morts.

Ampliada la biblioteca del Museu d'Arqueologia

2007-01-16T03:47:00.000+01:00

El Museu d'Arqueologia de Catalunya ha reobert la biblioteca que té a Barcelona després de les obres d'ampliació del centre, que ja té més de 1.500 títols de revistes i unes 45.000 monografies. Les obres han permès ampliar els seus espais i fer la catalogació informàtica del seu fons. A més, el Museu ha signat un conveni amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) que permetrà la consulta en línia del catàleg. Aquestes accions s'emmarquen dins del pla de normalització que es va posar en marxa el 2005 i que té com a finalitat actualitzar el funcionament d'aquesta històrica biblioteca, que té un ampli fons especialitzat i està orientada a professors universitaris, investigadors, estudiants i públic interessat en el món de l'arqueologia.El Museu d'Arqueologia de Catalunya té dues biblioteques més a Girona i a Empúries. La biblioteca de Barcelona es va formar fa un segle en el marc de la reorganització de l'arqueologia catalana feta per Pere Bosch Gimpera i amb aportacions del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.